GRUPO PLAZA

de categoria

Aprenentatges d'unes falles atípiques

7/09/2021 - 

VALÈNCIA. La tornada a la rutina del setembre a molts ens ha pillat amb unes falles pel mig. I el que per a alguns ha sigut un poc de cacau, per a molts ha suposat simplement el fet d’allargar la festivitat estival. Estes falles, o actes fallers, o minifalles, o falles a mig gas, tot i que tenien molts crítics... ens han vingut molt bé. Ha sigut com allargar un poc l'estiu, com donar pas a la nova normalitat cremant l'antiga, i en molts casos, retrobar-nos amb amics (fallers o no) que feia temps que no vèiem. Perquè al remat, ha sigut una bona decisió celebrar-les, a falta de conéixer les dades econòmiques i les dades pandèmiques que deixa l'efusivitat fallera. I estes falles diferents ens han deixat alguns aprenentatges que podem usar per al pròxim mes de març. Com per exemple, en el meu cas, fugir del gastrobar on diuen "menú faller", i que significa cobrar la mateixa hamburguesa que costa normalment 9 euros, a 16 eurets, oferta especial.

Amb el canvi climàtic, potser cal pensar a adaptar també la vestimenta

L'ofrena va salvar-se de la pluja, i es va allargar durant el dia. Pot semblar que quedava deslluït desfilar amb tanta llum, o sense gent als carrers admirant la processó. Però també és cert que ha sigut més ordenada i, en alguns casos, més emotiva. Hi havia molts dubtes sobre si serien moltes o poques les falleres que portarien flors a la Maredeueta, i al remat ha sigut un èxit de convocatòria. La devoció i les ganes han pogut contra la calor, l'horari i la por. Per cert, la suà que es pegaven algunes falleres amb el sol fora ha sigut històrica. En març no se sol desfilar a més de 30 graus, però si continua així l'escalfament global no és descartable haver de pensar en alleugerar la vestimenta. De fet, ha sigut el primer any de falles en molt de temps... sense polars fallers.

Foto: KIKE TABERNER.

Més oberts i més tancats que mai

Els casals traslladats a les carpes enguany estaven oberts per a facilitar la ventilació i complir amb el protocol Covid. I la veritat és que per a molts veïns semblava més divertit observar el que passa dins del casal que mirar la falla. Allí hem vist una certa normalitat en format reduït, ja que a banda que han sigut menys dies, els aforaments han evitat que acudiren els habituals "afegits". Menys gent als casals oberts, que al mateix temps han estat molt més controlats pel que fa a l'aforament. Entenc que quan es puguen tancar, es tornaran a tancar, però la carpa oberta ha sigut un descobriment positiu que no és descartable que algú vulga mantindre-la més avant.

La gent té moltes ganes de festa

És una obvietat, la por ha deixat a alguns a casa, però Russafa, el dissabte a la nit, era un formiguer de persones. Terrasses plenes, molta gent ballant només tocara dos notes la xaranga, somriures, ambient festiu. Amb la sensació que la immunitat de grup està propera, i amb gran part de la població major d'edat vacunada, la població jove ha eixit al carrer. No com en unes falles "a l'antiga" perquè no hi ha hagut eixes aglomeracions ni tan sols per vore la falla guanyadora, ni tampoc tanta afluència turística, però sí que, en termes generals, amb molta més gent del que molts esperaven al carrer.

Foto: KIKE TABERNER.

Toc de queda, queda't!

Precisament el toc de queda ha impedit que les festes foren una molèstia important per a molts veïns no fallers. Al voltant de les 12:30 s'acabava la música, i els carrers recuperaven un silenci que permetia descansar el veïnat. Alguns poden considerar que s'han quedat amb ganes de més festa, d'allargar la nit fins a les 4 del matí... Però en este moment concret, el toc de queda ha sigut el millor aliat per a evitar imatges d'eixes que avergonyixen i indignen a qualsevol. Ha desincentivat que la gent de pobles veïns acudira a la ciutat, i el més important, ha servit per a recordar que la pandèmia està encara present.

Per què uns sí i altres no?

Sempre s'ha parlat que els fallers compten amb "butla" i que la ciutat és seua. La veritat és que algun tancament de carrer perquè ningú els molestara dinant sembla un poc exagerat. Tot i això, el més cridaner respecte de la permissivitat fallera ha sigut comprovar com hi havia food trucks i barres al carrer en molts punts de la ciutat. Unes fartonetes que estan prohibides, per exemple, als concerts. I unes barres que els restauradors tenen tancades per llei, i que en alguns llocs estaven funcionant a tota virolla. No ajuda al "tots som iguals" permetre algunes coses només uns dies i a un col·lectiu concret.

Foto: KIKE TABERNER.

El tamany no importa

Les dos icones de les falles de València han sigut dos dones: la meditadora i l'aviadora. Les dos han vist la seua altura reduïda a causa de les falles, i tot i això han seguit mantenint-se com a símbols, perquè el tamany, en este cas, no importa. Llibres salvats de la foguera, un furgó de policia furtat, molts virus cremats i algun homenatge a les víctimes; no cal ser la falla guanyadora per a ser la falla que transcendix. Ni tan sols estar a València, com una altra falla, la del bes entre dones a Torrent, que ha protagonitzat també moltes instantànies.

La polèmica

Els premis sempre són polèmics, i enguany no ha sigut una excepció. Crítics fallers i artistes (amb els quals he parlat) no entenen la baixa posició de l'Antiga de Campanar, que mereixia sens dubte més reconeixement. El primer premi sempre molesta als que queden segons (algunes voltes amb raó) i els ninots indultats són, per desgràcia, sempre massa pareguts. Les mascletades, que a priori no havien de concentrar gent, han vist com molts curiosos han descobert i acudit on estaven, per a poder anar-hi. I com va passar amb els símbols budistes fa uns anys, Duc de Gaeta ha optat per indultar alguns símbols musulmans per no ofendre ningú. Decisions que generen debat i en molts casos crítiques, però que demostren que la festa, al remat, també està viva.

I bé, la música al carrer ha demostrat ser una part vital de la festa, així com la pirotècnia. Els xurros i bunyols també es poden menjar al setembre, però abellia més una orxateta. El fum negre ja és insuportable i cal fer alguna cosa al respecte, a banda d'anar a la cremà amb mascareta. Bombers i serveis de neteja continuen sent igual d'efectius, quina sort! I en general, el que hi ha són ganes d'unes falles normals, però el col·lectiu ha demostrat ser responsable, estar viu i que necessitava una celebració col·lectiva com esta. Als casals s'han vist abraçades, retrobaments, nervis, somriures i una sensació generalitzada que a poc a poc eixim del pou. No han sigut ni de lluny les millors falles de la història, però potser, estes hagen sigut, emotivament, les més necessàries. Ara toca preparar les de l'any 2022 on, creuem els dits, la vida ja serà un poc més "com abans".

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email