ALACANT. Pau Sanz i Vila (Dénia, Alicante. 1990), artista titulat perla Facultat de Belles Arts de la Universitat Miguel Hernández a Altea, ha estat l’encarregat, junt amb el constructor Paco Granja, de portar a terme enguany la proposta de la Foguera de Pla Bon Repós-La Goteta, en la seua aposta pel caràcter experimental i la iconografia de la contemporaneïtat. Amb el suggerent títol de Homenaje a la Quinta Extinción Masiva, l’atractiu món dels dinosaures i les espècies de vol més evocador adoptaran les tres dimensions de la realitat, ambla intenció de fer volar els visitants a una dimensió alternativa de colors de quadricomia i efectes especials.
-Quina diferència hi ha entre dissenyar una foguera, sense ser constructor, i treballar colze acolze amb un d’experimentat, com és el teu cas amb Paco Granja?
-Treballaramb un professional com Paco Granja i el seu equip ha sigut un plaer perquè emva permetre dibuixar la foguera que jo la volia crear sense necessitat depensar en si seria possible o no, jo sabia que ell trobaria una solució per a cadapart de la construcció i així ha sigut. D'altra banda cada un de nosaltres téles seues pròpies manies i costums, el taller en quant a construcció i jo enquant a buscar eixe paregut de l'obra amb les meues il·lustracions, ha sigut també un treball de trobar l'equilibri.
-Per què «Homenaje a la quinta extinción masiva»?
-L'extinció dels animals és un tema que sempre m'ha preocupat per motius obvis, però en elcas de les extincions massives m'obsessiona especialment, m'interessa la ideade pensar que la terra es regenera en part cada cert temps per a deixar pas aaltres vides.
-Quin tipus de proposta vas rebre de la Comissió de Pla de Bon Repós-La Goteta? Tenien clar el que volien, et van deixar llibertat?
-Em van demanar que treballar en una foguera totalment meua donant-me tota lallibertat per a crear-la basada en les meues il·lustracions.
-La iconografiadel còmic, els seus colors, la seua dinàmica narrativa, està present en estetreball… tens constància d’anteriors experiències en este sentit, com les de Sento, Micharmut, Manel Gimeno, a les Falles de València?
Esta foguera treballa sempre amb artistes de diferents sectors, quan vaig rebre laproposta em vaig dedicar a investigar el treball que altres havien fet, moltsd'ells treballant en propostes molt arquitectòniques que s'allunyaven un pocmés del meu treball però entre elles estava la proposta de Ricardo Cavolo ialtres artistes que sí es dediquen a una disciplina més pareguda a la meua. Ésde gran ajuda veure sempre el que han fet altres en la teua mateixa situació.
-Les fogueres ofereixen una dimensió diferent al treball amb volums? Quin és el retornd’aprenentatge que li podries fer als teus professors d’escultura en la Facultat de Belles Arts d’Altea-UMH?
-He de dir que tota eixa part del treball ha estat en les mans del taller de Paco Granja, però pel poc que he pogut observar mentres estava en el taller penseque sí que és molt diferent de treballar per exemple en escultures menudes ambfang, has de pensar en una estructura de fusta i sobre ella en la construcció dels ninots. En la facultat no ens han ensenyat aixo, sí que aprenem les tècniques de l'escultura però almenys quan jo vaig estudiar no hi havia una assignatura que es dedicara exclusivament a l'art de les fogueres i les fallesi sent una facultat de la Comunitat Valenciana pense que seria molt interesant.
-Se’t farà un nus a la gola quan veges convertit en cendra el teu treball? D’altra banda… hi ha això que diuen “contingut enriquit”, el monument va acompanyat de materialgràfic, de mercadotècnia… de samarretes?
-No, tot el contrari, m'encantarà veure cremar esta foguera perquè en tot moment hesabut que la seua finalitat és eixa, a més tinc un gran amor a la nit de SantJoan i és per a mi molt important el foc en eixa festa, serà genial. Sí que hiha molt material darrere, diversos esbossos i textos donant explicacions altaller sobre com fer cada part.
-Repetiràs experiència?
Per descomptat, la repetiré sempre que em demanen perquè m'encanta poder col·laborar amb les festes de la meua terra i sobretot amb aquelles què tenen una verdadera càrrega cultural com són les fogueres.
