CASTELLÓ. A priori podria semblar que hi ha pocs punts en comú entre un poble de l'Alt Palància i un llogaret italià de l'Emília-Romanya, però tant Almedíxer com Ligonchio compartixen la problemàtica d'estar quedant-se sense població jove. Els dos municipis, amb menys de 1.000 habitants, porten temps lluitant contra la despoblació. Una batalla difícil de bregar i per a la qual entenen que l'art, i la cultura en general, és una ferramenta de dinamització fonamental.
Arrancava fa just una setmana la primera edició de RuralizART, una residència artística formada per joves procedents tant de les comarques castellonenques com d'Itàlia, citats per a crear noves narratives rurals. A Almedíxer romandran fins al 20 de març, mentre que en maig es dirigiran a Ligonchio amb el mateix objectiu: elaborar una obra que reflectisca la capacitat transformadora del món rural. Però més enllà d'això, en el temps durant el qual convisquen en els diferents pobles participaran en xarrades i trobades que els ajudaran a comprendre la importància del seu entorn.
"Ligonchio està molt més aïllat que Almedíxer, encara que els dos tenen un passat molt similar, que ha sigut quedar-se a poc a poc sense ciutadans. En este sentit, creiem que la residència pot empoderar els jóvens rurals i fomentar la seua participació activa", assenyala Grégory Damman, membre de La Surera.
RuralizART està finançat pel programa Erasmus+ i ha sigut organitzat per l'associació italiana Circolo Legambiente Ligonchio i la cooperativa valenciana Canopia Coop., responsable de La Surera, un espai col·lectiu que s'encarrega precisament de desenrotllar projectes d'art, benestar social, disseny o participació ciutadana a Almedíxer. El que va nàixer, de fet, com un alberg s'ha convertit en un dels actors principals de la dinamització del municipi i del seu teixit social.
La Surera vol demostrar, abans de res, que tot i idees preconcebudes es pot viure molt bé als pobles. No pertanyen al passat, ja que mantenen tota la seua vigència i poden aportar respostes a molts dels problemes o desafiaments de la nostra època, com pot ser la crisi ecològica. "Sempre hem vist moltes oportunitats en el món rural. D'ací ve que volguérem convertir l'alberg en alguna cosa més", manifesta Damman, que afig: "El primer pas va ser aconseguir un equip humà per a pegar-li la volta i transformar l'espai. I ara estem en l'etapa de definir les activitats". És la residència d'art una part més d'un programa major al qual volen dotar de tallers de ceràmica, arts gràfiques, artesania o cursos d'educació ambiental.
En el cas de RuralizART han aconseguit mobilitzar no sols a creadors de l'Alt Palància, sinó també procedents d'altres localitats valencianes com Sagunt i també d'Itàlia. "Cert és que en projectes així no tens certesa de com funcionaran, perquè s'ajunten molts jóvens que no es coneixen, arribats a més de dos països i amb el problema de la traducció pel mig, però de moment està funcionant molt bé", compte el seu responsable.
En qualsevol cas, per a assegurar el seu èxit, els jóvens estan comptant amb l'ajuda d'una mentora, l'artista i fotògrafa de Cinctorres Gabriela Rivera. La mateixa creadora està desenvolupant en paral·lel un projecte experimental, com a part de la iniciativa Cultura Resident del Consorci de Museus, en el qual retrata diverses mares i/o cuidadores migrants provinents del sud global que habiten a Almedíxer i/o a la comarca d'Alt Palància.
El poble ha acollit a Almudena Monzó, Sara Bordilis, Lorena Bolumar, Miguel Ángel Cebrián, Paula Xirivella i Josep Garcés; mentres que a Itàlia participaran María Bresan, Sabrina El Kouaissi, Daniela Barbieri, Lorenzo Mailli, Elena Bortalami i Valentina Argirò.
Potser t'interesse
Cortes, Benassal, Bejís, Chóvar, Orotana o l’Avellà son marcas de agua embotellada que pueblan el interior de Castellón y que, desde hace décadas, dan vida al territorio, convirtiéndose en el corazón económico de comarcas con problemas de despoblación como L' Alt Maestrat, Alto Mijares o el Alto Palancia
Cortes, Benassal, Bejís, Chóvar, Orotana o l’Avellà son marcas de agua embotellada que pueblan el interior de Castellón y que, desde hace décadas, dan vida al territorio, convirtiéndose en el corazón económico de comarcas con problemas de despoblación como L' Alt Maestrat, Alto Mijares o el Alto Palancia