GRUPO PLAZA

tribuna libre / OPINIÓN

25 d'anys del pacte d'una Acadèmia que ja no existix

1/10/2021 - 

El pròxim 7 d'octubre tindrà lloc la presentació del llibre Operació AVL. El pacte lingüístic dels valencians (Ed. Vincle) del periodiste i escriptor Sergi Castillo. L'autor narra, a través de diferents testimonis, entrevistes i documents recopilats, tota la intrahistòria del pacte que fa 25 anys tingué lloc entre els polítics valencians, encapçalats pel PP valencià d'Eduardo Zaplana. A més d’una sèrie de membres dels departaments de valencià de les universitats valencianes, entre els quals destaca Rafael Alemany. Tot això dins de la conjuntura d'un pacte d'àmbit estatal entre el PP d'Aznar i la CiU de Pujol, dins dels acords que entre les formacions d'estos dos últims s'estaven portant a terme per a convertir al primer en president del govern espanyol.

Fruit de tot aquell context i moment fon el naiximent d'un ens acadèmic que venia a tancar -almenys de manera oficial i legal- el conflicte al voltant de la denominació, naturalea i entitat de la llengua pròpia dels valencians. Des de la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el poble valencià està dotat d'un ens propi que normativitza i regula la llengua valenciana, el qual ha creat tot un corpus legal i gramatical amb el qual han dotat als valencianoparlants de normativa, diccionari i gramàtica pròpies, alhora que este ens partix de la tradició establida a partir de les Bases o Normes de Castelló de 1932, les quals reconeixien de manera implícita la unitat lingüística de les modalitats valenciana, catalana i balear. Tot això es resolgué amb molta imaginació, voluntat d'acord i altes dosis d'enginyeria filològica i social. A la història ha passat ja el famós paràgraf del Dictamen del Consell Valencià de Cultura de 1998 que venia a sintetitzar eixa filosofia de quadratura del cercle:

"El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema lingüístic que els corresponents Estatuts d’autonomia dels territoris hispànics de l’antiga Corona d’Aragó reconeixen com a llengua pròpia."

L'acord de creació de l'Acadèmia establí uns equilibris interns dins de l’entitat que venien a reflectir les diferents sensibilitats que existixen al voltant del fet idiomàtic valencià i que la mateixa Acadèmia reconeix en el seu Dictamen de 2005:

"Com és sabut, un sector de la societat valenciana considera que l’idioma propi dels valencians coincidix amb la llengua que es parla en altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó, mentres que un altre sector considera que és una llengua diferent. [...] Per a uns, el fet que l’Estatut parle de valencià equival a dir que esta llengua no és la mateixa que la que es parla en cap altre lloc. Per a altres, en canvi, la solució estatutària respon al reconeixement d’una denominació secular per a referir-se, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, a la llengua que els valencians compartim amb altres pobles de l’antiga Corona d’Aragó. Per a uns altres, encara, és perfectament compatible reconéixer la unitat de la llengua i defendre alhora les característiques genuïnes del valencià, com a via per a superar les discrepàncies de percepció lingüística existents en la societat valenciana."

Membres actuals de l'AVL. Foto: AVL

Gràcies a estes tres visions complementàries i constituents del fet idiomàtic valencià, l'Acadèmia creà les seus obres normatives basant-se en estes consideracions, el Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià i la Gramàtica Normativa Valenciana de 2006, el Diccionari Normatiu Valencià de 2014, l'Oracional Valencià de 2015, etc.

Però eixe equilibri intern, buscat ex professo, entre diferents s'ha trencat -molt possiblement de manera irremeiable- a partir de la finalització del període inicial d'elecció d'acadèmics, tutelat per les Corts Valencianes. Sí, pels polítics, però... compte!, que eixos polítics són els representants del poble valencià, elegits democràticament per tots els valencians i valencianes, i per tant, esta tutela de quinze anys era una garantia d'eixe manteniment de l'equilibri entre les diferents sensibilitats de la societat valenciana.

Com hem dit, eixe equilibri intern una vegada passats els quinze anys que estipulava la llei de creació de l'Acadèmia, s'ha trencat arran de les renovacions d'acadèmics de 2016 i de 2021. Els perfils dels nous acadèmics, encara que siguen diversos professionalment i tinguen trajectòries diferents -encara que sospitosament esbiaixades cap a l'àmbit universitari- fan que l'Acadèmia que es creà fa 25 anys poc tinga a vore amb l'actual.

No són poques les veus que estan denunciant esta situació. No només des dels sectors tradicionalment contraris a la creació de l'Acadèmia, com són els cercles pròxims a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i Lo Rat Penat, sinó fins i tot des de dins de la mateixa Acadèmia. Un sector minoritari però ben definit d'acadèmics han denunciat este fet des de 2016 cap ací i s'ha pogut constatar ben explícitament a partir de l'any passat amb l'obscur i opac acord que han firmat l'Acadèmia amb la Secció de Filologia de l'Institut d'Estudis Catalans. L'acadèmic Abelard Saragossà publicà l'estiu de 2020 el llibre Valencià i català: noms i acadèmies per a una llengua (Ed. Àrbena) en el qual també analitza esta situació de la qual estem parlant. També des de la societat civil, alguns ja ho vàrem denunciar, per desgràcia sense massa repercussió ("Colp d'estat contra el consens sobre el valencià", Levante-EMV 19/03/2020).

Per desgràcia per a molts, l’entitat que el periodiste Sergi Castillo descriu és una Acadèmia que des de la finalització de la seua etapa inicial en l’any 2016, ha deixat d’existir.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email