Sakura a la muntanya alacantina

La paraula ‘Sakura’ significa flor del cirerer en nipó. Una flor bella i delicada que només dura en plenitud poc més d’una setmana i per la qual cosa no tenim temps a veure-la marcir. Una flor i un arbre que formen part de la cultura ancestral del Japó. Només dir que era l’emblema dels antics guerrers samurais que com ella aspiraven a morir en el seu moment àlgid d’esplendor, sense arribar a envellir. A la Marina no arribem a això, però sí que ens delectem en contemplar els paisatge costumista i rural de les valls de Gallinera i de Laguar, que en arribar l’avantsala de la primavera es tenyeix de blanc.

Hanami, mirar les flors

I si al país nipó es celebra el festival de Hanami (que significa mirar les flors de la varietat del seu cirerer -allí de color rosa i blanc-), ací a les nostres terres comencem a compartir aquesta afició. El moment de màxim esplendor de la floració té visos d’arribar aquest cap setmana i durar del 15 al 22 de març si l’oratge no fa mal. Tot i això, no podem ni volem comparar els mites, històries i llegendes de màgia i amor envers aquesta flor que els japonesos adoren i veneren pel seu simbolisme.

Ací, a la muntanya alacantina, per camins de moriscos i mallorquins ens trobem amb vuit nuclis urbans de prop de sis cents habitants (Benissili, Llombai, Alpatró, la Carroja, Benitaia, Benissivà, Benialí i Benirrama). Quinze kilòmetres de la Marina més rural i tranquil·la, plena de corbes, costeres, pedra seca, oliveres, cirerers, i d’altres arbres tant característics del nostre mediterrani.

Vall de Gallinera, bon oli i millor cirera.

Moments de floració, fermosa, blanca i radiant. Tot és efímer. Un nou cicle de vida comença amb l’esclafit de la flor i ens deixa sentir que la natura marca el seu ritme. Sakura nostra en menudet. Paisatge bucòlic i agrícola que ens convida a trepitjar terra i muntanya endins. A detindre el temps per gaudir de la bellesa dels nostres camps. I dit això, quaranta dies més tard el fruit de la cirera ja es començarà a mostrar.

I ens permetrà tornar a la vall per combinar gastronomia, natura, història i cultura amb fira i mercat artesà, passejada senderista i excursions a les pintures rupestres de Benialí o l’antic convent de Benitaia, on per cert, dissabte passat es va produir l’alineació solar de la Foradà. El Sol va passar puntual per darrere del forat de la muntanya i la seua llum va enllumenar les restes del convent franciscà. Una altra efemèride que dos cops l’any fa créixer més encara l’encant i el misteri de la Vall. La lluna, a més, va aparèixer d’allò més gran.

Com bé deia l’homenot Bernat Capó, ‘Terra de cireres’.

De les bruixes de la vall -a Llombai-, després del Dia de la Dona, ja en parlarem un altre cop.