Això ho pague jo!

Volia començar l'article amb esta frase d'Schrödinger: "La col·laboració intel·lectual entre dos individus pot produir una fusió entre les dues esferes de consciència d'un grau tan increïble que arriben fins i tot a fondre's donant una unitat empírica", però francament, l'he entés, però no l'he comprés. Em passa un poc com amb el seu gat.
Així que tornaré a començar, i ara sense tant d'artifici. Començaré amb una pregunta. Quina és la principal diferència entre la col·laboració pública-privada, i la col·laboració privada-pública?

Perquè molt em tem, que en este cas, l'ordre dels factors altera clarament el producte. Hi ha un pensament molt consolidat, fill de la doctrina liberal, segons el qual, la col·laboració pública-privada consisteix bàsicament que els serveis públics essencials o no, les obres públiques que un país necessita, puguen ser executades per empreses privades que les exploten com un negoci.

Però això és només una vessant de la col·laboració. Un camí unidireccional. També podria dissenyar-se un camí en direcció inversa, i no deixaria de ser col·laboració. Vull dir, el sector privat, genera talent en forma d'innovació tecnològica, per exemple, i el posa a disposició de la res pública. Algú em dirà que ja ho fa, clar! La qüestió és a quin preu!

Mazzucato, que ha estudiat molt el tema, explica amb una claredat que supera la frase d'Schrödinger, que amb una persistent insistència en molts sectors diferents, incloent-hi biotecnologia, farmacèutiques i tecnologia neta, l'estat està fent les inversions d'alt risc abans que el sector privat s'hi involucre. L'iPhone té fins a dotze tecnologies que el fan intel·ligent (internet, GPS, pantalla tàctil, Siri activat per veu, etc.) que van ser finançades per l'estat.

Ara ens venen la tecnologia a preu quilovat (abans es deia a preu d'or), i a sobre es presenta com una de les grans empreses innovadores en el món de la tecnologia. Que no dic que no, però amb ajuda pública. Multimilionària. Permanent.

Doncs a vore quan ho fem al revés. A vore quan una empresa innovadora ajuda a resoldre tecnològicament algun dels grans problemes que tenim plantejats com a societat, i la regala a l'administració pel bé comú. Filantropia de la bona. Que sí, que ja sé que les empreses han de guanyar diners, però ja que es beneficien de la formació pública dels seus empleats, de les ajudes a les inversions, de les subvencions per a la modernització, per a la investigació... Què tal compartir una patent? Què tal la col·laboració privada-pública. En eixa direcció. Perquè l'altra, com bé explica Mazzucato, hi és sempre.

Alexandre Dumas, a la seua novel·la "Els tres mosqueters" va fer famosa aquella sentència "tots per a un, un per a tots". Hi ha una pel·lícula d'una aventura de D'Artagnan i els seus tres companys, que es diu "L'home de la màscara de ferro" i on es pronuncia la frase "Un per a tots i tots per a un".

Del dret i del revés. Doncs això. La res pública per a tots, i tots per a la res pública.