GRUPO PLAZA

De Categoria  

Coses que passaven a les discoteques valencianes (i ara semblen increïbles)

2/08/2022 - 

VALÈNCIA. El titular és molt de clickbait. Com eixos flyers de discoteca on s'assegurava que la festa era única, "Puede ser peligroso" deia un de Chocolate, "El golpe definitivo" anunciava N.O.D o "Navidades en el cielo" es podia llegir en un flyer de Heaven. S'ha parlat molt de la música, de la moda, dels aparcaments i de tota la cultura i contracultura de la Ruta Destroy o Ruta del Bakalao. Però hi ha coses que potser la gent jove no sap que passaven i, que vistes des de la perspectiva actual, són prou sorprenents. Ací en van algunes:

Besódromo

A Sollana hi havia una discoteca anomenada Bananas, a la qual es podia anar amb tren nocturn, i que llançava al cel uns enormes focus de llum a l'estil far de Gotham. En compte de batsenyal, era la crida a la festa. Doncs bé, el més sorprenent del que passava allí era el besódromo. Generalment, una xica lleugera de roba, també crec que hi havia una època on hi havia algun xic, cobrava per morrejar-se amb el personal. Et posaves a la cua, pagaves l'equivalent a un o dos euros actuals, i durant uns segons comparties saliva amb la xica en qüestió, i tots els besadors anteriors. Paradís de la mononucleosi, al costat de la besadora un parell de seguretats disposats a ventar una nespla a qualsevol que tinguera la mà llarga. Hi havia fins i tot besódromos temàtics, i podies trobar-te la princesa Leia en bikini preparada per a haver de besar qualsevol que tinguera a bé pagar uns segons de morrejada.

Animals vius

El cas més famós era el de la peixera gegant de La Indiana, que tenia fins i tot un parell de taurons i una morena nadant enmig del local. Diuen que quan es va cremar el local, es cogueren allí, però millor no imaginar-se eixe final per als peixos més festers de tota València. La moda va arribar a molts llocs, i des de bars de la zona del Cedre fins a locals d'Almussafes tenien tauronets, piranyes o qualsevol altre peix exòtic. Ara bé, hi ha un cas que és fins i tot més cridaner, hi havia una discoteca amb un lleó dins. Al Palau de Valeriola, molt prompte joia de l'art valencià, hi havia un pub als anys huitanta anomenat Juan Sebastián Bach on vivia un lleó. En algun moment les autoritats interveniren, però durant anys va rugir allí el lleó, testimoni de la festa valenciana. Per a acabar amb l'exotisme, hi va haver dos cocodrils vius en Spook, en una mena de "a vore qui té l'animal més perillós a la vista", mai sabrem si aquells exemplars acabaren a l'Albufera o al Bioparc.

Avió i tràiler

Vos imagineu una discoteca dins d'un avió? Va passar al Puig, s'anomenava Boite DC-7, i va estar oberta fins a principis dels noranta amb diferents usos. Allí va cantar Bruno Lomas, s'accedia per una escala i dins, tot reformat, hi havia música, ball, barra, aire condicionat i bon ambient. També hi havia una discoteca anomenada Trailer, que precisament era això, un camió on estava la barra, un contenidor per al discjòquei, i uns banys que es freqüentaven poc perquè tot el món pixava entre els tarongers on es trobava la discoteca. Un assassinat en 2003 va acabar amb una discoteca que si plovia no obria... Per cert, estava ubicada a Bétera. Potser no sorprén tant, però palaus centenaris, alqueries històriques i barraques d'horta també foren la llar de moltes nits de festa, fins i tot un "circo" que és com s'anomenava la sala principal d'aquella Barraca tan mítica, que la gent identificava el so general de la música de l'època com a so "barraquero".

Espectacles... curiosos

Algunes discoteques com Giorgio & Enrico o Penélope (abans Chivago) tenien un restaurant dins, perquè certament les hamburgueseries o els bars de fora feien l'agost. De fet, Arabesco "a ver que pesco" tenia una hamburgueseria quasi més famosa que la seua música. Totes comptaven amb gogós amb poca roba damunt, i en la majoria es feien espectacles. Però no penseu que eren només musicals, perquè a banda de grups de música molt diversa, o discjòqueis famosos, en les discoteques entrava des de Chiquito de la Calzada al Pare Apeles, quasi qualsevol famós passava per allí com a reclam. Com els influencers actuals, aquells fenòmens televisius cobraven per passar-se a fer-se fotos o firmar autògrafs en les discoteques. Moltes voltes sense show, ni sense tan sols haver de parlar. Unes altres agafaven el micròfon, es parava la sessió, deien quatre coses, i la festa continuava. Eren els llocs ideals per a celebrar un concurs de Miss i Míster Comunitat Valenciana, per fer una sessió de fitness en directe, festa de la bromera o miss camiseta banyada. I tot i que ara semble una cosa llunyana, fins fa cosa de vint anys, era prou habitual que es feren striptease complets com a part de l'oferta "cultural" de la nit.

Tirolina i barca

En quina discoteca mítica de València hi havia una tirolina que creuava la pista? Quina discoteca era testimoni cada nit de gent tornant a casa xopada després de tirar-se amb roba a la piscina? En quin pàrquing era necessari agafar una barca per a arribar des d'allí a la porta de la discoteca? On hi havia un cavall del carrusel al mig de la pista? Quina va ser declarada la millor discoteca d'Europa l'any 1984? En quin poble estava la discoteca, amb nom de competició automobilística, on hi havia una pista de patinatge? Són preguntes que podeu fer als vostres amics "ruters" en un trivial sobre aquelles nits que marcaren una generació de valencians. Segur que algú encara es mira dilluns de matí les monyiques pensant que li falten els segells que et posaven a la porta, i que et donaven opció a tornar a entrar.

Altes curiositats

Que hi havia habitacions fosques, òbviament. El tema dels horaris és impensable ara, amb discoteques que obrien diumenge al matí fins dilluns al migdia, també ens sobta. La quantitat ingent de personal que passava de pàrquing en pàrquing sense entrar mai a una discoteca, també és digna d'estudi. Però de tot, el més cridaner a parer meu era la naturalitat amb la qual, en moltes discoteques, la gent dels pobles de la contornada podien ser ells mateixos. Vestir com els rotara, ser moderns i escoltar música qualificada de "petarda" pels boomers de l'època, i no sentir-se —per unes hores— els rarots del poble. En la part negativa, a banda de les drogues, les moltes baralles que tenien lloc en segons quines discoteques. Ah, dins es fumava molt, i els gots reglamentaris eren de tub, eixos que ara semblen oblidats i que abans eren l'estàndard oficial del cubata. Però tot canvia, des de la vaixella, a la vestimenta, fins a la manera d'eixir a ballar. El que no canvia mai són les ganes de festa del personal; que la nit és més perillosa per a elles que per a ells; ni que a la porta solen estar alguns perdonavides mononeuronals vigilant l'entrada.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email


Quiero suscribirme