GRUPO PLAZA

de categoria

El govern està preparant un referèndum sobre valencianitat

29/06/2016 - 

VALÈNCIA. Com que només llegiu els titulars, i la premsa tradicional últimament especula segons els seus interessos més que informa, i ens cola amb impunitat mentides en portada, he fet la prova amb el titular del meu article d'opinió. Perquè que jo sàpiga no està damunt la taula celebrar cap referèndum en la nostra terra, encara que tal volta hauríem de plantejar-ho. I fer bona cosa de comboi amb cartells de colors, i més campanyes electorals. Ja que, jo no sé vosaltres, però les eleccions són ja com el futbol, el diumenge que no vas a votar, com que et falta alguna cosa. I no parle només del Senat, les europees, autonòmiques, generals o locals, parle també dels partits de fora de casa i d'altres lligues. Perquè últimament vivim com a propis els comicis catalans, grecs, veneçolans o del nostre segon millor client d'armament, Aràbia Saudita. Quin lapsus, Aràbia Saudita no té eleccions, disculpeu, em semblava estrany vendre-li tantes armes a una dictadura opressora i m'he confós. La qüestió és que, com que ens agrada votar, organitzarem un referèndum valencià:

"Cal un referèndum que clarifique alguns dels dilemes més enconats en la idiosincràsia valenciana. Cal que d'una volta per totes, els valencians puguem decidir el nostre destí, sense que ningú ens dicte el que hem de fer". Este seria l'argument principal que defensaria la necessitat d'organitzar un referèndum sobre algunes qüestions que estan massa enquistades en la societat valenciana.

L'argument en contra és senzill: "Votar està sobrevalorat, la democràcia participativa és perillosa, perquè li dónes vot a la gent, no saps el que pot passar. Mira els anglesos, ara s'han convertit tots en extracomunitaris per culpa de quatre "güelos" racistes".

Però abans de continuar especulant sobre si el fet que la gent vote és democràtic o és donar-li poder a la massa ignorant, plantejarem les preguntes que considere que els valencians hem de resoldre en un referèndum. No són preguntes de consens com sí que ho serien les preguntes d'un referèndum real, per això les plantege des del bon humor, amb només un glopet de mala llet entre parèntesis.

1.- Quin nom hauria de tindre el nostre territori?

-Comunitat Valenciana (L'actual, com la comunitat de veïns)

-País Valencià (La més fusteriana)

-Regió valenciana (Per a aquells que voldrien Regne, però saben que és inconstitucional)

-El Llevant (Com les províncies "levantinas" de Franco)

-València (La preconstitucional, l'opció favorita dels castellonencs i els alacantins)

Amb esta votació seria la gent qui triaria, segurament mantindre Comunitat, i un problema menys que enfrontaria els valencians. Ja tindríem identitat.

2.- Quina bandera vols que represente a la teua terra?

-La senyera reial (l'actual)

-La quadribarrada (senyera aragonesa)

-La bandera dels Stark (la del llop)

Encara que estaria disputat, ja que els seguidors de Game of Thrones són multitud, guanyaria per golejada, crec jo, la senyera reial. De nou una discussió menys.

3.- L'ensenyament de l'assignatura de valencià ha de ser opcional durant els anys d'escolarització obligatoris?

- No (estem a la Comunitat Valenciana, almenys s'ha de conéixer la llengua pròpia)

- Sí (no mos fareu valencians)

La qüestió presenta altres possibles preguntes derivades. Hem d'anomenar-lo valencià o català, o valen les dos? És el mateix el valencià i el català? Normes del Puig o Normes de Castelló? Però clar, estes preguntes són molt incòmodes, perquè imagineu-vos que guanyen les Normes del Puig, i ara cal ensenyar a escriure "yo vull que to lo mon vacha escribint aixina, mare meua quin susto che!" o com siga. Aniríem tots "com cagalló per séquia".

4.- Com s'anomena el recipient on es cuina la paella?

-Paella

-Caldero

-Les dos opcions són vàlides

Esta pregunta és la típica sobre la qual acabaríem discutint i centraríem la campanya electoral amb arguments com "a ma casa es diu paella" i algú replicaria "en ta casa no teniu ni idea, es diu caldero!", i altres debats dialèctics a l'altura del Senat. I si ja entrem a debatre sobre l'autèntica recepta de la paella, jo m'imagine manifestacions multitudinàries a Castelló sota el lema "Sense carxofa no és paella" o disturbis a la Ribera amb cuiners radicals llançant mandonguilles (pilotetes de carn) a la policia antidisturbis.

5.- Voleu un finançament digne?

-Sí.

-No, ens agrada que ens prenguen el pèl.

Veus, ací ningú dirà que no, ni farà campanya pel no, però la població valenciana tampoc està disposada a lluitar amb ungles i dents per diners, no som un poble per norma general gens avariciós. Tirant de tòpics, quan arriba l'hora de defensar que no ens exploten econòmicament des de Madrid perdem la nostra part fenícia (que jo encara no he descobert fora de la política) i apareix el nostre llegendari meninfotisme. Este punt posaria tots els polítics d'acord, inclús aquells que han pogut posar-li remei el nostre infrafinançament i no els ha donat la gana.

També podem demanar si volem tindre un sistema bancari propi, que ja no en tenim; una radiotelevisió valenciana que done visibilitat als pobles, que parle en valencià i que no estiga al servici dels polítics de torn; si volem que l’AP7 siga debades (ja l'hem pagada ben pagada); o decidir si la nostra beguda nacional és la cassalla, la mistela, el café licor, l'herbero o l'orxata.

Però plantejar un referèndum per tal que siguem els valencians els que triem el nostre destí, tot i ser vital (igual vital tampoc, potser he exagerat un poc), no és factible. I no ho és perquè el Partit Popular no és de fer votar a la gent, ni tan sols als seus afiliats; el PSOE hauria de consultar Susana Díaz; Compromís tindria la meitat del partit fent campanya per la senyera i l'altra meitat, per la quadribarrada; Podemos faria un referèndum intern per a decidir la seua postura en cada punt; i Ciudadanos no tindria clar què votar, ja que les preguntes estan escrites en aldeano.

Segurament el simple fet de plantejar estes preguntes ofenga catalanistes, blavers, comunistes, peperos i tots els que etiqueten amb estes denominacions despectives els seus veïns. Perquè siguem sincers, ací ens movem més pels sentiments que pels fets, i per això plantejar un referèndum valencià seria considerat com a traïció per gran part de la població. I els resultats, com els del Brexit, de segur no agradarien a molts en una societat que continua dividida. I mentre permetem que estes qüestions sentimentals ens dividisquen continuarem sent invisibles per a la resta d'Espanya, i la nostra invisibilitat continuarà traduint-se a escala pràctica en el fet que som ciutadans de segona divisió en comparació amb gran part de la resta d'Espanya.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email