VALÈNCIA. Als arquitectes normalment no se’ls entén. Sis anys estudiant a la universitat, parlant els uns als altres, fa que quan isquen al carrer siga difícil comunicar-se amb la resta dels humans. A esta sèrie de reportatges, molts conceptes sempre apareixen esclarits entre parèntesi, però ha arribat el moment d’elaborar un glossari amb els deu conceptes més manits a la taula de dibuix. 

1. Forjat

És l’element estructural horitzontal que separa plantes i distribueix les càrregues cap als pilars o murs. Pot ser de formigó, acer o ceràmica, segons l’època i la tècnica. El forjat és, literalment, el pla sobre el qual vivim: el sostre d’uns i el terra dels altres. Des que es va inventar el formigó armat, és l’unitat fonamental de l’arquitectura. A la Mediateca de Sendai es poden vore clarament, però a la majoria d’edificis només són visibles a l’esquelet mentres duren les obres. No s’ha de confondre amb la forja, que són les estructures metàl·liques que s’usaven als balcons o a cobertes com les del Mercat Central de València.  

2. Bastida

És l’estructura provisional metàl·lica que permet construir un edifici. No forma part del resultat final, però sense ella res no seria possible. També serveix per a les rehabilitacions, com les que la Cooperativa Taulell està fent a l’avinguda Blasco Ibáñez del Cap-i-Casal. Quan es va restaurar la Catedral de València, les bastides les bastides van convertir-se durant molts anys en part del paisatge de Ciutat Vella. 

3. Dintel

És la peça horitzontal que cobreix un buit, bé siga una porta o una finestra, i suporta el pes que hi ha damunt. És una invenció tan antiga que casi sembla natural. El Partenó d’Atenes, amb els seus grans blocs de marbre recolzats sobre columnes dòriques, és un monument al dintel com a idea: dues forces verticals i una línia que les uneix. Amb el pas del temps, l’arquitectura ha intentat optimitzar l’equilibri de forces per poder obrir buits més grans. Per això, l’església de Santa Maria d’Ademús té finestres xicotetes mentres que als edificis gòtics com la Llotja de la Seda la llum començava a entrar. 

4. Ménsula

És una peça en voladís encastada a un mur que suporta una càrrega puntual. Treballa en palanca i és capaç de sostenir una cornisa o un balcó amb una elegància gairebé invisible. A la Casa Batlló de Gaudí, les mènsules de pedra semblen ossos orgànics que es flexionen per a sostindre la façana. Van ser essencials per poder fer entrar la llum i amb l’aparició de les estructures del formigó ja no cal usar-les.

5. Fàbrica

Un conjunt de peces de qualsevol material —maons, pedres, blocs— unides amb morter i treballant a compressió. La fàbrica és el sistema més antic i persistent de la construcció. Cada aparell, cada junta, cada gruix explica una manera de fer. La fàbrica de rajola era fins fa res l’element que constituïa les particions de qualsevol casa. Ara amb la industrialització de l’arquitectura és estrany construir amb fàbrica: les particions se solen fer amb plaques de guix. 

6. Cornisa

Remat superior d’una façana que la protegeix de la pluja i en dibuixa el perfil. La cornisa és el punt on l’edifici es troba amb el cel, una frontera horitzontal que juga amb la llum. A moltes cases valencianes, les cornises estan rematades per un voladís amb baldoses hidràuliques que li donen color als carrers i personalitzen cada façana.

7. Lucernari

Obertura practicada a la coberta per deixar passar la llum natural des de dalt. Un dels més bonics és a la Catedral de Toledo, mentres que a l’Institut Valencià d’Art Modern tenim un dels més grans. Ací els lucernaris longitudinals transformen la llum dura del sud en una resplendor suau que acaricia el vestíbul del museu. La llum entra, però ara filtrada per una peça artística d’Inma Femenia.

8. Imposta

Motllura o franja horitzontal que separa el mur de l’arrencada d’un arc o d’una volta. Distribueix el pes i accentua visualment el punt on el pla comença a corbar-se. A la portalada de la Basílica de Santa Maria de Morella, les impostes marquen amb una precisió d’orfebreria el moment en què la pedra comença a elevar-se. Aquest xicotet ressalt, normalment ignorat, és una lliçó d’equilibri: la línia exacta on la gravetat es converteix en arquitectura.

10. Sòcal

El sòcal és la base de murs i façanes, la principal defensa contra la humitat. A les cases valencianes tradicionals del segle passat normalment està cobert amb ceràmica vidriada, com si el mur portara botes d’aigua, o amb pedra, encara que malauradament és un detall constructiu net que s’està perdent per abaratar costos que a la llarga es converteixen en problemes de manteniment.