GRUPO PLAZA

EL CANTANT DE 'MALPARLAT' REP EL PREMI LLETRAFERIT de Novel·la Juvenil 

Alfons Pérez: "Les meues influències són les mateixes per a fer rap o escriure un llibre"

9/07/2022 - 

CASTELLÓ. Aquest dijous els Premis Lletraferit de literatura valenciana atorgaven un inesperat guardó a Alfons Pérez, més conegut com 'Malparlat'. El raper rebia el Premi Diafebus de Novel·la Juvenil per Aitana Torrent, caçadora d'espantacriaturesla seua primera publicació. Si bé el cantant de Nules sempre s'ha definit com un gran apassionat de la lectura i l'escriptura, fins ara s'havia dedicat en cos i ànima a la cançó. A penes uns mesos enrere llançava el seu segon disc, Sentrimantral. Un àlbum d'una durada de setanta minuts i 17 cançons, on això si, no fa poques al·lusions a la literatura i altres escriptors. Ara, qui es convertirà en ressenyable és ell mateix, per una obra que el jurat defineix com "una fita de la literatura d'aventures en valencià". "Un relat trepidant, ple d'enginy i ironia" Dies després de la cerimònia, Alfons Pérez atén a Castellón Plaza per a donar més detalls sobre aquest nou camí que empren

-Doncs sembla que els rapers també poden guanyar premis literaris. Creus que s’han trencat alguns prejudicis amb aquest reconeixement?
-No sé si solen guanyar o no premis, però precisament alguns dels meus referents són rapers que han escrit llibres, com Nach i El Chojín. Pense que al final no hi ha tantes diferències.

-Pel que fa a la teua carrera, diries que el guardó era l'espenta que et faltava per a iniciar-te en aquest món?
-Vaig a ser-te sincer. Mai havia escrit novel·la ni relat llarg. Havia tingut idees i alhora de plasmar-les al full, començava i em cansava, no m'abellia seguir. Però quan vaig acabar el disc Sentimantral se'm va quedar un buit dins. No sabia què fer, acabava de treure un disc i eixa energia que em sobrava la vaig enfocar amb el temps en escriure més. Sempre he sigut molt fanàtic de la lectura i tinc moltes influències literàries precisament per això. 

-Hi ha diferències entre l’Alfons que es puja damunt d’un escenari i el que escriu una novel·la?
-No hi ha diferència, perquè les meues influències són les mateixes per a fer rap que per a escriure un llibre. De fet, la novel·la té molt de la música. Les muntures dels personatges són el cavall Carraixet, l'euga Monleoneta i el poltre Montllor. Així, faig referència al grup Carraixet, a Ovidi Montllor i a Joan Monleón, qui abans de ser presentador de la televisió valenciana, va ser líder del grup Els Pavesos. Hi ha versions medievals d'El Diluvi o els Rapsodes i també hi ha referències a Ofèlia, Pepa Cases, Aspencat i Aitana Ferrer.

-Sembla doncs, que fas un mix entre l'actualitat i el passat.
-Sí, hi ha crítica també, però des d'un codi juvenil. Està escrit de manera que puga interessar i no avorrir. Com les trames que a mi m'agradava llegir d'adolescent.

-Què ens conta Aitana Torrent, caçadora d'espantacriatures exactament?
-El cas és que se me'n va ocórrer contar la història d'una heroïna del Regne de València que havia de lluitar contra les criatures del nostre folklore. Aitana Torrent és una caça-recompenses medieval, a qui el rei li encarrega investigar una sèrie d'assassinats que estan tenint lloc al regne i que pareixen tenir un nexe comú. Aitana s'endinsa en aquesta aventura que la porta a fer front a espantacriatures de la nostra mitologia i a recórrer diversos pobles de la nostra geografia. No vull contar molt més, però hi ha acció, drama i una història que transmet valors i principis. És el tipus de lectura que m'haguera agradat llegir de menut. Molt feminista, perquè l'he escrit en eixe sentit.

-Cal arrimar aquestes figures a les noves generacions?
-Sí, exacte. Jo desconeixia els espantacriatures. Vaig començar apassionar-me per ells fa un any, quan els meus amics, el tiktoker Apitxat i el youtuber Paellontòleg van pujar vídeos d’aquests personatges valencians. No ho coneixia. Mai m’havia interessat i és a partir d’eixe moment que comence a donar-li forma. Amb tot, encara que Aitana case monstres, els majors monstres als quals s’enfronta són les persones que tenen poder.

-Seria Alfons 'Malparlat' el mateix sense eixes històries que va llegir de menut?
-No, ni pensar-ho. La meua música està molt influïda per les meues lectures. Una cançó del nou disc està dedicada als llibres, altra a Joan Fuster. De fet, 'Somnis' també és molt literària. La meua música no seria el mateix sense els llibres i això s'ha traduït en este relat.

Foto: MARGA FERRER

-El més curiós de tot és que estudiares Dret. Ahí no hi ha molt d’espai per a la poesia…
-Bo vaig estudiar dret perquè realment no sabia ben bé el que volia. Volia fer del món un lloc millor, però era un pensament ingenu. Quan em vaig adonar d'on m'havia clavat, vaig acabar la carrera, però mai he estat vinculat.

-Afirmes que el rap és “com el tetris, però amb frases”. També utilitzes aquest mètode per a crear històries?
-El procés és similar. Jo no m’obligue a escriure, si ho fas no eixirà res de bo. Si tinc unes idees que em van rondant durant un temps, les anote i quan arriba el moment em pose davant de l'escriptori i li done forma. Amb el llibre ha ocorregut igual.

-Alguna història al calaix que vulgues publicar?
-Tinc moltes idees. Molts esborranys, però no han tirat endavant, bé per falta de temps o d’interès. Però el procés d’escriure d'este llibre m’ha agradat i repetiré. M’agradaria continuar en el futur.

-Et veus fent novel·les per a un públic més adult?
-Soc un enamorat de la novel·la juvenil, de la fantàstica, de la bruixeria, de la ciència-ficció... Este tipus de lectures són amb les quals m'he criat. El costumisme més adult també m'agrada, però m'agraden més les aventures.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email


Quiero suscribirme