GRUPO PLAZA

A GO-GO  

Bolets, formigó i supersònics: així era el futur a l’Oliva dels anys 60

Amb inspiracions de Frank Lloyd Wright, Eduardo Torroja o Félix Candela, l’estació del servei del Rebollet és l’única mirada mediterrània de l’arquitectura futurista

2/08/2022 - 

VALÈNCIA. “Esta zona ha sigut triada per les grans empreses, com la Ford, la Siderurgia... i ha sigut triada també pels promotors turístics estrangers que estan comprant el sòl i ocupant-lo. Aleshores hi ha una contradicció: per un costat, volen industrialitzar i van a contaminar totes les platges, i per altre costat, la compra de terrenys per part d’estrangers per a allotjar cinc-cents, sis-cents mil turistes que no apareixen als censos, però que densifiquen l’ocupació d’eixe territori. Aleshores el que va a quedar ací al final serà una destrellat. I l’autopista és l’element que agreujarà això encara més”.

Encara que ja estiga completament naturalitzat el paper que l’AP-7  ha tingut en la vertebració del territori, als anys 70 quan es va plantejar la seua construcció —mentres es desmantellava el ferrocarril—, no ho estava tant. L’urbanista Mario Gaviria va ser un dels qui més la va qüestionar, amb la publicació de ‘El libro negro de la autopista de la Costa Blanca’. “L’autopista saturarà zones que comencen a presentar signes de saturació, en particular a la província d’Alacant des del túnel del Mascarat, enlloc d’anar a desenvolupar trenta o cinquanta quilòmetres a l’interior les àrees de secà de comarques que s’estan despoblant”. 

Els interessos de la indústria, que havia de reconduir el seu negoci després de la carrera armamentista de la II Guerra Mundial, i el naixement del turisme va propiciar l’expansió de la cultura del cotxe, des dels Estats Units fins a Europa. “Els interessos pareixen dirigir-se a obtindré el màxim benefici econòmic que resulta del moviment de capitals i dels incentius econòmic-financers i fiscals que l’Estat els facilita durant el període de construcció”, escrivia Gaviria sobre els beneficis de la construcció d’una autopista amb peatge.

L'edifici d'oficines que Frank Lloyd Wright va construir a Califòrnia els anys 20 i probablement va inspirar els bolets del Rebollet.

Als Estats Units, viatjar amb automòbil prompte va començar a canviar la forma de construir les ciutats. No només els negocis adaptaven la seua arquitectura per a ser més visibles des de la carretera. L’impacte de la carrera espacial, amb l’arribada a la Lluna el 69 com a horitzó, va provocar als anys 50 el sorgiment de l’arquitectura Googie.

Batejada com el nom d’un cafè carretera de Hollywood, l’estètica futurista va impregnar la construcció d’autocines, bars de carretera, benzineres.. i fins i tot va provocar la producció de la sèrie televisiva Els Supersònics. Llums de neó, marquesines en forma d’V, boomerangs, OVNIs, piscines corbes i altres geometries impossibles van fer les delícies de la societat nord-americana.

Ací l’imaginari del cotxe va arrancar més tard, amb les il·lustracions de Bascuñán, Lavernia i Nebot a l’AP7 com a màxim referent. Però als anys 60 es van colar cinc bolets de formigó a la N332 quan passa per Oliva. En aquell moment encara rodejada de tarongers, l’arquitecte català Juan de Haro Piñar va rebre l’encàrrec de dissenyar una estació de servei a una parcel·la de l’empresari Miguel Just. 

La il·luminació nocturna destacava els paraments en contraposició a la foscor. Foto Fundació Goerlich

Cinc bolets de formigó a diferents altures, uns cercles perfectes elevats per cinc pilars, donen ombra a la zona de proveïment. Darrere, l’edifici de serveis per a la tenda i el llavador està cobert per sis paraboloides hiperbòlics, una geometria peculiar que usa la corba a partir de línies rectes. Una forma que només es podia reproduir en tèxtil fins que arribà el formigó armat. 

“Gràcies al seu espessor prim, el paraboloide hiperbòlic com una superfície activa. És a dir, transmet els càrregues distribuint-les de manera uniforme en xicotetes unitats al llarg de tota la superfície. Com si fóra una membrana” explica l’enginyera Sara Peiró Bañuls a l’Ànalisi Geomètrica i Constructiva de la benzinera El Rebollet. “La unió de sis paraboloides hiperbòlics fa que tinga més estabilitat que si fóra només un, ja que van contrarestant les empentes”. 

L’edifici que feia de cafeteria malauradament es va desmuntar, però la protecció  municipal de la resta del conjunt ha fet que a una xicoteta parcel·la, abans rodejada de tarongers i ara enclavada a la ciutat, es conserve la visió que durant l’era atòmica es tenia sobre el futur.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email


Quiero suscribirme