La incorporació al Regne de València de Les terres al sud de la frontera Biar–Busot
Els alacantins, des de quan som valencians?
Por
DE CATEGORIA
Els elements que mai falten en l'estiu dels valencians
Foto: EFE
3/07/2018 -
VALÈNCIA. Hi ha coses intrínseques a l’estiu dels valencians. Una sèrie de factors, tradicions i objectes que ens acompanyen quan arriba la calor, durant el període vacacional i quan el dia allarga bona cosa. L’estiu per als valencians és sinònim de:
El palmito
Palmito o ventall en mà és complement indispensable en bodes, visites a l'església i discoteques valencianes. El palmito ens venta i refresca en l’ocasió més festiva - ballant a les tres del matí en la revetlla del poble - o en l’ocasió més trista - un soterrar estiuenc -. Símbol de la Ruta Destroy i dels Locomia, a València tenim diversos artesans que fan de, la fabricació d’este aliat contra la calor, tot un art.
El meló
Meló d’alger o de tot l’any, molts associem l’arribada de l’estiu en este fruit dolç i refrescant. Ara també es pot comprar meló galia, més amanoset però sense el gust inconfusible dels autòctons. Pobles com Xilxes defenen que el seu meló és el millor del món, i a Ontinyent poden presumir de la varietat meló d’or que provocà en el seu dia que Winston Churchill diguera "el soldat imperial és tan bo o millor que els melons d'Ontinyent". També és època d’altres fruites com els albercocs, figues, nectarines o nespres, però per als valencians la que més simbolitza l'arribada de l’estiu és el meló.
La becadeta
A les 4 de la vesprada no es pot eixir al carrer. Això és aixina. N’hi ha prou amb passejar per qualsevol lloc sense ombra per a preferir la mort a pessics. I òbviament el millor que pots fer a eixa hora és gitar-se “cap i tot”, ficar-te el ventilador al costat si no hi ha brisa marina, i reposar la vista. Hi ha qui en hivern no fa cap becadeta i en estiu no en perdona una, i els que tot l’any veuen com en estiu s’incrementa exponencialment la seua durada. Que hi ha iaio que després de dos hores dormint li preguntes:
-Has dormit bé, no?
-Jo? Només estava reposant la vista
-Però si roncaves i tot
-Aleshores perquè collons preguntes?
Sobretaula
Després de dinar, però especialment després de sopar, és moment per a una llarga tertúlia on uns i altres arreglen el món amb les panxes ben plenes. Alguns aprofiten per fer-se un café del temps, jugar una partida de truc o de xamelo, o fan la tertúlia amb la televisió de fons. El dia allarga, les responsabilitats solen ser menors que en hivern, i per tant el temps per debatre i comentar l’actualitat creix. Alguns majors aprofiten les circumstàncies per a traure la taula i les cadires a la fresca i xarrar enmig del carrer. Els més jóvens també endarrerixen l’hora de tornar a casa i per tant augmenta el temps de socialització. L’estiu per tant és l’època de conversar i raonar, per això molta gent se n’adona de com és realment la seua parella i en setembre augmenten els divorcis.
Revetlla
No hi ha poble sense revetlla en estiu. En la mar o en l’interior la revetlla estiuenca no falla mai, i això provoca fenòmens paranormals:
-Fans de les orquestres que les perseguixen per tots els pobles de la contornà.
-Veïns que no se saluden quan passen pel carrer i que sopen en la mateixa taula.
-Iaios i nets que coincidixen en la barra del bar demanant un cubateta.
-Veïns que no es lleven la corbata en tot l’any, vestits en pantaló curt i espardenyes.
-Moment 'Paquito el Xocolatero' on centenars de persones suades s’agarren del coll fent “ie, ie, ie”.
Remeis antimosques i mosquits
Qui més qui menys té un mètode infal·lible per a evitar picades de mosquits i, si has fet tard, per evitar-ne les doloroses conseqüències. Citronela, Autan, emissors de freqüències per als mosquits i bosses transparents plenes d’aigua penjades al sostre per a les mosques. Ara bé, una vegada et piquen mosquits o abelles cal evitar el dolor, i està qui utilitza amoníac, fang o la meua favorita: el líquid blanquet de la punta d’una figa. Sí, eixe és el meu remei predilecte, l’essència concentrada de la figuera resulta balsàmica contra les picades estiuenques.
Espardenyes
Mentre en altres llocs són xancles clàssiques o les del ditet les que triomfen, si alguna cosa caracteritza la indumentària valenciana quan fa calor, són les espardenyes. Ja s’han fet conegudes per tot el món i moltes marques internacionals les han afegit al seu catàleg en versions modernes. Perquè són pràctiques, còmodes, boniques, duradores i econòmiques. Tot i que el preu ha passat dels 5 euros que costaven fa uns anys als 10-12 les més senzilles, i als més de 20 les que són de colors especials.
A remulla
Si no esteu a remulla no és estiu. Bassa, piscina, platja o riu, qualsevol lloc és ideal per a passar-se el dia mullat. I a falta d’alternatives millors també et pots pegar quatre poalades o una bona ruixada en la mànega del jardí. Hi ha fins i tot qui munta piscineta de plàstic a la terrassa del pis a la ciutat en tal de poder passar del xopat de la camisa suada, al de l’aigua recalfada. Per cert, gent amb piscina, un consell per evitar a eixos amics que només apareixen en estiu: declara la piscina nudista, ja voràs com quan els informes passaran d’anar a visitar-te en conill.
Orxata
És la nostra beguda estiuenca favorita. També és tradicional l‘aigua llimó o el café granissat, però a l’hora de fer granissats de sabors en Itàlia ens porten molt d’avantatge. En canvi la nostra orxata és única i meravellosa. La pots beure líquida, granissada o com fan els professionals del tema, mixta. I a banda de sucar valencianes, magdalenes o els clàssics fartons, molts valencians preferim sucar rosquilletes. Una beguda deliciosa que recentment alguns han atacat en Twitter, més per fer soroll que realment perquè no els agrade. Perquè les probabilitats de què no t’agrade l’orxata són d’1 entre 10, ja que com el xocolate, sol enxisar a la immensa majoria.
Queixar-se de la calor
I per últim, però no menys important, no pot haver-hi un estiu sense que tot el món, absolutament tot, es queixe de la calor. Calor femení, res de caloret, i els seus augmentatius basca, blamor i xafogor. A les quatre de la vesprada és impossible trobar un ànima pels carrers de cap poble valencià. En tot cas estan al bar de la piscina o tancats a pany i clau en el ventilador o l’aire condicionat. Especialment els dies de ponentada, una paraula que als valencians ens fa més por que gota freda i pedregada juntes. Però no patiu, perquè fins i tot el dia on Xàtiva sembla Mordor, si estàs a remulla, amb una orxateta fresca, fent ús d’un palmito, vestint unes espardenyes, menjant bona cosa de meló i fent una bona becadeta, la calor es passa millor.
Noticias relacionadas
