X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 21 de agosto y se habla de à punt CVMC FUNDACIÓN HORTENSIA HERRERO TAPINERIA
GRUPO PLAZA

acidesa valenciana / OPINIÓN

Què passa amb la inversió en R+D+i? Igual cal que ens fem portuguesos

4/03/2018 - 

Aquesta setmana m’agradaria reflexionar en torn al canvi de model productiu, objectiu del que tant es parla en diferents cercles de la nostra societat. En aquest sentit sembla que amples capes de la societat (el món de l’empresa, universitat, política i societat civil) comparteixen la opinió que les nostres empreses ja no haurien d’aspirar a competir als mercats per la via dels preus baixos, així seria la especialització en productes d’alt valor afegit la que permetria competir a les nostres empreses en mercats híper-dinàmics i globalitzats amb èxit.

De fet, hi ha un consens bastant ampli en la societat en el sentit de considerar que aquest canvi de paradigma competitiu serà el que permetrà crear ocupació de en sectors que necessiten una major aportació de capital humà i millors condicions de treball. Cosa que en definitiva és imprescindible si aspirem a tenir un estat del benestar solvent a llarg termini.

Ara be, què faria falta fer per a implementar de veritat aquest canvi de model productiu? Doncs, com tothom sap, no cau del cel si no que és quelcom que cal treballar-se de valent i invertir-hi. Això ens du a un element clau: la inversió en I+D+i que serà la llavor de les futures innovacions en productes i processos productius.

I què passa amb la inversió en R+D+i a l’estat espanyol? Anem a les dades, per mesurar la intensitat d’aquesta inversió i poder fer comparacions entre diferents estats s’empra el percentatge de despesa pública destinada a la inversió en R+D+i de l’estat en qüestió. M’he permés buscar aquesta dada en la base de dades EUROSTAT per a les principals economies europees, el gràfic que tenen avall fa referència a l’any 2016 (últim any disponible a data de hui a la base de dades EUROSTAT).

Tal i com es veu al gràfic, la inversió pressupostària que l’estat espanyol va destinar a R+D+i  durant 2016 està per davall de la mitjana de la UE-28 i de l’Euro-zona. Molt per davall dels països més capdavanters com Alemanya i, compte, Portugal. Si Portugal, els nostres veïns de l’oest van mantenir en 2016 una intensitat inversora en R+D+i al nivell d’Alemanya (al voltant del 2% del pressupost en ambdós casos). Sent Portugal l’únic estat del sud d’Europa que trobem al grup capdavanter. Sense dubte, es tracta d’una aposta política del govern portuguès (coalició de partits progressistes) que han decidit dedicar els recursos del seu país a invertir en el futur de la seua gent aprenent d’altres països del centre i nord d’Europa. Només és una qüestió de prioritats del govern. Chapeau Portugal.

En tot cas per a que la inversió en R+D+i tinga efectes en una economia, aquesta s’ha de produir de manera sostinguda en el temps i és més rellevant en moments de crisi econòmica per tal que aquesta inversió actue de palanca per a que l’economia isca reforçada i no repetisca les errades que la dugueren a la crisi. Per tant, vaig decidir consultar en la base de dades EUROSTAT l’evolució d’aquesta magnitud des de l’any 2007fins l’últim any disponible, 2016. El gràfic que tenen més avall il·lustra el percentatge de pressupost invertit en R+D+i per als casos de dos estats del centre d’Europa (Alemanya i Holanda) i del sud d’Europa (Portugal i Espanya).

El gràfic fa bona la expressió “una imatge val més que mil paraules”. Alemanya va respondre a la crisi econòmica incrementant la intensitat inversora en R+D+i, quan en 2007 i 2008 la intensitat de l’estat espanyol era superior a l’alemany. Holanda comença el període reduïnt la seua intensitat inversora en R+D+i, entre 2011 i 2012 fa una altra davallada per a acabar a estabilitzar-se al voltant de l’1.6% del total de despesa pressupostària a partir de 2013. Cosa que no els suposa un gran problema atès que venen de molts anys d’inversió sostinguda en R+D+i. En el cas portuguès impressiona veure la seua evolució en el període de crisi, fins a l’any 2011 manté una intensitat inversora per sobre de l’alemanya que només es veu reduïda en els anys de govern dels conservadors portuguesos (coincidint amb el rescat); però en el moment els progressistes portuguesos recuperen el govern i deixen enrere el rescat, Portugal torna a apostar clarament per mantenir una intensitat inversora en R+D+i al nivell d’Alemanya. Els ciutadans portuguesos ja estan notat algunes millores en la seua vida diària i en un temps no massa llarg veuran els fruits de les inversions fetes perquè han apostat pel futur de la seua gent.

En canvi el cas l’altre estat del sud d’Europa  que apareix al gràfic, l’estat espanyol, és descoratjador. Al gràfic s’observa clarament com partint d’una intensitat inversora superior en l’any 2007, inclús al cas alemany, l’estat espanyol baixa en picat la seua intensitat inversora en R+D+i a partir de 2008 i de manera més accentuada i dramàtica a partir de 2011. Sense una intensitat inversora en R+D+i al menys al nivell dels estats capdavanters d’Europa, NO hi haurà canvi del model productiu. Algú ha tirat el nostre futur per l’alvelló. L’espanyol és un estat, que a diferència de Portugal, ha demostrat tenir altres prioritats polítiques que no són precisament les que més convenien a la major part de la població també en aquesta matèria.

No val a comparar els casos portuguès i espanyol i atribuir al rescat la desfeta inversora de l’estat espanyol, doncs ambdós estats han hagut de fer front a un rescat. La diferència està en que la ciutadania portuguesa en un moment determinat va decidir que no podien hipotecar el futur de la seua economia i de la seua gent.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email