Arxivar l'arquitectura per custodiar la memòria de la ciutat

VALÈNCIA. “No és el mateix protegir els edificis que la documentació que han generat”, explica la catedràtica de Composició Arquitectònica per la UPV Carmen Jordà Such. “La història de l’arquitectura té un valor per sí mateix. Per això s’ha de protegir tot el material que ha generat l’arquitectura protegida. Amb el temps, el valor dels documents s’incrementa”.

La professora emèrita de l’Escola d’Arquitectura de València va ser pionera investigant l’arquitectura moderna a València, quan els seus autors encara estaven vius. “Venien encantats a les meues classes Miguel Colomina, Mauro Lleó, Luis Gay, Pablo Navarro... Estaven meravellats perquè una professora plantejara un curs sobre la seua arquitectura. Era la primera vegada que algú valorava la seua obra. Contactar amb ells directament em va facilitar la investigació, però eixa generació no valorava res la documentació escrita, només l’arquitectura edificada”.

Molts van perdre els seus arxius amb mudances o per falta d’espai. Però amb l’ajuda dels arxius històrics i del Col·legi Territorial d’Arquitectura de València, Jordà va poder completar llavors la seua investigació. “Les memòries de projectes poden semblar molt rutinàries i semblants. Però reunir diverses memòries de projectes en un determinat moment, em va permetre descobrir quan es va introduir la ‘rajola perforada’ a València. A les memòries mai dirien que havien introduït un nou material, diferent del que s’usava fins aleshores… Però parlaven de l'avantatge d'aquest material per a l'aïllament acústic. I el feien servir per als voladissos perquè no pesaven”. 

“Als llibres de construcció això no ho posaven, però la investigació comparada ens va permetre esbrinar-ho”, explica l’arquitecta i investigadora. “És una avantatja indirecta de treballar amb fonts primàries. L’arquitectura parla, ja és un document. Però la documentació desvetla informacions implícites a l’edifici, com els materials o els detalls”. 

L’arxiu del CTAV és —junt amb el Centre d’Informació Arquitectònica de la UPV i els arxius històrics de l’Escola d’Arquitectura, l’Ajuntament de València o la Generalitat— un dels epicentres de la memòria arquitectònica a la ciutat. “Hi ha documentació que té valor històric per la seua antiguitat i altra per la rellevància del seu autor”, explica a Culturplaza Javier Cortina Maruenda, arquitecte i coordinador de l’arxiu històric del CTAV. 

L’arxiu col·legial està conformat per dos vies. D’una banda, la selecció d’alguns projectes que s’han visat al CTAV: “el col·legi té un dipòsit de tots els documents que tenen l'obligació de ser visats. I aquests projectes es guarden durant deu anys fins que es tornen als propietaris. Generalment, els que arriben a l’Arxiu Històric són una xicoteta selecció dels projectes visats que tenen una rellevància per criteris de qualitat”.  

D’altra banda, els llegats dipositats de grans arquitectes per les seues famílies, generalment gestionant la seua herència documental. A més, l’arxiu també recopila tota la documentació dels arquitectes guardonats pel COACV com a Mestres Valencians d’Arquitectura, el reconeixement del Col·legi Autonòmic a tota una trajectòria professional. “Ens arriba la documentació en brut, a vegades incloent fotos personals o documentació que no era rellevant per a l'estudi de la informació arquitectònica. I eixa la tornem a la família. Però sí que custodiem esbossos, dibuixos a mà, anotacions, llistats de bibliografia… intentem conservar-lo, classificar-lo i digitalitzar-lo”.

“Tenim de tot, no volem que es tire cap informació”, apunta Cortina Maruenda. “Volem que es conserve perquè tenim els mitjans adequats i el personal especialitzat en conservació de documentació i classificació. Tenim un arxiu fotogràfic, amb fotografies de les grans obres valencianes, i un arxiu documental amb plànols enrotllats i caixes de projectes”. 

“Físicament, tenim dos espais, un magatzem amb armaris compactes i canonades per a les caixes de documentació i els plànols etiquetats. Després, tenim un espai més xicotet a la seu central d'Hernán Cortés, que té menys capacitat, però el mateix sistema d'informació, on acollim els documents on treballem en aquell moment. A la base de dades que tenim ara online pugem tota la documentació que està catalogada i els interessats ens poden sol·licitar la documentació per proporcionar-la”. 

“El nostre llegat més extens és el de Moreno Barberà. El seu projecte per a la universitat de Kuwait té casi 900 plànols. El que si intentem és que cada cop que rebem un llegat, tanquem la cessió amb una exposició, un catàleg i una visita a l'edifici, amb dues exposicions a l'any que és el ritme a què gestionem la catalogació”.

Un altre impuls a la divulgació del valor de l’arquitectura documentada l’està fent la Biblioteca del CTAV, l’organisme que acull l’Arxiu Històric. “Des de Culturama ja havíem dinamitzat algunes biblioteques públiques i el Colegi Territorial d’Arquitectura de València ens va demanar un projecte per a la seua, ja que anaven a reformar l’espai”, explica Estelle Julian, arquitecta i treballadora a Culturama. 

“Vam fer una diagnosi prèvia, incloent una enquesta per veure la relació dels col·legiats amb la biblioteca, com els agradaria que fóra... I d’acord amb aquest informe, vam crear un laboratori que va ser dins del CTAV i després amb col·legiats”, explica Estelle Julian. “En paral·lel, vam ajudar a definir les necessitats espacials de la nova biblioteca, potenciar la web, podcast, recursos didàctics… fins i tot vam crear un espai infantil per facilitar la conciliació de les famílies que hagen d’anar al CTAV a fer una consulta o a gaudir de la seua programació”.

“Com a arquitecta, el registre i la documentació dels projectes és imprescindible. És inevitable treballar des de les referències, com a les revistes d’arquitectura. És la millor manera de saber amb profunditat com es construeix”, apunta l’arquitecta. “El CTAV no és sols de la ciutat de València i el fet que s’estiguen digitalitzant documents o oferint estes publicacions online és determinant per als col·legiats que viuen a altres comarques”. 

“Arxivar la documentació que genera l'arquitectura és vital perquè l'arquitectura no s'acaba a l'element construït”, afegeix Javier Cortina des de l’Arxiu del CTAV. “Comença molt abans, per entendre una solució arquitectònica cal entendre tot el procés. També tenim l'obligació de conservar els documents que tenen un valor. Només pel document gràfic en si”. “Però sobretot, la ciutat canvia i els edificis semblen prou immòbils, però no ho són. Els arxius reflecteixen les idees que van construir els edificis, són la memòria de la ciutat”.