ALTEA. L'hotel de luxe ZEM Wellness Retreat Altea pareix estar més prop de fer-se realitat. Després de més de quatre anys des que s'anunciara el projecte, escenificant-se en un acte de signatura del conveni de col·laboració entre l'empresa i l'Ajuntament, els jutjats donen la raó per segona vegada al Consistori en el procediment urbanístic. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha desestimat el recurs interposat per un particular contra l'aprovació en el ple del Pla de Reforma Interior (PRI) que donava viabilitat a la construcció de l'hotel. Amb esta resolució, l'establiment està a punt d'obtindre la llicència per a la seua construcció, segons fonts municipals.
Tal com ha vingut explicant l'empresa, Órbita Solar va projectar un allotjament especialitzat en l'àmbit wellness que se situaria en l'antic Hotel Altea Hills. Amb tot, l'edificabilitat del solar més pròxim a l'hotel està esgotada i per això la companyia va adquirir dos parcel·les que formen part essencial del PRI en el sector El Áramo, del polígon La Mallá. Amb les modificacions plantejades, l'empresa transferix a eixa parcel·la la possibilitat de construcció que tenia el terreny més allunyat a l'establiment. A canvi, cedixen com a zona verda este últim.
Però el demandant va recórrer l'aprovació definitiva d'eixe PRI per considerar que no s'ajustava a dret esgrimint set motius. En primer lloc, "l'existència de desviació de poder per utilitzar una modificació del planejament urbà com a mitjà per a satisfer interessos merament privats, sense existir interés públic". Es basa en diverses argumentacions, com la realització d'obres il·legals abans del PRI, que la parcel·la que es destinarà a zona verda "no servia per a les finalitats edificatòries" pel "pendent massa pronunciat", a més d'assegurar que "no s'ha valorat el cost econòmic d'adaptar la parcel·la a zona verda i que no hi ha interés públic suficient".
En segon lloc, acusava l'Ajuntament d'infringir la Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOTUP) en assegurar que la parcel·la que es destinarà a zona verda no complix amb els requisits establits per a ser considerada com a tal.
En tercer lloc assenyalava que el PRI manca de memòria de sostenibilitat econòmica i de viabilitat econòmica. En quart lloc, argumentava que es torna a incomplir un altre article de la LOTUP perquè afirma que l'informe de gènere no realitza una "vertadera anàlisi des d'aquesta perspectiva". A continuació, acusa d'infringir de nou la Llei per absència d'informes relatius al risc d'inundació. Com a sext punt apuntava a un vici de nul·litat de ple dret per no incloure un informe del Consell Jurídic Consultiu. I finalment, afegia que incomplix el planejament urbanístic i les ordenances municipals per superar suposadament els límits de profunditat màxima de desembosc.
Enfront del primer motiu esgrimit en la denúncia, es posa sobre la taula que en l'Ajuntament existix un expedient d'infracció urbanística per obres de moviment de terres sense llicència municipal en juny de 2018. Com a conseqüència, se li va obrir un expedient de disciplina urbanística en novembre de 2019 que ordenava la suspensió immediata de les obres i que en juliol de l'any següent va finalitzar en sol·licitar la restauració de l'orde en la parcel·la. No obstant això, en febrer de 2021 es va decretar la primera multa coercitiva a l'empresa. Tot això s'aporta per a negar la desviació de poder.
També neguen eixe punt recordant que la parcel·la estava prevista amb edificabilitat, per la qual cosa d'haver-ho demanat, se li hauria d'haver concedit la llicència. "Amb esta operació s'impedix l'edificabilitat i el greu impacte mediambiental i paisatgístic en la zona. Podrà o no agradar la decisió municipal però no encaixa en la desviació de poder", diuen els magistrats. Pel que respecta a la valoració del cost de passar a zona verda, expliquen que no es té en compte perquè la intenció és deixar-la tal com està. "El traspàs d'edificabilitat, a més, s'homogeneïtza i es pondera obligant al fet que, a més d'entregar gratuïtament a l'Ajuntament la nova zona verda, dega la propietat ingressar al Patrimoni Públic del Sòl un import de 198.241,56 euros, conseqüència dels diferents rendiments econòmics en funció dels usos i localitzacions", expressa el Tribunal.
Quant a les característiques de la parcel·la, no neguen "el difícil accés i el pendent pronunciat", però sí que complixen amb les dimensions mínimes. Així, desestimen este motiu pel fet que es concep com a zona verda, sense parc infantil, i sí com un espai de gaudi per a preservar la massa forestal pròxima a espais protegits i sense impacte visual negatiu. Pel que fa a la falta de memòria de viabilitat econòmica, la sentència recull que el demandant partix d'un error, que és que la parcel·la contempla una transformació que no s'executarà, per la qual cosa no és necessari eixe document. Mentres que sobre la sostenibilitat econòmica, està previst que s'incorpore al Conveni que té l'Ajuntament amb l'Entitat Urbanística de Conservació Altea Hills.
Al mateix temps, considera que no es justifica la incidència o discriminació per raó de gènere que motive un informe detallat. També es desestima la motivació sobre la falta d'informes per risc d'inundació, concloent que serà amb l'autorització de la construcció quan haja de sol·licitar-se el corresponent informe a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Com es deia, es rebutgen totes les motivacions, inclosa la necessitat d'informe del Consell Jurídic Consultiu o la superació dels límits de profunditat màxima de desmunt: "El PRI no definix obres ni, en conseqüència, pot incomplir de cap manera aquella normativa".
Per tot això, es desestima la demanda, encara que cap recurs de cassació, i se li imposa el pagament de les costes al demandant amb un màxim de 1.400 euros.
Este no és el primer plet al qual s'ha enfrontat el Consistori per la construcció de l'hotel. Com ha contat este diari, el Jutjat d'Instrucció número 2 de Benidorm va arxivar la causa anterior, que investigava al llavors alcalde d'Altea, Jaume Llinares, el regidor d'Urbanisme, José Orozco, i el representant legal de l'empresa Órbita Solar. En este cas, s'acusava els representants polítics de prevaricació, delicte que no va ser provat.