(Des) urbanitzem Benimaclet

La RAE defineix urbanisme com el conjunt de coneixements relacionats amb la planificació i desenvolupament de les ciutats.

Conceptes com construcció, vivenda asequible (no es sap mai a quin preu), dotacions públiques, ecologia, desenvolupament sostenible o emergència climàtica, entre d'altres, són cada vegada més utilitzats per les nostres representants polítiques però queden molt lluny de la quotidianitat de les seues ciutadanes.

La fosca i il.limitada ampliació del Port de València, l'amenaça constant de la nostra estimada Albufera, l'ampliació de la V-21 i el by-pass, l'enverinada ZAL, tant de bó es replantejara i/o traslladara a altre enclau més adient. Així com la inmensitat de PAI's de la nostra ciutat que s'han menjat una part molt important d'horta productiva, mirem cap al sud de València per vore exemples d'eixe urbanisme, com Turianova, que plena però no pensa.

¿Són bones pràctiques urbanístiques? ¿És aquest l'urbanisme que volem per la casa de totes, València? ¿És aquest el model que volem per Benimaclet?

Últimament, un dels temes d'actualitat torna a ser el PAI de Benimaclet, encara que no sé si pel PAI o per Benimaclet.

No vull remontar-me molt en el temps per posar un poc de context en aquest tema, parle del procés participatiu Benimaclet és futur que va tindre lloc a finals de 2016 on les veïnes del barri van participar, descobrir, dibuixar i administrar Benimaclet i on totes les seues peticions, conclusions i inquietuts van ser aprovades al ple de l'Ajuntament de València celebrat a l'abril de 2018.

Posteriorment, l'associació de veïnes de Benimaclet pressentava el projecte Benimaclet porta a l'horta i veïnes i col.lectius de Benimaclet començaven un nou procés participatiu Repensem Benimaclet.

El punt en comú era i és la reducció de l'edificabilitat, 1.345 vivendes eren, són i serán massa, així com la recuperació del paisatge i el territori i unes dotacions públiques adequades.

Cal recordar que al 2019, a petició del veïnat i col.lectius del barri, membres de la Universitat de València i de la Universitat Politècnica van fer un inform jurídic amb les posibilitats de reclassificació del sector PRR4 Benimaclet, opció sempre defensada pel col.lectiu Cuidem Benimaclet i endavant recolçada la seua viabilitat jurídicament, a nivel parcial i/o total.

Juliol 2020: Joan Ribó anunciava el NO al Pai de Metrovacesa, la máxima reducció posible de l'edificabilitat, la possible reclassificació d'una part del territori i la voluntat de consensuar amb el veïnat i amb els socis de govern.

Com deia la seua companya a Compromis la diputada Papi Robles: "El model de ciutat no poden crear-ho les constructores sinò l'administració de la má del veïnat".

Recentment, la regidoria d'urbanisme ha desenvolupat una enquesta a un 1,3% del veïnat fent-li unes preguntes sobre "inquietuts urbanístiques del veïnat de Benimaclet", no sé encara quines perque no les he pogut vore. El que si he pogut vore són moltes notícies que parlaven més del Horts, sols d'uns, que del PAI i en cap lloc parlaven de la edificabilitat, les torres de 30 alçades, del tipus de vivienda que vol el veïnat, del tipus de PAI que volen o de si volen soterrar la ronda.

A més a més, tot açò coincidint amb el solstici d'estiu als Horts urbans cedits per l'Ajuntament de València, recuperats per l'Associació de Veïnes de Benimaclet i on actualmente hi han 100 parcel.les de terra productiva i més de 400 veïnes implicades i altres tantes associacions, col.lectius i ampes, tot molt elitista.I llista d'espera per poder treballar la terra, part molt important de Benimaclet i de la seua historia,present i futur.

Anem a imaginar: Imagineu que els guanys econòmics per les plusvàlues de construcció, la que siga, foren per l'Ajuntament i no per la promotora de torn com ha passat des de temps inmemoriables i es pugueren invertir com vullgueren, quan vullgueren i en allò que vullgueren.

Imagineu tots els guanys socials, ambientals i paisajístics de mantindre horta productiva i una zona de transició amable amb l'horta d'Alboraia i lliure de cotxes.

Imagineu que eixe espai de "degradació" del que parlava Metrovacesa siguera un espai amb una alta exigència ambiental, més paregut als boscs urbans de grans capitals europees.

Imagineu una intervenció que millore el Benimaclet actual i reviscole el sector terciari i comerç local.

Imagineu un urbanisme feminista que transforme els nostres espais de vida i la millore. Imagineu un barri per la xicalla com la ciutat de les xiquetes del gran Tonucci.

Imagineu sempre veïnes, perquè hi ha molt per fer i caldrà fer-ho entre totes.

Així es com ha de ser l´urbanisme del segle XXI, dinàmic, obert, viu, igualitari i en constant moviment i evolució.

¿Quin (des)urbanisme voleu per a Benimaclet?

La resposta marcarà el present i futur desenvolupament de la nostra ciutat.

Com va dir el meu batlle: "A mi tampoc m'agrada el PAI de Metrovacesa".

Encara que si la constructora vol construir, pot començar amb el Pai que si volen les veïnes d´Orriols, el Pai d´Agustin Lara que vol posar punt i final al tap urbanístic del famós forat de la vergonya.

Recordem que Metrovacesa i la regidoria d'Urbanisme van signar un conveni per l'inici del Pai al Gener de 2020 amb 193 habitatges i dotant al barri d'una nova zona verda. Un any ha passat ja.

Juan Carlos Barres és membre del Col.lectiu Compromís Exposició