Economia del Bé Comú, el següent pas en sostenibilitat corporativa. Evidències des d’Europa

Des de ja fa algun temps hi ha entre l’empresariat valencià algunes persones amb una visió estratègia en matèria de sostenibilitat corporativa i les seues implicacions en l’enfortiment de la posició de les empreses als mercats. Sincerament, com a professional que ha treballat en tasques directives en l’empresa privada i ara en tasques de docència i recerca a la universitat en l’àrea d’organització d’empreses, m’encanta quan llisc o escolte els punts de vista d’aquest empresariat valencià que mira al futur de manera decidida. És important tenir referents propis en el món de l’empresa que vagen un pas o uns quants passos per davant de l’evolució de l’entorn.

Així, fa uns dies en una trobada d’empreses familiars que va tenir lloc a la ciutat de València Rafael Juan, conseller delegat de Dulcesol va assenyalar que les empreses que adopten polítiques de sostenibilitat són més rendibles des del punt de vista econòmic. Nomene al Sr. Rafel Juan, a qui no conec personalment, perquè és una declaració molt clarificadora i recent. Afortunadament podríem nomenar altres empreses i persones empresàries valencianes en el mateix sentit. Aquesta afirmació posa de relleu una important evolució en el paradigma empresarial valencià, la qual cosa ens du a estar evolucionant en la mateixa direcció que ho està fent la resta de l’Europa occidental.

Un dels llocs a Europa on aquesta aposta per la sostenibilitat corporativa està experimentat un desenvolupament intens tant des del món empresarial com acadèmic són els països de parla germànica. De fet, és allà on s’ha desenvolupat de baix cap a dalt el model de l’Economia del Bé Comú (EBC) que té una important base d’empreses operant sota els seus principis. L’aplicació del model de l’EBC pren com a base dues ferramentes d’implementació i control: la matriu del bé comú (MBC) i el balanç del bé comú (BBC). Aquestes guien i mesuren les accions de gestió que fa l’empresa pel que fa els seus stakeholders claus en termes de contribució al bé comú. El sistema contempla tota un sèrie de principis de gestió i instruments de mesura (control) que estan interrelacionats, esdevenint en una potent ferramenta per al disseny i implementació d’estratègies de sostenibilitat corporativa en l’empresa.

Durant l’any 2018 des de la Càtedra en Economia del Bé comú de la Universitat de València hem dut a terme un estudi empíric d’abast Europeu en el que han participar 206 empreses europees que operen sota els principis de l’EBC i han produït i auditat els seus corresponents balanços del Bé Comú. Amb les dades que ens han facilitat aquestes empreses hem procedit a validar estadísticament els indicadors que empren la MBC i el BBC, així com a avaluar els impactes socials, mediambientals i econòmics que han experimentat les empreses que han implementat el model de l’EBC. Els resultats els podríem resumir dient que els indicadors que s’empren en el model són vàlids i fiables des del punt de vista estadístic i que la implementació del model ha produït impactes socials, mediambientals i econòmics positius en les empreses que l’han adoptat independentment del seu país d’origen, grandària o sector econòmic en el que operen. Sent els principals impactes econòmics positius derivats d’un posicionament en el mercat lligat a la diferenciació, l’estudi demostra que la implantació del model de l’EBC com ferramenta per operativitzar la sostenibilitat corporativa no perjudica posició de les empreses als mercats, si no que les situa per damunt de la mitjana del seu sector.

El proper 4 d’abril, en el context de la I Trobada d’empreses sostenibles i del bé comú organitzada per la Càtedra en Economia del Bé Comú, que tindrà lloc a l’aula magna del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València faré una presentació completa dels resultats com a coordinadora de l’estudi.

El passat 19 de febrer de 2019, els resultats d’aquest estudi van ser presentats a Viena en roda de premsa i a la Universitat. Tant la realització de l’estudi com la presentació del mateix van comptar amb el suport del creador del model, Christian Felber, a qui li estic molt agraïda per la confiança que ha mostrat en la capacitat de l’equip de recerca de la Càtedra del Bé Comú de la Universitat de València. Com a professional i persona, crec que aquest projecte ha sigut el més enriquidor de tota la meua trajectòria. Trobava necessari presentar els resultats del mateix a València, la meua ciutat, principalment per les implicacions pràctiques a nivell empresarial que poden tenir. Estan tots vostès convidats.