Economia del bé comú: evolucionar d’una economia extractiva a una economia inclusiva

Quan moltes persones pensen en els sistemes econòmics que existeixen al món solen nomenar el liberal, el marxista i el keynesià. Aquesta però és una visió clàssica. L’any 2011, Daron Acemoglu (Massachusetts Institute of Technology) i James A. Robinson (Universitat de Harvard) van publicar un llibre titulat Per què fracassen els països. Els orígens del poder, la prosperitat i la pobresa on classifiquen les economies en dos tipus: les economies extractives i les inclusives. Aquests economistes empren el terme “elits extractives” per a referir-se a grups socials pròxims al poder polític amb capacitat de tenir una influència sobre aquest per a que legisle en el seu favor i així acumular rendes.

Així, les economies extractives es caracteritzen per tenir el poder polític concentrat en mans de poques persones i ser estats molt centralitzats. Aquesta estructura de poder facilita que les elits extractives acumulen renda atès que les decisions es prenen de manera molt centralitzada i és més fàcil que un lobby ben organitzat influisca en la legislació al seu favor. En aquests tipus d’economies, hi ha moltes empreses que viuen al voltant de la contractació pública centralitzada, de les concessions públiques i/o de sectors amb un component regulador molt fort (empreses d’obra pública, autopistes, elèctriques...). El resultat són empreses poc competitives a nivell internacional, baixa productivitat, infrautilització del capital humà i amb poca o nul·la innovació. Vos sona? Sí, l’economia espanyola s’apropa bastant a aquest model. Entre els efectes d’aquest tipus d’economies, per exemple, es veuen en tenir un preu de l’energia elèctrica dels més cars d’Europa (una paradoxa en un dels territoris amb  més hores de sol), rescats de concessions (es preveu que l’estat desemborse 2.000 milions d’€ en 2018 per rescatar les autopistes radials de Madrid en fallida), infraestructures estratègiques amb disseny radial que resten competitivitat a les empreses de la perifèria, falta de competència real atès que hi ha més probabilitat de corrupció, en definitiva es tracta d’economies on s’enriqueixen aquells que són propers al nucli centralitzat de poder en detriment de la majoria. Això és una rèmora per a l’esperit emprenedor i la innovació. Per tant en aquestes economies no està garantida la igualtat d’oportunitats, cosa que no garanteix la sostenibilitat social, mediambiental i tampoc la econòmica.

Per oposició, en les economies inclusives el poder polític està fortament descentralitzat i s’afavoreix la participació activa i directa de la ciutadania en la vida econòmica, política i social. Aquestes característiques fan més difícil que les elits extractives influisquen en el poder polític per a que aquest legisle al seu favor. Per tant, es dona una major competència a nivell empresarial i això afavoreix la innovació i l’emprenedoria basada en l’esperit crític que actuen com a motor de canvi econòmic i social atès que afavoreixen l’evolució basada en la millora contínua. El resultat són societats més riques tant des del punt de vista econòmic com social, amb baixos nivells de pobresa i més sostenibles des del punt de vista mediambiental. Els països on predomina aquesta economia són els nòrdics. Des del meu punt de vista aquesta és el tipus d’economia a la que hauríem d’aspirar si volem una millora real del nivell de vida de la majoria de la ciutadania i no sols d’un pocs a costa de la majoria.

Ara ve la pregunta, cóm pot l’Economia del Bé Comú (EBC) servir de palanca per a la transformació d’una economia extractiva en una economia inclusiva?

L’EBC es basa en mesurar el grau de compliment de les empreses pel que fa als valors de dignitat humana, solidaritat, sostenibilitat ecològica, justícia social i participació democràtica i transparència pel que fa als principals grups de persones que intervenen en la seua activitat. Així aquest balanç complementa la mesura del resultats de l’empresa ja que junt amb els resultats financers ens dona informació sobre els resultats socials i mediambientals de l’activitat econòmica.

Així, en tant que ajuda a mesurar els diferents tipus de resultats que generen les empreses i com els generen,  pot esdevenir una eina de millora contínua en la gestió d’aquestes des d’un punt de vista holístic i no només econòmic-financer. Aquesta en la meua opinió pot ser una palanca de canvi per a la transformació del sistema productiu, que juntament amb una descentralització real del poder polític i una participació real de la ciutadania en la presa de decisions, vaja poc a poc acostant-nos a les economies inclusives del nord d’Europa i a un millor nivell de vida per a la majoria. 

Vanessa Campos i Climent és professora de la Facultat d’Economia de la Universitat de València.