VALÈNCIA. La Biblioteca Històrica de la Universitat de València convida el públic a endinsar-se en la història i el poder a través dels llibres de la Casa d’Osuna, un dels grans llinatges d’Espanya. L’exposició Entre prestatges i llinatges revela, amb una selecció acurada d’obres, com els llibres van ser símbol de prestigi i identitat, i ofereix una experiència única per a connectar amb un llegat cultural excepcional.
El pròxim dijous 26 de març, a les 19 hores, la Biblioteca Històrica inaugura l’exposició Entre prestatges i llinatges: els llibres de la Casa d’Osuna en la Universitat de València, un projecte organitzat en col·laboració amb el Vicerectorat d’Investigació i comissariat per la investigadora Laura Guinot Ferri. Aquesta mostra revalora un dels conjunts bibliogràfics més valuosos que conserva la institució i dona visibilitat a la tasca d’investigació i catalogació duta a terme pels seus bibliotecaris, clau per a reconstruir una de les biblioteques nobiliàries més importants del país.
Els fons exposats procedeixen de l’antiga col·lecció dels ducs d’Osuna, que reunia més de 35.000 volums. Adquirida per l’Estat en 1884, fou incorporada a la Universitat de València a partir de 1888, on se'n conserven més de 800 obres. Es tracta d’una biblioteca d’enorme rellevància, formada al llarg de segles, que reflecteix tant els interessos culturals d’un dels llinatges més influents de la història d’Espanya com l’evolució del llibre com a objecte de coneixement, prestigi i poder.
L’exposició s’articula en quatre seccions que reconstrueixen la relació entre la Casa d’Osuna i els seus llibres. A través d’exemplars acuradament seleccionats, es revela com aquests volums van ser, alhora, eines de lectura i símbols de representació social. Inclou obres d’història, art militar, religió, ciències, literatura, viatges o filosofia, datades entre els segles XVI i XIX, i que han sigut identificades gràcies a les seues marques de propietat.
El recorregut s’inicia al final del segle XV i posa el focus en 1562, quan Felip II va concedir el títol de I duc d’Osuna a Pedro Girón. A partir d’aquest moment, la família va impulsar una intensa activitat cultural que culminaria, a la darreria del segle XVIII, amb una biblioteca de gran envergadura. Els IX ducs d’Osuna, Pedro de Alcántara Téllez-Girón i María Josefa Pimentel, la van obrir al públic en 1786, en sintonia amb els ideals de la Il·lustració. Les dues primeres seccions recorren aquesta etapa fins a mitjan segle XIX, quan el patrimoni dels Osuna es va unir al de l’Infantado.
La tercera secció mostra, a través de la premsa històrica, el contrast entre l’esplendor i la decadència de la família. Entre 1853, quan el diari La Ilustración va difondre un gravat de la biblioteca, i la dècada de 1880, quan el Congrés debatia la seua compra, es va produir la fallida de la casa amb Mariano Téllez-Girón, XII duc d’Osuna.
L’adquisició de la col·lecció per part de l’Estat, a partir de 1884, en va evitar la dispersió i va permetre distribuir els volums entre diverses biblioteques espanyoles, que encara avui continuen identificant exemplars procedents dels Osuna. Des de 2013, la Red de Bibliotecas Universitarias y Científicas Españolas (REBIUN) impulsa un projecte col·laboratiu per a facilitar a aquesta tasca, protagonista de la quarta secció. Aquest apartat destaca també la feina de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València en la identificació dels exemplars mitjançant marques de propietat i altres indicis materials.
En conjunt, l’exposició ofereix una oportunitat única per a descobrir com els llibres poden contar la història d’una família, d’una època i d’una manera d’entendre el coneixement.
