Bodega Domingo, el lloc que s'adapta a tots els esmorzadors

En l'esmorzar hi ha dos grans escoles a l'hora de demanar un entrepà. Estan els que preferixen un gran aparador on anar triant el que eixe dia els cride l'atenció, i estan els que s'estimen més demanar un entrepà de la carta. D'eixos clàssics com la brascada o el chivito; dels que porten noms de parroquians com el Manolín o el Pepe Juan; o fins i tot els fantasiosos, com és el cas del Metralleta, l'Anem al lio o el Javato, estes últimes són algunes de les especialitats de Bodega Domingo. En este bar, que manté els tonells de fusta dels cellers clàssics darrere de la barra, pots fer les dos coses. I fins i tot, si t'animes, pots demanar alguna coseta especial per a picar més enllà del gasto. Els dissabtes els torreznos van que volen, també les tapes d'orella a la planxa, les cuixes de granota o l'all i pebre. De fet, un gran perol d'all i pebre picantet va buidant-se segons avancen les hores, una especialitat que com la titaina del Cabanyal és marca de la casa. La casa de molts veïns que han adoptat la Bodega Domingo, el bar de David San Rafael, com a referent esmorzador del barri.

Els divendres i els dissabtes la cosa està especialment concorreguda. Vicent i Jordi seuen amb els seus uniformes de treballadors municipals en una taula que acaben d'alliberar. "Els entrepans són espectaculars, per a fer-se un homenatge, i els cremaets són de categoria". Un d'ells s'ha demanat el Bravero i l'altre un Anem al lio al plat, bona cosa de carn i pa del veí Forn d'Estellés que acompanya la mescla. Al costat seuen un grup de jugadors de petanca, "els petanqueros", que cada divendres abans de jugar la partida a una de les pistes del barri passen per la Bodega. Ells també coincidixen en el fet que el cremaet és de primera "especialment quan el fa Julia, que a més de fer-los bons, és supersimpàtica". Molt a prop una mare amb el seu fill xarren de la vida. "Els divendres teletreballe i baixe a esmorzar ací perquè és el millor bar de tot el barri" diu Manuel. La mare, Carmen, es fa només un café: "Per a estar una poquet amb ell travesse tota València, jo només em faig un café amb llet perquè soc celíaca, però li faig companyia i així veig al meu fill". En cada taula una història, Jorge ha portat un amic a tastar l'entrepà Júcar, a Enrique li agrada més el clàssic de faves amb embotit, i els calamars amb ceba s'acaben ràpidament.

No és nova la Bodega Domingo, "és va jubilar l'amo, i un amic em va parlar del lloc mesos abans que es jubilara... i ens va semblar una bona oportunitat. Hi havia 5 o 6 persones que volien el bar, però quan els propietaris del local veieren com treballàvem en el Bar Júcar, on estava jo abans, ens digueren que sí, que ens el llogaven a nosaltres", comenta David. Al principi tenia el subtítol de "El Júcar II", però prompte "em vaig quedar jo a soles el bar i ara no para de créixer, donem des del 120 fins a 250 esmorzars algun dissabte". Es nota que a David li agrada tractar amb la gent, i que ve de pencar moltes hores en el bar. Així que després d'acumular experiència, quan s'ha quedat el seu bar, ha canviat un poc la manera de fer les coses. "Ací lliurem diumenges i també els festius, fem horari de 9 del matí a 4 de la vesprada, que és un bon horari i així tenim temps per a estar amb la família, o jugar al futbol o al pàdel, que jo soc molt esportista". Una filosofia que aconseguix que el personal estiga més motivat i l'ambient del local siga millor. "No m'agrada el sistema d'explotar a la gent, vull que estiguen còmodes, perquè els diners van i venen i no tot és treballar". De fet, ens hem quedat sense tastar el cremaet de Julia perquè eixe matí volia assistir a una funció escolar i s'ha agafat el dia lliure.

La carn de cacera destaca en la carta: "Abans a la gent major li agradava molt, i com que no està en molts bars i a mi m'agrada fer coses que no tenen a molts bars, la vaig afegir. Un entrepà de truita el trobes en qualsevol lloc; un de cérvol, senglar o pato només els pots trobar ací" remarca David. Això sí, el que més destaca de la Bodega Domingo és la seua capacitat per a adaptar-se a tota classe de públic. "Qui vol pot esmorzar per 6 euros i ràpid, pilla de la vitrina mollejas amb salsa o magre amb tomaca, mentre que els jóvens demanen més l'entrepà de la casa, o les innovacions". Li preguntem per eixos entrepans especials: "el de la casa el que més es demana i el Bravero seria el segon, i tal volta el tercer seria el de pato, però clar, este és un entrepà més gurmet que costa 8.5 € on el preu de l'entrepà és pràcticament el cost de la carn". També molta diversitat en l'aparador, amb safates suculentes plenes de moixama, esgarradet, salmó fumat, verdures, col fregida, favetes, pimentó torrat, albergina, carxofes... "Molts vegetarians venen perquè ací troben opcions per a fer-se uns bons entrepans", en un altre clar exemple de la seua transversalitat.

Poc després oferixen el menú del dia a 11,50 €. Ens comenten uns parroquians que cal anar el dimecres a tastar el putxero o els arrossos melosos que fan al moment. Però ací estem parlant d'esmorzars i de com David ha fet de la Bodega Domingo un bar universal i paradigmàtic. A la terrassa obrers i policies, veïns vegetarians que passegen el gos de matí, empresaris fardons, jubilats, parelles, qui mira la pesseta i qui és de cartera alegre, tots troben allí el seu esmorzar ideal. Ara està plantejant-se introduir alguna carn més exòtica a la carta, com la de cangur. Que faria la competència a preparacions clàssiques com els zarajos de Conca o el budell del corder amb salsa verda, plat que desperta algunes passions entre els fidels. I tot passa mentre David cuina, servix, fa cafés, du els comptes, "si el cuiner es posa malalt el meu cunyat Jesús o jo podem substituir-lo i fer un arròs, ens agrada molt la polivalència". Perquè la seua obsessió per fer que tot el món puga trobar el seu lloc a la bodega, es trasllada a un equip on pràcticament tots poden suplir al company. Des d'entrepans XXL, fins a polp arrebossat per al paladar més fi, difícil trobar una oferta esmorzadora més completa que la de David i el seu somriure contagiós.