Si ja se que estaran pensant si hui anem a parlar de cançons atès el títol que li he posat a l’article. A qui no li agrada aquesta mítica cançó de Pink Floyd? Crec que en cas d’haver marcians, els agradaria fins i tot a ells...
Però no, l’article de hui no va de cançons va de rajoles i de com la nostra economia ha tornat a posar en marxa la màquina d’enrajolar-ho tot. I si els dic el que pense, senzillament si busquem resultats diferents no hauríem de tornar fer el mateix que ens dugué a la bombolla immobiliària i financera que esclatà fa 10 anys. És que ningú ha aprés res de tot aquest patiment?
Pot ser hi haja persones que pensen que la construcció residencial hauria de tornar a nivells pre-crisi, jo NO compartisc eixa opinió. Pensen vostès que en els anys de la bombolla es construïa tant a l’estat com al territori valencià més edificis residencials que en la resta de països de l’Europa occidental amb menys població i menys poder adquisitiu.
El que ha passat pel que fa l’evolució de la construcció d’edificis residencials des de l’any 2000 fins el 2017 ho tenim resumit en els següents gràfics que he generat a partit de dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) en referència al conjunt de l’estat, al territori valencià i en percentatge sobre el total de l’estat.
Gràfiques 1 i 2. Nombre de llicències Edificis Residencials Obra Nova
Font: Elaboració Pròpia ambdades INE
Les gràfiques 1 i 2 que poden veure dalt mostren de manera molt clara la intensitat amb que es concedien llicències per a construir edificis residencials i per tant mostren la quantitat ingent d’habitatge residencial construït tant al territori valencià com a la resta de l’estat. De fet he optat per posar una gràfica al costat de l’altra per a que es puga veure amb claredat que si bé les magnituds no són les mateixes, la tendència i evolució que mostren ambdues en el temps són un calc i es pot observar com des del 2014 la construcció residencial està repuntant. El que ens estan dient aquestes gràfiques és que l’economia valenciana va calcar els desequilibris de l’economia espanyola pel que fa a la sobre-exposició a la rajola, a diferència d’altres ocasions històriques en les que una major especialització industrial i un sector agroalimentari basat fonamentalment en l’agricultura mediterrània havien minimitzat els danys.
Però per a veure si actualment eixe sector de la construcció està tornant a agafar volada tant a l’estat com al territori valencià caldria que donarem una ullada al gràfic 3 que poden veure avall d’aquestes línies. El gràfic 3 ens mostra quin percentatge del total de les llicències per a la construcció d’edificis residencials d’obra nova de l’estat suposa el territori valencià.
Taula 3. Percentatge de llicències al territori valencià sobre el total de l’estat.
Font: Elaboració Pròpia amb dades INE
Com es pot observar al gràfic 3, abans de l’esclat de la bombolla immobiliària les llicències d’obra nova residencial del territori valencià suposaven al voltant del 4-5% del total de l’estat. Durant els anys de la crisi s’havia produït un ajust a la baixa que es podia considerar una correcció de la sobre-exposició valenciana a la rajola. Però a partir del 2013 endavant, el pes relatiu de les llicències al territori valencià sobre el total de l’estat ha tornat al nivell pre-crisi, això és a estar entre el 4-5%. El que significa que després de l’esclat de la bombolla l’economia valenciana NO ha corregit la seua tendència de sobre-exposició a la rajola. Amb aquests elements em preocupa que no sigma capaços d’implementar el tant desitjat canvi de model productiu.
Per a completar l’anàlisi i tractar de preveure què pot passar en un futur proper cal que observem l’evolució dels preus de l’habitatge residencial. El gràfic 4 que tenim a continuació recull les taxes de variació anual de l’índex de preus de l’habitatge residencial tant al conjunt de l’estat com al territori valencià.
Gràfic 4. Evolució de l’Índex de de Variació de Preus de l’habitatge.
Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE.
Com es pot veure al gràfic 4, els preus de l’habitatge residencial creixien a una taxa anual del 5,7% al conjunt de l’estat i del 8,8% al territori valencià en el moment justament anterior a l’esclat de la bombolla. El que ve a dir-nos que els preus de l’habitatge estaven desbocats (lògic estaven enmig d’una bombolla especulativa) però que estaven molt més accelerats al territori valencià. La correcció de preus a la baixa comença quan esclata la bombolla l’any 2008 i té el seu punt àlgid l’any 2012. Durant l’any 2012 la correcció de preus a la baixa és del -14% en terres valencianes i del 12,8% per terme mitjà al conjunt de l’estat. El preus comencen a recuperar-se a partir de l’any 2014.
Però d’aquest gràfic el que em preocupa és que l’any 2017 el creixement de preus a tornat a nivells pre-crisi. Sent aquest creixement de preus superior al del 2007 per al conjunt de l’estat i per damunt del 4% al territori valencià. Per a completar els diré que l’ultima dada pel que fa al creixement de l’índex de preus de l’habitatge que ha fet pública l’INE fa referència al primer trimestre del 2018, durant aquest trimestre els preus de l’habitatge han crescut un 6,2% al conjunt de l’estat. El que mostra una consolidació de la tendència alcista dels preus de l’habitatge residencial, la qual cosa es d’esperar que provoque un nou creixement de les obres d’edificis residencials iniciats. Amb aquests símptomes és d’esperar que hi haja un transvasament de recursos cap al sector de la construcció, de fet segons apunta el Banc d’Espanya ja s’està començant a observar una pèrdua de força en la contribució del sector exterior al creixement econòmic. Canvi de model productiu?, més prompte sembla que posarem “Another brick in the wall”.
