4 assignatures pendents per al nou curs

Comença un nou curs carregat d’incògnites i d’algunes assignatures mediambientals pendents. El treball no es fàcil i algunes solucions són difícils d’aconseguir en un sol curs, però poc a poc, lletra a lletra, frase a frase, lliçó a lliçó... es poden aprovar els exàmens. He escollit només quatre enunciats relacionats amb l’objecte de la present secció que tracta d’esbrinar si vivim en un món sostenible i dels quals ja hem parlat en alguna ocasió, però evidentment n’hi ha moltes altres assignatures igualment dignes d’estudi. Només són un exemple de temes que necessiten respostes ací i arreu del planeta, temes que davall d’un títol genèric agrupen diversos subapartats perifèrics. La xifra escollida -4- correspon al número d’anys d’un grau universitari, la mateixa xifra d’una legislatura política i també del número dels genets de l’Apocalipsi o dels Mosqueters, si contem a D’Artagnan. Comencem per una de les assignatures més difícils:  

1-Residus

És sens dubte un tema troncal que indispensablement cal superar per a poder passar de curs. La legislació espanyola i europea estableix que abans de 2020 s’han de recuperar el 50% dels residus domèstics i comercials i el 70% dels residus de la construcció. Al territori valencià encara s’està lluny d’arribar a eixos percentatges i la mitjana de residus que acaben soterrats en abocadors arriba al 60%. Les propostes de la conselleria de Medi Ambient per a fer front a un problema clau es basen en la clausura d’abocadors ja saturats, la negativa a l’ús d’incineradores i un pla per a la construcció de noves plantes de gestió de residus, especialment al Baix Segura, on la falta d’instal.lacions s’uneixen a les “presumptes” irregularitats, endèmiques durant anys d’especulació urbanística. La potenciació del paper dels Ecoparcs o la implantació d’un quint contenidor, exclusiu per a la matèria orgànica, són altres de les propostes previstes per a potenciar durant el nou curs dins una actualització prevista del Pla Integral de Residus, el PIR.

Un altra peça dins les polítiques destinades a incrementar els índex de recuperació d’envasos plantejada des de la conselleria és l’SDDR (Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn). La proposta ha generat la radical oposició de la major part dels sectors directament afectats per la proposta, com ara les entitats dedicades en exclusiva a la recollida selectiva, fabricants de llandes o grans superfícies, que la consideren una idea cara, extravagant i poc operativa. Informes i contra informes argumenten les raons d’una banda i de l’altra, que inclouen opinions junt a les dades sobre un sistema que funciona en altres països. En tot cas en el nou curs haurà de plantejar-se una proposta definitiva al respecte per mandat de les Corts.

Un altre punt on caldria incidir en molta major mesura, més enllà de la recuperació, és en la reducció del fem que generem cada dia. El plàstic per exemple és ja el residu més abundant a la mar i el que està causant la major quantitat de problemes entre la fauna marina, com ja hem contat ací mateix. 

2-Canvi Climàtic

Es tracta d’una assignatura de cultura general necessària no exclusivament per a una única llicenciatura sinó per a tot el pla general d’estudis. Sembla com si fóra un deure pendent que tots volem deixar per al dia de demà mentre els seus efectes ja s’estan notant fa temps, amb l’accentuació de fenòmens extrems de sequeres o tronades intenses. El canvi climàtic també contribueix a l’expansió d’espècies exòtiques, malalties, plagues i l’accentuació dels incendis forestals. L’exposició dels fets està molt bé, per això es fan abundants reunions, xarrades, trobades, jornades, cursos, congressos, cimeres i fins i tot exposicions, però ara cal posar en pràctica els coneixements adquirits. És ja hora de passar a l’acció amb mesures concretes com les relacionades, per exemple, amb els residus per a fer front als efectes del problema més global que té el món i que precisa d’alternatives energètiques de manera urgent. Recordem que el transport (contant l’aeri per suposat) és una de les majors fonts d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, causants del canvi climàtic. Un xicotet exemple d’actuacions concretes al respecte les ha preses l’Ajuntament de València, amb un pla de mobilitat que resulta molest i incòmode per a molts però que, almenys, és un pla. Potenciar i afavorir l’ús de la bicicleta davant el cotxe és un bon pas en una ciutat de distàncies mitjanes com València, sempre que no genere problemes extra. Un segon pas important és facilitar més els camins dels vianants, perquè anar a peu als llocs és sens dubte l’alternativa més raonablement ancestral quan és possible. Abaratir el preu dels transports públics per als usuaris és un altra assignatura molt pendent de solució si es vol oferir una alternativa real al transport privat motoritzat, sempre a l’espera de la reconversió definitiva i total a les fonts d’energies renovables.       

3- L’alimentació 

Un altra assignatura troncal i transversal, amb matèries comunes a les altres ja esmentades és l’alimentació. Cada any llancem al fem 1.300 milions de tones d’aliments a tot el món, el que suposa un terç de la producció alimentària total. Un 42% d’eixes deixalles les produïm en les nostres cases, per tant es converteixen en residus que cal transportar i tractar, al mateix temps que es gasta més energia per a produir nous aliments. Enguany València és la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible, i en octubre estan convocats ací alcaldes de totes les ciutats del món que han signat el Pacte de Milà, un instrument ciutadà per a la defensa d’una alimentació més sana i sostenible. És una bona oportunitat per a convertit la ciutat en un referent mundial en l’oferta de productes de qualitat i en la seua elaboració gastronòmica. Instruments com el Pla Valencià d’Agricultura Ecològica, la defensa de l’Horta -amb el seu Pla d’Acció Territorial- amb mercats de proximitat o la introducció d’una alimentació més sostenible en els centres escolars o sanitaris, són alguns propostes interessants al respecte que ja s’han plantejat des de les institucions i diferents col·lectius amb desigual aplicació i poca visibilitat. Una alimentació saludable és una inversió de futur que garanteix una societat més sana i, per tant, amb menors necessitats de tractaments sanitaris.

La font que ofereix els aliments a priori més saludables dins la dieta mediterrània és l’agricultura, que ara està patint una greu amenaça a causa de la Xylella fastidiosa, un bacteri que resulta mortal per als arbres fruiters i que de moment no té cura. L’única solució és la prevenció i la informació al detall davant una plaga que s’està escampant a tota velocitat, i que posa en perill de manera especial les poblacions d’oliveres i ametlers.

4- La palla de l’arròs

Es tracta d’una assignatura trimestral, que cada any reapareix en acabar l’estiu amb la sega i la recollida de l’arròs. Antigament les restes de palla es reaprofitaven en ramaderia, en les hortes, com a combustible, per a fabricació de certs tipus de paper, com a matèria primera en la construcció de vivendes i en altres aplicacions. Des de fa dècades la palla tradicionalment es crema a l’Albufera de València davant la pèrdua del seu valor comercial i les dificultats per extraure-la del camp. El fum que provoca la combustió crea importants problemes de salut pública i ambientals. Com alternativa s’han presentat diverses propostes per a reaprofitar eixos residus, recuperar els usos tradicionals i evitar la seua crema, una de les més recents és un projecte Life finançat en un 60% per la Unió Europea destinat a buscar nous aprofitaments econòmics, entre ells s’estudia la producció d’un nou aliment barrejat amb pell de taronja destinat a la ramaderia. Una iniciativa que implica entre altres la Unió de Llauradors, l’Ajuntament de la ciutat i la Universitat Politècnica de València.

Com hem vist són quatre assignatures que impliquen a moltes altres i que s’interrelacionen entre elles. L’èxit dependrà de les hores d’estudi dedicades a les matèries, i de la posada en pràctica dels coneixements apresos, acompanyats per una bona dosi d’esforç, paciència i molta dedicació per ajudar a tindre un món més sostenible. Vorem com va el nou curs.