Dolçor de Nadal

Senyor Rei, jo/ja estic ací,

porte'm casques per a mi,

Les garrofes i la palla,

per al seu (senyor) rossí...

La setmana passada vaig descobrir un dolç valencià típic de les festes de Nadal i de Reis que em va meravellar. Parle de la casca, una espècie de rotllo de massapà farcit de pasta de moniato o de dolç de rovell d’ou, que poc a poc ha anat desapareixent de les nostres llars davant d’un Tortell de Reis (‘Roscón de Reyes’) que va començar a introduir-se a les nostres cases farà cosa de mig segle. De fet es veu que molta gent els confon tot i que la massa d’un i altre són ben diferents. La casca és de textura més semblant al massapà (i pertant segurament d’origen morisc), mentre que el tortell (en forma d’anella) es fa amb pasta fullada. 

Com és que no l’havia tastat mai? Cal fer proselitisme d’aquestes xicotetes joies que ens fan tan especials els moments de reunió familiar. Ara és l’època de sabors i records. I més si a casa hi ha xiquets. Els primers anys de la nostra infància són els que sempre quedaran gravats. Emocions al paladar. Posem a taula aquests dolços tan nostres que fan de l’ametla i del moniato els reis de les festes de Nadal.

Són dolços amb un passat comú vinculat a la reposteria d’Al-Andalus. Jo personalment no m’imagine uns Nadals sense pastissets de moniato ni torró, si m’apures banyadets de vi dolç. És tradició ‘sotto voce’ agafar el cotxe i baixar a la Vall de Pop, a les pastisseries tradicionals de Xaló. On tot aquest món de dolçor heretat encara perviu. Coca maria, ametles garrapinyades, empinyonats, peladilles, rotllets de mistela i cassalla… i tornem al vi dolç. 

Marina dolça

Bona mostra de tot això és el que van poder degustar els habituals del Mercat de Dénia divendres passat, ja que des de l’oficina d’innovació de Dénia Ciutat Creativa es va organitzar una nova jornada del programa ‘Menja’t la Marina’ que va posar a l’abast de tots el potencial de la nostra rebosteria tradicional i dels vins dolços de la comarca que normalment l’acompanyen. És a dir, les bondats de la nostra gastronomia vinculada al Nadal.

Demostracions de com fer pastissets d’ametla, moniato i cabell d’àngel tradicional a càrrec del forn de pa Sivera de Dénia, que porta obert de del 1908, o innovació d’un clàsic, com la versió creativa de la casca que va preparar Amanda, del restaurant Orígens, i que duu casca amb carn picada (com si fos pilota), mescla de dolç i salat.

Fins a cinc cellers de la Marina Alta van mostrar, a més, tota una varietat de vins dolços ben diferents. Cinc sabors i colors que aglutinen maneres diverses de tractar un dels nostres tresors, el Moscatell.  Vi sense sucre o alcohol afegit, elaborat amb panses verges com el Nimi Naturalment Dolç del celler Joan de la Casa de Benissa; o un clàsic com el ‘Casta Diva’ del celler Gutiérrez de la Vega de Parcent que es va servir a la boda del Rei Felip VI; , o fins i tot un Dolç del celller les Freses a Jesús Pobre, de verema molt tardana de quan el penjoll s’ha assecat dalt la planta; o un ‘Càntic del Sol’ de raïm molt dur, quasi pansificat, de la Cooperativa Sant Vicent Ferrer de Teulada, sense oblidar un projecte personal de l’emprenedora Cristina Rodríguez, un vi de gel, també de raïm teuladí però congelat a peu de vinya, ‘M de Alejandría’.

Vins i rebosteria de qualitat per descobrir el paisatge agrícola de la Marina i la seua història. I endinsar-nos així en un mar de dolçor. Desde el respecte a la tradició, però sense renunciar a la creativitat i a la innovació.