GRUPO PLAZA

els guanyadors es coneixeran el 22 de juny

Dotze novel·les opten al I Premi Lletraferit

31/05/2018 - 

VALÈNCIA. Dotze obres opten al I Premi Lletraferit de Novel·la en valencià. El passat 15 de Maig va finalitzar el termini de presentació d’obres i des d’eixe moment els membres del Jurat, presidit per l’escriptor i crític literari Toni Sabater, treballen per a valorar-les i emetre el veredicte, que serà públic el proper 22 de juny, en el transcurs d’una vetlada cultural que tindrà lloc en la ciutat de València, la Gala de Sant Joan 2018. L’autor de la novel·la guanyadora obtindrà el guardó dissenyat per l’escultor Jaume Chornet i, a més, la dotació econòmica de 5.000 euros. L’obra serà publicada per l’edtiorial Llibres de la Drassana a la tornada de l’estiu.

Segons Chornet, professor i vice-degà de la Facultat de Belles Arts de València, “l’estatueta vol transmetre la potència que la llengua i la literatura valencianes tingueren en l’època foral, representada per l’escut del Regne de València, com a símbol del nostre Segle d’Or, un moment esplendorós de la història del poble valencià”. L’escultor explica que “està inspirat en els escuts de cairó que existixen en la Llonja, autèntic símbol de la puixança econòmica i civil d’aquell temps”. Chornet ha modernitzat la històrica ensenya “per a representar l’impuls que necessita la narrativa valenciana i simbolitzar la importància que té per a aconseguir que el valencià torne a ser una llengua de prestigi i recupere el seu ús social”. El fet que l’escut, en el conjunt de l’estatueta, siga el remat d’una senzilla composició elevada és una inequívoca mostra de l’ambició d’estos premis, nascuts amb la vocació de convertir-se en un referent indefugible per a la narrativa valenciana contemporània.

Toni Sabater, crític literari, editor de Drassana i president del jurat dels premis, explica la filosofia que subjau darrere de la convocatòria: “Els Premis Lletraferit pretenen consolidar l’oferta narrativa valenciana, i conquerir definitivament un espai de lectors que volen ajuntar qualitat i proximitat, així com establir un marc referencial reconeixible. També naixen amb la intenció de consolidar una fita festiva al voltant de Sant Joan, una cloenda que amb l’acte de lliurament dels premis signifique el tancament festiu i cultural de cada temporada, abans de l’estiu”.

Joan Ignasi Alfonso, Director d'Expansió de Valencia Plaza, coorganitzador dels I Premis Lletraferit, destaca la importància que per a ells té: “És una aposta ferma i decidida pel valencià i per la cultura que representen. El valencià és una llengua vehicular habitual de tots els productes de Valencia Plaza, tant en l’entorn digital com en paper. Ara hem volgut fer un pas més amb estos Premis, que considerem que contribuiran a que el valencià literari aconseguisca el prestigi i reconeixement social que necessita per a garantir el seu futur”. La satisfacció dels convocants per l’acollida de la primera edició dels Premis és absoluta.

Foto: EVA MÁÑEZ

Premi Diafebus de Novel·la Juvenil

Dos obres concorren a l’altre dels premis Lletraferit, el de novel·la juvenil, amb una dotació econòmica de 1.500 euros, el guardó commemoratiu i la publicació de l’obra guanyadora. Els representants dels organitzadors s’han mostrat convençuts que en la propera convocatòria la recepció de les obres augmentarà de manera considerable, especialment en este apartat juvenil, que es considera un puntal essencial per al futur dels premis i de la mateixa literatura valenciana.

El també editor de Llibres de la Drassana, Vicent Baydal, afirma que: “Esperem que els Premis Lletraferit de Sant Joan es convertisquen en una fita anual ineludible de la literatura en valencià. Els originals rebuts enguany mostren una gran ambició que promet obres de gran qualitat i ressò”.


Noticias relacionadas

tribuna

Althusser i les banalitats

Por  - 

Entre 1968 i 1972 en les editorials Garbí i Tres i Quatre, gràcies a Josep Lluís Blasco i Vicent Raga, a la València del franquisme crepuscular veren la llum obres com Lenin i la filosofia, de Louis Althusser, Sociologia i psicologia, de Theodor Adorno, opuscles d’Anatoli Lunatxarski i György Lukács, i fins i tot la Lògica materialista de Galvano della Volpe. El fet va provocar una irònica entrada en el “Vocabulari Elemental” del País Perplex de Josep Vicent Marqués, en 1974, que definia així el lector de català: “Home o dona de clara abnegació i provat eclecticisme que actualment intenta fer la síntesi entre Els horts de Martí Domínguez i la Lògica Materialista de Della Volpe, puix que se’ls ha llegit tots dos per militància

ENTREVISTA 

Patricia Gómez i Mª Jesús González: “Les parets són testimoni mut del que ha passat”

Les artistes Patricia Gómez (València, 1978) i María Jesús González (València, 1978) veuen les parets com un testimoni mut de la historia. Un objecte que acumula circumstàncies i vicissituds en les seues capes. Utilitzant la tècnica de l’strapo, apeguen teles sobre les parets d’espais políticament sensibles i les arranquen per a recuperar els seus relat

LITERATURA

De l’originalitat i el plagi

Por  - 

En El fantasma de Canterville Oscar Wilde ja anunciava el gos dels Baskerville, o almenys la suma de les seues parts, a falta d’ajuntar-les en un tot. Un gos negre, fosforescència i el caràcter espectral: tres inquietants elements que després Arthur Conan Doyle podria haver unit en el seu gos. O no

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email


Quiero suscribirme