Albinyana: "La Transició va tancar la possibilitat de revisió constitucional i va instaurar un bipartidisme decimonònic"

VALÈNCIA. "Fruit d'una anàlisi realitzada amb perspectiva històrica, el que dóna gran avantatge perquè difumina la propaganda i el màrqueting", el primer president del Consell Preautonòmic del País Valencià, Josep Lluis Albinyana, realitza en el llibre-entrevista Josep LLuis Albinyana, un president sense país (El Petit Editor), escrit pel periodista i historiador Carles Senso i que es presenta aquesta vesprada a la 53 Fira del Llibre, un repàs en profunditat de la Transició, etapa en la qual va desenvolupar el seu pas per la política institucional.

 "La Transició va ocultar el tancament de la possibilitat d'una revisió constitucional per part de les generacions futures, que com s'està veient ha resultat impossible, i va crear un sistema electoral rígid que va instaurar un bipartidisme com el del segle XIX; va ser la continuació de l'Espanya decimonònica", afirma Albinyana amb motiu de la presentació del llibre. L'acte tindrà lloc a les 18h d'aquesta vesprada en el pati del Museu de Ciències Naturals dels Jardins de Vivers. Hi participaran el propi Albinyana i l'autor de l'obra, amb la presentació del llibreter i editor Rafa Arnal.

Senso es va acostar a la figura del president preautonòmic a partir de la realització de la seua tesi doctoral sobre Valencia Semanal. Va considerar que, "després de dècades de silenci absolut, tenia moltes coses a dir en un context en el qual, a més, s'està redefinint el discurs sobre la Transició i els anys 80; podia oferir una visió contraposada al relat hegemònic, que ens ha venut una Transició idíl·lica".

"S'oculta -afirma Albinyana- que la Transició va demostrar una manca de lideratge i governabilitat mentre que la societat va estar indefensa contra crims i excessos que no van ser sols d'ETA, sinó que també va haver morts per part de forces ultres de l'Estat, per part de l'extrema dreta i per part de bombes que ningú reconeix".

"A través d'un relat microhistòric, Albinyana matisa el discurs oficial: mostra l'amateurisme que hi havia en els polítics i la falta de full de ruta en el seu comportament. Solament els alts dirigents, guiats per la socialdemocràcia europea, tenien clar on volien arribar", afirma Senso, qui recorda que l'entrevistat va ser "la persona que va aconseguir que un 90% dels ajuntaments valencians se sumara a la reclamació de l'accés ràpid i ple a l'autonomia a través de l'article 151". Tanmateix, "els polítics que lluitaven per la democràcia i l'autonomia no lluitaven contra paquitas rebentaplenaris, lluitaven contra l'Estat, que procedia de l'aparell franquista i postfranquista, i que sí tenia una estratègia clara". "L'Estat tenia clar les eines que havia de contraposar al moviment social; no va tindre cap dubte a promocionar mobilitzacions ciutadanes violentes en la Batalla de València, que no va deixar de ser un linxament contra els demòcrates", explica l'autor.

"Si Albinyana haguera anat més lluny, la resposta de l'Estat hauria sigut encara més contundent que la Batalla de València", afirma Senso. El president preautonòmic, que es mostra d'acord amb l'asseveració de l'autor, considera que el poble valencià "haguera adquirit una maduresa i autoafirmació molt gran" d'haver accedit a l'autonomia per la via prevista en l'article 151 de la Constitució, d'haver aprovat el seu Estatut d'Autonomia en referèndum. No obstant això, "una autonomia valenciana plena haguera suposat un desequilibri absolut per a l'Espanya de la Transició".

Per a Senso, "durant tres dècades no s'ha produït el reconeixement públic a Albinyana que s'hauria d'haver produït". "No ha sigut fins a les noves mobilitzacions i el canvi polític quan s'ha reconegut el paper que va tindre Albinyana. En amplis sectors de la societat valenciana s'ha convertit en un mite, en la figura anhelada d'allò que podria haver sigut i no va ser, però durant dècades va estar en l'oblit", conclou.