El descobriment del foc va suposar la primera gran revolució tecnològica en la història humana. Cuinar aliments, tindre llum quan es fa fosc, calfar-se del fred o espantar les feres, són alguns dels avantatges que l’enginy d’una incipient espècie va començar a introduir en les seues coves gràcies a la iniciativa individual. Uns 700.000 anys després, el món ha avançat en moltíssimes coses, en altres no tant i en algunes clarament ha retrocedit. Ara “l’oligopoli del nou foc”, l’electricitat, està en mans d’empreses que tenen el suport dels governs i les llars dels humans només es poden calfar pagant els peatges que ells decideixen, amb tot el suport de la llei.
L’abrupte ascens del preu de l’electricitat, coincidint amb els dies de més fred, ha revifat els debats sobre com i qui decideix el preu de la llum, un misteri tenebrós i ocult entre les regles del mercat. Recordem que fins 2013 s’establia en subhastes trimestrals, un sistema que mantenia la xifra més estable però que suposava, en principi, un cost més elevat per al consumidor. La llei estableix que l’administració de l’Estat té la competència sobre “els costos regulats i els peatges corresponents a l’ús de transport i distribució, així com establir els criteris per atorgar les garanties per als subjectes que corresponga i fixar, en el seu cas, el preu voluntari per al xicotet consumidor com a preu màxim al subministrament d’energia elèctrica”, segons recorda en el BOE l’orde del ministeri d’Energia on estableix els peatges per a 2017. Eixos peatges, suposen un 40% del preu, i són fixos per tot l’any. Un altre 25% depén dels impostos i la resta ho estableixen les companyies elèctriques en subhastes que ara són diàries. El sistema funciona, més o menys, com una llotja del peix però a l’inrevés. Primer entren en la competició els productors de l’energia més barata, bàsicament la provinent d’energies renovables i la nuclear. Després es passa als productes més cars, principalment el gas i el carbó -que també són els més contaminants en emissions d’efecte hivernacle-, fins que es pot abastir la demanda energètica. El preu final s’estableix per l’últim megavat hora que entra en la subhasta, que sol ser el més car. El resultat l’estem patint en la factura, que ha registrat l’augment més elevat i dràstic dels últims anys. L’increment de demanda, pel fred, ha coincidit amb la reducció de la disponibilitat de les “energies més barates” i netes, per falta de vent i aigua, segons diuen des del govern.
En tot cas i més enllà de qüestions conjunturals, resulta excessiva la volatilitat del preu d’un be bàsic i essencial per a la societat, que ja està en part regulat i que hauria d’estar-ho més per a evitar que el preu de la llum depenga en tanta proporció de la ruleta de les subhastes. L’expresidenta de la Comissió Nacional de l’Energia, Maite Costa, ha defensat l’anterior sistema per a reduir tanta fluctuació i també ha deixat caure que part dels costos que paguem els consumidors podrien d’eixir de la factura de la llum i assumir-los directament els pressupostos generals de l’Estat. El ministre d’Energia, Álvaro Nadal, ha reiterat que ens haurem d’acostumar cada dia més a les fluctuacions del preu de la llum. El govern central assegura impulsar mesures per a tractar de reduir el preu del gas, i està disposat a compartir competències reguladores.
La fiscalia en defensa dels consumidors
La justícia ha vist alguna jugada fosca en tot el procés, perquè la fiscalia del Tribunal Suprem ha obert diligències per a determinar si la pujada dels rebuts de la llum està afectant els drets dels consumidors. Una actuació oberta per la via civil que almenys ens permetrà esbrinar si el que estan fent amb els preus de la llum és legal, o siga, “d’acord al dret”, perquè molt just clarament no sembla ser.
