El Brexit, un malson que sembla no tenir final

Després d’unes setmanes revisant les tendències en matèria de models de negoci basats en la sostenibilitat i l’economia circular, els esdeveniments europeus es precipiten i ens dibuixen un macro-entorn on el factor polític apareix trufat d’incertesa. Redéu amb els polítics, quin mal de cap donen!

I és que fent un poc de memòria, el 23 de Juny de 2016 els votants britànics van ser convocats a votar en referèndum si volien romandre o eixir de la Unió Europea (UE). Els resultats amb un 71,8% de participació donaren la majoria a l’eixida del Regne Unit (UK) de la UE per l’estret marge de 51,9% de vots a favor de l’eixida vs. 48,1% dels vots a favor de romandre. Des del punt de vista democràtic, ningú pot negar que es tracta d’una decisió presa democràticament amb una participació elevada per part del poble. Si bé, els resultats NO van ser homogenis al llarg dels diferents territoris. Així a Anglaterra els resultats foren 53,4% a favor del brexit vs. 46,6% a favor de romandre a la UE, a Gales 52,5% a favor del brexit vs. 47,5% a favor de romandre a la UE. Mentre que l’opció de romandre a la UE va ser clarament majoritària a Escòcia amb el 62% a favor de romandre i 38% per l’eixida, reflectint la clara vocació europeista del poble escocès. Finalment, Irlanda del Nord també va fer palès el seu tarannà europeista en votar un 55,8% a favor de romandre i un 44,2% a favor del brexit. Faig aquest recordatori de resultats amb el propòsit de reflectir que ni molt menys es tracta d’una opinió homogènia des del punt de vista territorial, la qual cosa  en el moment en el que el brexit es materialitze causarà fortes tensions i inestabilitat als territoris que actualment conformen el Regne Unit.

Tanmateix, he de reconèixer que el problema podria ser major del que és (que ja és molt gros) en el cas que el Regne Unit formara part de la moneda única (l’Euro) i haguera integrat totalment la seua política monetària amb la de la zona Euro. En aquest hipotètic cas les turbulències monetàries a les que s’estaria enfrontant ara mateix l’Euro serien considerables. No obstant, amb l’actual situació on el UK no ha format mai part de la zona euro, un brexit és complicat però no tant com ho podria ser. Així, és d’esperar que la major part de les turbulències monetàries als mercats internacionals de divises les patisca principalment la lliura esterlina i , de moment, sembla que així està sent.

Tot i això, el Brexit suposa l’eixida del mercat únic europeu de la segona economia d’Europa i això és un fet de calat que tindrà conseqüències molt importants a llarg termini. El gràfic que tenen a continuació, mostra el pes de les economies dels diferents països sobre el PIB total de la UE (GDP: Gross Domestic Product en anglès), les dades són de l’EUROSTAT.

El que ens diu el gràfic anterior és que el brexit suposarà que la UE perda el 15,2% del seu PIB. Ni més ni menys, aquesta és la magnitud de la desfeta, de moment, a nivell macroeconòmic des del punt de vista quantitatiu.

Ara els vull demanar que pensem a nivell micro, centrant-nos en les possibles conseqüències en l’operativa habitual de les empreses. A ningú se’ns escapa que moltes de les empreses valencianes fan negocis fora de la UE i del paraigües del mercat únic i que la principal conseqüència del brexit jau en que el UK passaria a formar part d’eixos països tercers. Aleshores, on estaria el problema? Doncs principalment en la incertesa política generada al voltant del brexit, en el cas dels països tercers les empreses valencianes coneixen l’operativa i el marc tant polític com legal en el que es desenvolupen els seus negocis. Tinguen vostès en compte que fins principis dels 90’s les empreses valencianes tenien la informació completa, els recursos i infraestructures necessàries per a operar amb el UK. Amb la posada en marxa del mercat únic totes eixes barreres van desaparèixer facilitant l’operativa de les empreses i l’establiment per part d’aquestes de bases al UK i això va ser un gran avanç.

En contrast en la situació actual, tant els polítics britànics com els europeus han tingut un temps preciós des de Juny de 2016 per assolir un acord factible i assumible per a ambdues parts i, què han fet? S’han dedicat aquests anys a malbaratar el temps amb un postureig irresponsable impropi de persones que han d’assumir la presa de decisions en el context del continent sencer en un moment tant delicat com l’actual. Així, en comptes de reduir la incertesa han contribuït a incrementar-la posant de manifest que els polítics i la política estan esdevenint una font de turbulències importantíssima per al teixit productiu de tot el continent. La falta de talla política és més que evident, abans semblava que només passava a alguns estats de la UE ara ja sembla que s’ha generalitzat. I és que l’actual elit de polítics europeus han abandonat el projecte europeu basat en la integració de l’Europa de les regions i la ciutadania per a seguir ancorats en una Europa d’Estats Nació seguint lògiques del S.XIX que tingueren com a conseqüència l’ascens dels feixismes i les dues grans guerres del S.XX.

La conseqüència de tot plegat és que sembla ser que l’agonia i les incerteses del brexit s’allargaran fins el mes de juny del 2019. No vaig a preguntar-me si aquests polítics poden ser més impresentables i irresponsables perquè segurament ho seran i superaran a la meua imaginació...