De pa i porta

Aquesta nit és la darrera de l’any. I uns quants a la Marina i també a la Safor han decidit celebrar-la amb un sopar de pa i porta -al cotxe- a una àrea de servei de l’autopista AP7. D’aquesta manera començaran el 2020 sense pagar per primer cop peatge des de 1979. Es diu aviat. Més de 40 anys abonant i abonant cada cop que un volia escapolir-se de la carretera nacional. Així doncs aquesta nit els centenars que s’han apuntat a aquesta iniciativa es portaran de casa l’àpat de Cap d’Any. I abans de les campanadas travessaran les barreres de l’autopista per darrer cop per abandonar-la ‘de baes’ minuts més tard amb el peatge ja liberalitzat. La concentració amb el cotilló ja us la podeu imaginar. Entre Benissa i Ondara a l’àrea de servei de Sant Antoni hi haurà uns quants que veritablement festejaran.

I és que són molts els que notaran aquest canvi que sobretot afectarà a les butxaques dels locals. A aquells que vivim en alguns del 33 pobles de la Marina Alta, una comarca que potser mai deixarà de ser un paradís aïllat entre penya-segats, cales, muntanyes, valls i barrancs. No oblidem que encara queda lluny visualitzar la connexió ferroviària entre Dénia i Gandia que permetrà, si Déu vol, algun dia el Tren de la Costa. Siga on siga finalment l’estació de pas. I pertant tampoc tenim prop el desitjat transbordament que ens permetria agafar el rodalies fins al cap i casal. És a dir, València ciutat. 

Pel que fa al Trenet només dir que el retard en la seua posada en marxa ja passa del parell d’anys. I que si quan funcionava entre Dénia i Alacant ja era penós el que es trigava, ara els usuaris ens conformen -i gràcies- amb un autobús que ens connecta cada hora (fins a Calp). Creuem els dits perquè siga veritat això de que la línea un cop modernitzada tornarà a funcionar. 

Les infraestructures a la Marina són el nostre punt feble. Un taló d’Aquil·les que, per altra banda, potser ens ha permés continuar preservant, més o menys, algun dels nostres espais més especials. I és que malgrat la importància del turisme a la zona, quedem lluny de la massificació de territoris propers i ben connectats, ja siga Gandia o Benidorm.

Després es queixen que els del sud de la comarca no es relacionen amb els del nord. Potser ara que l’autopista a partir de l’1 de gener serà gratuïta entre Alacant i Tarragona la comunicació fluirà millor. 468 quilòmetres són molts. Diuen que el trànsit a l’AP7 es pot incrementar fins a un 30%. Tant de bo això contribuïsca a baixar la sinistralitat a la Nacional 332. 

És per això que la meua primera demanda de l’any, a banda del tradicional desig de salut, pau i amor, és millorar un transport públic que en aquesta terreta nostra deixa molt a desitjar. I sinó que li ho pregunten als que viuen als pobles de muntanya. Els horaris i parades d’autobusos fan vergonya per no dir estupefacció. Després hi ha qui parla de contaminació ambiental. Aquí sense cotxe no hi ha pràcticament opció. 

Els de la Marina llavors, amb peatge o sense, continuem de moment històricament enclaustrats entre muntanya i mar. I segons com més a prop d’Eivissa que d’un poble de les comarques d’interior. 

A camí llarg, pas de pardalet