"En la Comunitat, hi han zones de predomini lingüístic, però no d'exclusivitat lingüística"

VALÈNCIA. Vicenta Tasa Fuster és membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i doctora en Dret Constitucional per la Universitat de València, de la que és, a més, professora del Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l’Administració de la Facultat de Dret. Es codirectora de la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València des de la seua creació (juny de 2019). Ha sigut premi extraordinari pel doctorat i ha sido premiada pel  millor treball fi de Màster de la Universitat de Vigo, en 2015,i per la Universidad Cardenal Herrera Oria, en 2012. La seua línia d’investigació principal és l’estudi comparat dels drets lingüístics, de manera preferent a Europa Occidental, des de la perspectiva del Dret Constitucional. També realitza estudis acadèmics sobre drets fonamentals, especialment en matèria d’igualtat de gènere, sanitat i cures, i coordina projectes d’innovació educativa universitària de la Universitat de València.

-Comencem per l'actualitat, què li sembla la darrera sentència que buida de contingut l'Oficina de Drets Lingüístics de la Comunitat Valenciana?

-Per desgràcia, previsible, perquè totes les sentències que ha dictat la secció quarta de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana parteixen de la premissa errònia de què qualsevol element de defensa o promoció del valencià constitueix un atac al castellà. És una idea esbiaixada i ideològica, tècnicament poc coherent.

-Era l'eina idònia per denunciar els abusos o les situacions d'incompliments dels drets dels valencianoparlants?

-No era ni és una mala eina, tot i que sempre podem especular sobre si hi ha instruments més adequats, en altres llocs també s'utilitza. El millor seria que els tribunals i totes les institucions públiques defensaren, d'acord amb l'esperit i la lletra de la Constitució, per pròpia iniciativa i de manera no militant, un tracte igual i compensat cap a les llengües minoritzades que tinguera en compte també el principi de discriminació positiva cap a les minories lingüístiques. Aquest és un principi que recull el Tractat de Lisboa que és, en definitiva, la nostra constitució europea. I és un principi present en la Constitució i en el pacte constituent.

-A què estan obligades les institucions de la Comunitat Valenciana, deuen expressar-se sempre amb les dues llengües oficials? També les institucions de dret públic?

-Les institucions de la Comunitat Valenciana estan obligades a expressar-se en les dues llengües per respecte a la legalitat i per respecte a la ciutadania. Quan, sistemàticament, només s'expressen en una llengua, el castellà, menystenen la realitat lingüística i legal de la Comunitat. El decret d'usos lingüístics de la Generalitat Valenciana estableix un bon marc d'ús de les llengües oficials, que promou l'ús normal de la llengua pròpia i garanteix els drets lingüístics individuals de tots els ciutadans. Hem de considerar que les administracions públiques han de treballar habitualment en les dues llengües oficials, i que, fins i tot, ocasionalment ho han de fer en algunes de les llengües de treball de la UE, generalment en anglés, tot i que no són oficials a Espanya. Això és normal.

Ara bé, el que no és normal és que, en la pràctica, les administracions valencianes, i més encara, el sector públic valencià, usa de manera preferent i a voltes exclusiva, el castellà. Això és una anomalia. No passa en cap altra comunitat autònoma amb llengua romànica oficial. De fet, a Galícia, a Catalunya o Balears, la llengua de treball habitual de les seues administracions, acostuma a ser la llengua pròpia de cada lloc.

"Tot el funcionariat públic hauria de ser conscient que ha de conéixer les dues llengües oficials per a fer adequadament el seu treball"

Qüestió diferent, és que quan les administracions han d'atendre els ciutadans, ho han de fer de manera activa i passiva, oral i escrita, en la llengua oficial que preferisca cada ciutadà. Això ha de ser així sempre. Les actituds i pràctiques lingüístiques de les administracions valencianes són poc exemplars en general. Algunes d'aquestes pràctiques es podien justificar fa quaranta anys, quan el valencià va passar a ser llengua oficial de la Comunitat Valenciana. Però, actualment, ja no té cap justificació més enllà de la desídia, la incompetència. Tot el funcionariat públic hauria de ser conscient que ha de conéixer les dues llengües oficials per a fer adequadament el seu treball, no es pot presumir d'integritat pública i ignorar una de les llengües de la ciutadania valenciana. Les administracions valencianes no poden seguir en la situació actual, és una desconsideració cap al valencià i cap a les persones que l'usem habitualment.

-Què li sembla la política lingüística de l'actual Govern de la Generalitat Valenciana?

-Crec que l'actual govern ha manifestat una voluntat d'impulsar una política lingüística igualitària i de recuperació social del valencià. I això és molt positiu. Dit això, les polítiques públiques, perquè tinguen èxit requereixen l'acció conjunta de tot el govern i no només d'alguns departaments, i demanen un suport social i col·lectiu transversal i fort.
Ni les normes, ni les iniciatives sectorials d'un govern són els aspectes més importants d'una política pública, sense negar-ne el valor. Cal reforçar l'acció conjunta del govern i el suport social.

-Creu que podria millorar alguna o algunes mesures? Com per exemple, quines?

-Tot és sempre susceptible de millora. En la meua opinió, potser, caldria actuar molt seriosament en matèria d'intel·ligència artificial, en el sector audiovisual, i també, en l'ús i respecte dels drets lingüístics dins de les administracions públiques valencianes, començant per la de la Generalitat. Això és urgent.

-Què en pensa de l'actual Llei del Plurilingüisme? Pot complir els objectius d'ensenyar el valencià a tota la comunitat educativa? És millor tornar al sistema de línies?

-Crec que és una llei clara, amb objectius ben definits i en un procés d'implementació actualment en realització, per tant, és molt prompte per avaluar els seus efectes. Respecte al compliment o no dels objectius, és molt prompte també per a fer una valoració mínimament fonamentada. Caldrà esperar a la implementació completa de la llei i a tenir dades fiables, qualitatives i quantitatives, del procés. La mateixa llei té com a premissa bàsica que s'haurà de fer una avaluació contínua de l'èxit i les dificultats de la seua aplicació. Les polítiques públiques educatives no es poden avaluar mai per les primeres impressions. Això seria un error greu.

Sobre el sistema de línies cal dir tres coses, la primera és que allà on van existir van funcionar raonablement bé. La segona és que, no obstant això, era un sistema estructuralment minoritari, que només va arribar a ser dominant en algunes localitats i comarques després de trenta anys de polítiques lingüístiques. I, en tercer lloc, que no seria bo caure en idealitzacions de les línies en valencià, perquè no sempre el valencià tenia la funció de llengua vehicular en totes les activitats educatives que se li atribueix. Però, sobretot, cal no oblidar que en el sistema anterior la immensa majoria de l'alumnat valencià no estava en les línies.

"Caldria actuar molt seriosament en matèria d'intel·ligència artificial, en el sector audiovisual, i també, en l'ús i respecte dels drets lingüístics dins de les administracions públiques"

Val a dir que, amb l'actual llei, el nombre d'hores i d'assignatures en valencià, en el conjunt del sistema educatiu, serà superior a l'anterior model de línies en valencià minoritàries i un ensenyament predominantment en castellà per a la majoria dels alumnes. Si l'actual sistema s'implementa amb bons mecanismes de suport lingüístic i d'integració lingüística als alumnes d'origen immigrant i de famílies castellanoparlants, crec que els resultats pel que fa a l'ús i capacitació del valencià podrien ser millors; però, com he dit, tot això s'haurà de valorar d'ací a uns anys.

-Pot vulnerar drets en les zones castellanoparlants, com ara el Baix Segura, com denuncien alguns pares?

-En primer lloc, cal aclarir que a la Comunitat Valenciana no hi ha zones castellanoparlants, ni zones valencianoparlants, el valencià, com el castellà, és oficial i d'ús possible a tota la Comunitat Valenciana. El que hi ha, per a ordenar i prioritzar la política educativa i els usos lingüístics oficials, són zones de predomini lingüístic, però no d'exclusivitat lingüística.

En segon lloc, a Espanya i arreu d'Europa, els pares podem manifestar una preferència pel centre escolar, d'acord amb la regulació de cada país; però no podem determinar els continguts i les assignatures que han d'estudiar els nostres fills, ni la llengua vehicular de les assignatures si es respecta la legislació bàsica.

La jurisprudència del Tribunal Constitucional insisteix, a més, que l'ensenyament s'ha d'orientar a garantir la igualtat d'oportunitats dels alumnes i, per això, els alumnes han de tindre, com pretén la llei de plurilingüisme, un coneixement igual del castellà i el valencià en acabar l'ensenyament i un coneixement mínimament funcional de l'anglés. Això permetrà més oportunitats de futur a tot l'alumnat valencià, per igual.

"L'única manera que una llengua com la nostra, prou forta, amb un nombre de parlants elevat, però minoritzada, augmente el seu valor i ús social, és que la majoria de la població entenga que el valencià és útil"

El que es tracta en la llei valenciana, com en totes les lleis educatives en comunitats amb llengua pròpia, és que tots els alumnes en la Comunitat Valenciana tinguen competència en les dues llengües oficials, i també en anglés, en acabar el seu ensenyament obligatori perquè això és la millor garantia d'igualtat d'oportunitats lingüístiques. Això els permet ampliar els seus drets i oportunitats vitals i laborals.

-Sembla que la gran assignatura pendent siga l'ús social de la llengua, que hauria d'incrementar-se. Com fer-ho?

-L'única manera que una llengua com la nostra, prou forta, amb un nombre de parlants elevat, però minoritzada, augmente el seu valor i ús social, és que la majoria de la població entenga que el valencià és útil, ens dona seguretat lingüística i ambiental, i, en conseqüència, millora les nostres formes de convivència i cohesió col·lectiva i fins i tot les nostres expectatives de millora social. Pot sonar utilitarista, però crec que, en bona part, és així. Però això ho hem d'assumir col·lectivament tota la població de la Comunitat Valenciana, i no és fàcil; però tampoc és impossible, depén de nosaltres.

-És partidària d'introduir quotes del valencià en plataformes com ara Netflix o HBO?

-Naturalment, totes les llengües ho fan per assegurar la seua presència i supervivència davant de l’anglés, per què no el valencià? El valencià és una llengua més parlada que moltes de les llengües europees que introdueixen quotes perquè tenen un estat que les defensa. L'estat espanyol és el nostre estat i, per tant, té l'obligació de garantir la presència de totes les llengües espanyoles.

"L'estat espanyol és el nostre estat i, per tant, té l'obligació de garantir la presència de totes les llengües espanyoles"

L'audiovisual és un sector decisiu per al futur de la llengua igual que ho és la intel·ligència artificial. No podem seguir considerant el valencià com una llengua del rural i de la cultura analògica. El futur no passa per ahí, i si volem un futur en valencià, el valencià ha d'estar present on es juga el futur.