La literatura, testimoni d'una realitat d'excepció: 24 escrits sobre misèries, riquesa o confinament

 Enyore passejar per ciutats on compartisc l’anonimat entre persones, flors, arbres i animals, éssers vius tots ells. El córrer dels coloms perseguits, la xicalla cridanera als patis d’escola, l’home de la fruiteria, l’aroma del pa acabat de coure, la persona que et mira i somriu com l’esbós d’una gran obra d’art, el semàfor verd i la dona del darrere que repassa tot el que li resta per fer mentre ho sents.

Enyore passejar per ciutats i sentir la consciència dels arbres, l’aire net que regalen, el cel blau amb núvols blancs, els estols d’ocells sinuosos, el soroll del trànsit amortit per Prokófiev, el moviment del tramvia i les mirades oblidades rere els vidres. Tantes i massa coses alhora. (...)
_{JOSEP LUIS ABAD}

CASTELLÓ. Quantes coses enyorem ara que estem a casa. Són infinites les quotidianitats que lluitàvem per deixar arrere, per tal que els nostres dies no foren tan monòtons. Tant de bo, ara poguérem senzillament anar al parc de davall de casa o al mateix teatre cada setmana. Però, ja sabeu, per ara no pot ser i d'aquest estat d'excepció que estem vivint, així com de molts altres que hi existeixen, han volgut escriure els escriptors i escriptores d'El Pont Cooperativa de Lletres. L'associació d'autors castellonencs compleix deu anys en funcionament i per això ha creat una obra col·lectiva que s'endinsa en situacions extraordinàries, a partir de les quals o com a conseqüència de les mateixes prenem unes decisions i unes mesures. Aquestes poden anar des d'estats crítics fins a estats esperançadors, des d'estats de misèria fins a estats de riquesa. "Són estats que vivim d'una manera excepcional, estats que vivim, sentim i entenem d'una manera única i singular cadascú de nosaltres", conta la seua presidenta Aina Garcia-Carbó. 

En total es poden trobar 24 escrits que corresponen a 24 de les 43 plomes que conformen El Pont Cooperativa de Lletres. Entre d'altres, noms com Vicent Usó, Isabel Marín, Toni Pitarch, Marta Vilardaga o Carles Querol. Tots junts han volgut contribuir socialment en la mesura de les seues possibilitats: amb la paraula. "La Paraula ens possibilita ser qui som, viatjar cap al temps futur i passat i fins a altres continents. Per això, ara més que mai, és el pont pel qual hem de creuar si volem caminar la senda a recórrer. La paraula el que fa és ajudar-te a construir el teu camí. Comences a escriure i a llegir i et vas fixant en coses que t'agraden. I quan arribes al final i mires enrere veus que et reflecteixes amb el teu text i aleshores t'entens millor a tu mateixa", explica Garcia-Carbó. 

És evident que aquesta publicació no haguera sigut el mateix sense l'estat d'excepció que ara mateixa estem tots vivint. L'associació tenia diferents activitats previstes per a la celebració del seu aniversari, però com la resta de projectes culturals, aquestes quedaren aturades des que el passat 14 de març es declarara l'estat d'alarma a tota Espanya. La seua "sort", com explica la presidenta d'El Pont, és que el seu és un "ofici molt íntim", pel que aquesta aturada els ha pogut servir als mateixos per al seu procés creatiu, per a reflexionar tranquil·lament. Ara bé, també "ha sigut un colp fort". I és que si bé les editorials continuen en funcionament, les impremtes no. Raó per la qual molts autors s'han quedat sense poder treure a la llum els seus textos. "El confinament ens ha donat un motiu i una oportunitat per a dedicar-nos a escriure, damunt sota unes vivències que ens estan passant a tots en primera persona, però és un colp. Nosaltres no sabem què podrem fer amb l'agenda que teníem prevista. En juny realitzarem una assemblea ordinària i ahí decidirem què fer de cara a setembre", assenyala la mateixa poetessa.

Així mateix, Garcia-Carbó considera que el més important d'aquesta "nova realitat" que s'està configurat és el fet que se sensibilitze a la població sobre la importància de la cultura. "Seria convenient que la institució pública faça polítiques i mesures en defensa de la cultura, si és que de veritat es defén. Per a això, no sols s'ha de treballar amb els venedors, editors o escriptors, s'ha de treballar tota la perspectiva cultural. Des de qui la produeix fins a qui la rep. Solem confondre el consum de la cultura amb la mateixa cultura. Hi ha molta distorsió. Tan important és consumir cultura, com fer-li costat. Donar-li rellevància".

Un repte: dur la literatura local més enllà

Amb tot açò, fa 10 anys que El Pont Cooperativa de Lletres va nàixer per a associar als escriptors/es i estudiosos/es de la literatura de la Plana, l’Alcalatén, el Maestrat i els Ports en una mateixa entitat. El repte sempre ha sigut eixe, donar major veu als seus creadors a través de la divulgació dels seus treballs, així com a través de les col·laboracions amb altres institucions o entitats. Tant de bo, ha sigut una tasca que durant molt de temps ha estat acotada sols a l'escena local de Castelló. És per això, que amb el seu nomenament com a nova presidenta en junt de 2019, Aina Garcia-Carbó es va marcar com a repte traure l'associació fora de Castelló. "Quan vaig anar a estudiar a Barcelona em va sorprendre com es viu allí la cultura i l'oferta que hi ha. Tenia moltíssimes ganes de portar tot això a Castelló. Si bé l'entitat ha funcionat sempre molt bé, li faltava posar més èmfasi en la localitat. Sols eixíem de la comarca de manera puntual. Jo el que vull és elevar El Pont perquè tant a Catalunya, com a tot a la resta del País Valencià ens coneguen".

No és comú encontrar aquest compromís per la literatura valenciana en una jove nascuda l'any 1993. Però, l'escriptora, que va debutar l'any 2015 amb la publicació del seu primer poemari Rere la paraula (Onada edicions), ha estat acompanyada des de petita per la cultura, i és que és filla del poeta Manel Garcia Grau. I des d'aleshores no ha deixat de treballar. Sobre la seua generació, la creadora afirma que "sí que hi ha sensibilitat per la lectura", però el que s'ha de treballar és el temps. "El problema és que la joventut no té temps per a asseure's, o millor dit, no vol trobar el temps per a seure. Parle de manera molt general, perquè si hi ha gent interessada, però el que ocorre és que no tenen l'hàbit ni el costum per a llegir de manera relaxada. Vivim el moment de la imatge i s'ha de fer pedagogia perquè la lectura ocupe més lloc". I s'ha de fer perquè, segons conta Aina Garcia-Carbó, "qualsevol lectura t'allibera". "T'allibera en el sentit de poder respirar i enfocar-te en altres coses. I com més vius i més t'ajuntes amb els teus companys literaris més crearàs".