Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

HABITEM EN COMÚ

Benimaclet: Un barri per cuidar-nos a totes

Espais segurs lliures d’agressions sexistes, llocs de faena on es concilia amb la criança o col·lectius que cedeixen locals i ferramentes al veïnat conformen la Xarxa de Cures de Benimaclet

14/01/2020 - 

VALÈNCIA. “Les persones de huitanta anys desenvolupen la seua quotidianitat en un radi al voltant de sa casa cinc voltes menor que les persones de quaranta anys”, assegura All Age City, un projecte urbanístic publicat fa anys per Moho Arquitectos i l’Oficina d’Innovació Política. Segons l’estudi, fins als 17 anys els desplaçaments quotidians poden arribar a un radi de tres quilòmetres, els 18 i 55 se superen el radi dels 7 km cada dia, 5 km entre els 56 i els 70 anys i només 1400 m entre els 71 i els 90 anys. 

Bé siga per al joc, el menjar, la faena, l’esport o els assajos musicals, la majoria dels desplaçaments es concentren al barri, la unitat mínima de la ciutat. Encara que a voltes sense reparar en ells, a la cua del metge o comprant el pa es trama una xarxa de cures. “Nosaltres les entenem com tot allò que necessitem les persones per poder sostindre les vides d’unes i altres, les cures són molt diverses i depenen de l’edat, els cossos o les situacions econòmiques i socioeducatives”, apunta Irene Esteban, veïna de Benimaclet i participant en l’assemblea feminista del barri.

“A vegades si no les visibilitzem, sembla que les coses no existeixen. Per això vam decidir mapejar la xarxa comunitària de cures del barri, perquè sabíem que s’estaven donant estes relacions de forma espontània i calia fer-ho valdre”. Espais físics i col·lectius foment part d’esta xarxa, però com un bar o un sindicat pot atendre estes cures? “Al final es tracta de posar la vida al centre i trobem tant llibreries, centres socials i horts urbans com associacions de famílies d’alumnes o assemblees més polititzades com la nostra”, conta Esteban.

“Des de l’Assemblea Feminista vam fer un mapeig a partir de la nostra mirada, però ens va sorprendre gratament que aquesta xarxa és molt més ampla i diversa del que pensàvem”, conta Esteban. Esta tasca prèvia de seguida va evolucionar a Las Naves de la mà de l’estudi de sociologia La Dula ha donat lloc al primer mapa de cures del barri. “Per exemple ens va sorprendre la xarxa que han tramat les mares i pares del barri. Ens va semblar molt significativa per ser un barri amb molts estudiants universitaris, però ara molts d’aquells estudiants són pares i mares i tenen una xarxa molt potent des de fa anys. S’organitzen per a les reivindicacions dels centres educatius però també s’assessoren, es cuiden i s’ajuden entre elles”.

Pas de la ruta per a presentar la xarxa a les portes del CEIP Pare Català. Foto Caixa Fosca

“A Benimaclet hi ha una dinàmica des de fa anys de relacionar-nos des del comú, des de les cures. Hi ha una vida comunitària molt de barri, una identificació amb una sèrie de valors i activitats que fem des de tots els espais. Esta dinàmica d’ajudar-nos les unes a les altres va des del consum al xicotet comerç fins a l’ús intensiu de l’espai públic, tenim una dinàmica de vida més fàcil”. 

Una idiosincràsia que van començar a treballar fa any i mig al cicle Ciutat Cuidadora de Las Naves. Entre distintes propostes de cada barri de València, el mapa de cures de Benimaclet va ser una de les quatre propostes triades per a desenvolupar. Després del treball previ de l’Assemblea, el grup promotor va proposar un qüestionari a més de cinquanta espais on pensaven que hi havia estes situacions de suport i ajuda. “Finalment més de quaranta llocs han format part de la selecció i ens van respondre com pensaven que aportaven cures al barri”, explica Esteban.

Plànol del barri amb la xarxa comunitària de cures. Foto Caixa Fosca

I la selecció és ben ampla. L’Associació de Famílies de l’Alumnat del CEIP Pare Català ha creat un fons comunitari per protegir les famílies en risc d’exclusió social, assessora les més vulnerables davant l’administració pública i acompanya a les més menudes al pati de l’escola i a les places del voltant. Les cuines d’Al-Paladar o el Terra es preocupen per diluir les jerarquies entre productores, cuineres i comensals, una tasca que també fan a grups de consum com La Morera o Soc el que menge. 

L’associació Rumiñahui desenvolupa projectes per assessorar les persones migrants, que “la majoria dels casos no compten amb una xarxa de suport prou gran i això provoca, inevitablement, que aquest col·lectiu es trobe en major grau de desprotecció i vulnerabilitat”, expliquen. També El Rogle, una cooperativa d’advocacia, assessora sobre el dret a l’habitatge i “el funcionament intern es regeix per principis de responsabilitat compartida i suport mutu, la qual cosa permet, per exemple, tindre horaris flexibles que respecten les circumstàncies vitals de cada sòcia”.

Ruta al Jardí Lluerna. Foto: Caixa Fosca

La tasca es va culminar fa unes setmanes amb una ruta i l’edició d’una publicació impresa que recull tots els espais cuidadors de Benimaclet. “Després alguns espais o grups als quals l’Assemblea no s’havia adreçat, ja s’han dirigit a nosaltres per incloure’ls. S’ha creat una manera informal de comunicar-nos entre totes, que ara serveix per a dinamitzar les accions de diagnosi, proposta i protesta sobre el PAI de Benimaclet, on la xarxa comunitària és un dels grups estratègics que formen part amb la fita de la manifestació del 26 de gener”. Uns plànols lluny de les ordenances urbanístiques que ara també comencen a atendre’s des de l’arquitectura.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email