Carta als Reis

Encara queden tres dies perquè arriben al Port de València i estic segura que dona temps a que Ses Majestats els Reis d’Orient reben esta carta i la facen realitat. Necessitem la seua màgia més que mai. El balanç de 2024 és tan trist que per molt que hàgem fet abans del 29 d’octubre, res compta, tots els nostres records de l’any que acabem de deixar estan plens d’aigua i de dolor.

Per això, primer que res, estan les persones afectades per esta tragèdia. Es mereixen que els seus propòsits i somnis es complisquen.  En este sentit, sobra dir que l’objectiu per a totes les institucions valencianes és el de la reconstrucció dels pobles afectats per la riuada. Una labor que requerix esforç, sentit comú, col·laboració i unió. Necessitem, per tant, cistelles plenes de pau per a què la crispació done pas a l’enteniment. La societat només pot progressar amb diàleg i altura de mires.

Més enllà de la desgràcia de la dana, tinc demandes per a totes les valencianes i valencians, eixes coses que tots necessitem per a viure, moltes d’elles no costen diners, però signifiquen tot. Així, demane:

Violència Zero. Que no hàgem de lamentar cap assassinada més a mans de la seua parella o exparella, que s’acabe la intolerància cap a qui és diferent, que el racisme i l’homofòbia s’extingixen.

Tones de salut. Que els que patixen malalties es recuperen i tinguen el suport dels seus i de les administracions per a eixir endavant.

Cabassos d’alegria i amor, sobretot per als més menuts, per a enriquir-nos i créixer com a societat.

Força i constància. Encara que tinc les mateixes ganes per continuar treballant pels 266 pobles de la província que el primer dia, sempre hi ha marge per a potenciar-les. Cal millorar els serveis que la ciutadania mereix. Necessitem avançar en la vertebració i en el progrés econòmic i social.

Autoestima valenciana. Que la província de València s’agarre als arrels amb força per a què ningú dubte del que som i del que volem continuar sent. Hem de defensar el que és nostre. M’agradaria que deixaren en cada casa productes valencians. Hi ha per a totes les edats i per a tots els gustos. Sempre de qualitat.

El carter Real instal·lat al Pati Scala de la Diputació de València ja té esta carta, una entre les desenes que els nostres xiquets han entregat estos dies. Com tots els anys la Diputació ha fet una programació especialment pensada en els més menuts, però per a tots els públics. I, sobretot, amb un lema que representa la resiliència del poble valencià, “la llum que mai s’apaga”.

Amb eixa llum enfrontem un nou any que és, sobretot, el nostre major repte. “Esperem que siga bo. Sense gens de por”, diu la famosa nadala de John Lennon, una de les melodies que sonen i ens acompanyen estos dies.  Lennon i Yoko Onno escriviren la cançó “Happy Xmas (War is Over)” en contra de la guerra de Vietnam. “Deixem tota la baralla”, demana la lletra. Lamentablement, una reivindicació que sempre és actual perquè el món arrossega any rere any conflictes armats que paguen els més vulnerables.

També hi ha altres tipus de baralles que crispen l’ambient i ens perjudiquen a tots perquè llastren la democràcia. Ho déiem en el començament, deixem-les també, la ciutadania està cansada dels enfrontaments estèrils.

Esta nadala del de Liverpool, repetix una i altra vegada, amb les veus de xiquets de fons que la fan molt real, les frases amb les quals vull acabar. És la meua felicitació i el meu desig per a 2025: “Un molt bon Nadal. I un feliç Any. Esperem que siga un bo. Sense gens de por”.