Institució Alfons el Magnànim
Los Premios València y València Nova desvelan a sus ganadores de 2024
Por
S’han presentat 422 obres
Els Premis València i València Nova de 2023 ja tenen guanyadors
30/05/2023 -
VALÈNCIA. La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha donat a conéixer les persones guardonades als Premis València i València Nova. En l’edició de 2023 s’han presentat 422 obres, 134 més que l’any 2022. Una edició marcada per la paritat amb un 50% de les obres escrites per autores.
Els guardonats dels Premis València en la modalitat de narrativa han estat Josep Franco, en valencià, i Carlos Catena Cózar, en castellà. En poesia, Raquel Casas Agustí, en valencià, i Francisco Miguel López, en castellà. El premi València d’assaig és per a Raúl Rodríguez-Ferrándiz, i el de novel·la gràfica per a Anna-Lina Mattar. Entre els guardonats dels Premis València Nova trobem a Irene Klein Fariza, Esther Climent Gosp, Demetrio Fernández Muñoz i Teresa Ciges Barberán. La modalitat de narrativa castellà Nova ha quedat deserta.
Els sis jurats s’han reunit aquest matí al Centre Cultural la Beneficència per a fer la deliberació. L’anunci dels guanyadors i guanyadores junt amb l’apertura de la plica ha estat a càrrec de la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó; el director del Magnànim, Vicent Flor; i el cap de serveis administratius de promoció cultural, Josep Vidal, que ha actuat com a secretari.
La Institució Alfons el Magnànim editarà les obres guanyadores en la modalitat d’assaig, que es publicaran en la seua col·lecció Estudis Universitaris. Bromera s’encarregarà de l’edició de les categories de narrativa i poesia en valencià; mentre que Hiperión ho farà de les de poesia en castellà i La Caja Books els de narrativa en castellà. Per últim, Andana será l’encarregada de l’obra guanyadora del Premi València de novel·la gràfica.
Si tenim vida i salut
Si tenim vida i salut de Josep Franco Martínez ha sigut l’obra guardonada pel jurat format per Martí Domínguez Romero, Núria Cadenes Alabèrnia, Sebastià Alzamora Martín i Carol Borràs Barberà en la categoria de narrativa en valencià del premi València. El jurat, per majoria, ha valorat ser un retrat vívid del món cultural i literari valencià de les últimes dècades. Tot plegat, constitueix una lúcida representació costumista de la societat valenciana de postguerra fins als nostres dies.
Josep Franco Martínez (Sueca, 1955) és escriptor, traductor i educador d’adults, ha estudiat magisteri, filologia anglesa i pedagogia a la Universitat de València i un curs de guionista a la UI Menéndez Pelayo. La seua obra, iniciada als anys 80, ha estat recollida, fins el 1996, en Bibliografia de Josep Franco, per Antoni Carrasquer, i posteriorment, fins al 2005, en Bibliografia suecana (SS. XVII-XXI), pàgines 151-184, pel mateix autor. També compta amb una pàgina web entre els autors de l’associació d’escriptors en llengua catalana (AELC), una altra a l’enllaç d’Edicions Bromera i diverses a la wikipèdia.
Les absències
El jurat del premi València Nova de narrativa en valencià ha decidit per unanimitat i amb entusiasme atorgar el premi València Nova de narrativa en valencià a l’obra Absències d’Irene Klein Fariza. Destaca l’originalitat d’una obra escrita amb una veu pròpia i inspirada. Aquests relats interconnectats configuren un mosaic que narra un període de la joventut valenciana amb capacitat alhora de trascender la pròpia realitat. El conjunt és una obra divertida, tendra i molt ben escrita.
Irene Klein Fariza (València, 1991) es va graduar en Filologia Catalana i Interpretació: Piano. Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària: Aplicacions al Context Valencià. Després de ser lectora de català a les universitats de Mannheim, Heidelberg i Frankfurt, actualment és professora de Valencià a l'Escola Oficial d'Idiomes de València. Irene Klein Fariza escriu, toca el piano i s’enfila per roques des de la infantesa, i encara hui dia està buscant qui és.
Tan tonta
El jurat, format per Gonzalo Torné de la Guardia, Estela Sanchis Muñoz, Raúl Enrique Asencio Navarro i Enric Estrela, ha valorat atorgar el premi València de narrativa en castellà a la novel·la titulada Tan tonta de Carlos Catena Cózar, per la interessant construcció de la veu de la narradora, que va teixint una capa de sospites i incertesa a tot el que narra. Es demostra ofici a l'hora de crear la tensió i donar la informació.
Carlos Catena Cózar va nàixer en Torres de Albanchez (Jaén) en 1995, encara que va passar la seua adolescència a Jaén i es va graduar en Traducció i en Interpretació de Conferències per la Universitat de Granada. Resideix de moment a Madrid, però entremig ha viscut un parell de vegades a Alemanya, el Canadà, Bèlgica i també a Irlanda.
Ha escrit una gran nombre de poemes que han sigut inclosos en diverses antologies, com en Algo se ha movido (Esdrújula Ediciones, 2017) o Cuando dejó de llover (Sloper, 2015), i han sigut traduïts parcialment a romanés, àrab, italià, polonés i anglés. En 2021, va aconseguir una beca en la Residència d'Estudiants, en aquest cas per a l'escriptura de la seua primera novel·la, titulada Tan tonta.
El jurat ha acordat per unanimitat deixar desert la modalitat de narrativa en castellà València Nova pel fet que cap de les propostes estava en un punt de maduració i treball suficient.
Contracció
Contracció de Raquel Casas Agustí, és l’obra guanyadora del premi València de poesia en valencià. Els membres del jurat, Alba Fluixà Pelufo, Susanna Lliberós Cubero, Xavier Vidal Gómez i Marc Senabre Camarasa, han valorat l’atreviment de crear imatges poderoses que combinen dolor i bellesa i que mantenen un perfecte equilibri. I ho fa usant el ritme com a instrument per donar coherència al propòsit que es planteja. La decisió ha estat presa per unanimitat.
Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola del s. XX. És professora de Llengua i Literatura a l’INS Dolors Mallafrè i Ros de Vilanova i la Geltrú. Ha publicat els poemaris Astrolabi (El Cep i la Nansa, 2006), Les randes del Paradís (Editorial Moll, Premi de Poesia Vila de Lloseta 2007), La dona bilingüe (Viena Edicions, premi Betúlia de Poesia de Badalona 2008), Vessar el càntir (Viena Edicions, premi de poesia J. M. López-Picó, Vila de Vallirana 2019), Estimar Nick Kamen (El Cep i la Nansa, 2020. Premi Joan Alcover de Poesia, Ciutat de Palma) i el volum de contes Balcons que escupen mitges (El Cep i la Nansa, 2018).
Getabako
El jurat ha premiat per unanimitat el poemari Getabako d’Esther Climent Gosp amb el Premi València Nova de poesia en valencià. Ha ressaltat la capacitat de captar amb gran subtilesa la quotidianitat, l’essencialitat de la poesia d’arrels orientals i la musicalitat que desprèn tota l’obra. Tot plegat en un poemari amb una estructura molt ben filada i ordenada.
Esther Climent Gosp va nàixer a Oliva el 1995. Graduada en Odontologia per la Universitat de València, compagina la seua professió amb la seua dedicació a l'escriptura. Ha participat com a col·laboradora habitual en Gargots Revista Literària, i actualment forma part del seu consell editorial. Gargots és una revista literària que té com a objectius promocionar i fer visibles a nous joves escriptors del País Valencià. La seua novel·la Heli Argilés i els misteris d’aigua, ha estat guardonada amb el XXIX Premi Carmesina de Narrativa Infantil. També, forma part de Saforíssims, Societat Literària. Apareix com l'autora més jove recollida a Gandia, Capital Literària: Antologia de textos actuals de la Safor-Valldigna (Lletra Impresa Edicions, 2018). A més a més, alguns dels seus relats han estat publicats a Núvol, el digital de cultura (Foc, 2014; Cos en blanc, 2017; L’anunci de cervesa, 2018). El relat curt, l'haiku i la tanka són les formes principals de les seues creacions.
De lo que fue no siendo
El guanyador del premi València de poesia en castellà és Francisco Miguel López Serrano, per l'obra De lo que fue no siendo. El jurat, format per Antonio Jesús Moreno Guerrero, Ada Salas, Elia Saneleuterio Temporal i Jesús Munárriz ha destacat la singularitat i el vigor d'un pensament clar i amb veu pròpia. L'autor planteja una meditació sobre la nostra condició efímera i el carácter fugaç d'una consciència atenta que pensa amb desconcert en el seu pas pel món. Poesia fiolosòfica, escrita amb força i concreció.
Francisco López Serrano (Épila, Saragossa, 1960) ha publicat les novel·les El país de la lluvia (2004), Retrato del asesino en prácticas (2005), El prado de los milagros (2008), El tiempo imaginario (2014), Los Misterios (2015), Diario de un asesino melancólico (2017), Sacrificio, diario de un matarife (2019), En la cuneta (2019) i M de Venecia (2021).
També ha edita els llibres de contes El hígado de Shakespeare (2000), Dios es otra (2002), Los hábitos del azar (2009), amb el qual obtingué el Premio 'Setenil' al millor llibre de contes publicat a Espanya, 2010, Un momento, señor verdugo (2017) i El holocausto de las mascotas, que fou finalista del Premio Hispanoamericano de Cuentos 'Gabriel García Márquez' 2018.
Carrera de relevos
L'obra guanyadora del premi València Nova de poesia en castellà ha sigut Carrera de relevos de Demetrio Fernández Muñoz. El jurat ha ressaltat les set seccions del llibre, amb l'atribut d'un heroi o personatge de la mitologia grega, evoquen el cercle de la vida. El text, en un llenguatge original, indaga explícitament en el lèxic del castellà, qüestiona l'arrel i aprofundeix en les possibilitats del sentit germinal del llenguatge.
Demetrio Fernández Muñoz és llicenciat en Filologia Hispànica i Màster en estudis literaris i en educació per al professorat de secundària per la Universitat d'Alacant. Així mateix, també va realitzar un màster en món clàssic per la UNED. Actualment, treballa com a professor de secundària de Llengua Castellana i Literatura en l'IES Vicent Castell de Castelló de la Plana i en la Universitat Jaume I com a professor associat del departament de Filologia i Cultures Europees. Ha participat en certàmens literaris, obtenint diversos premis.
Desinformación y poder
En la modalitat d’assaig ha sigut Raúl Rodríguez-Ferrándiz qui ha obtingut el guardó, amb l’obra Desinformación y poder. El jurat, conformat per Antoni Ferrando Francés, África Dolores Ramírez Olmos, Irene Ballester Buigues i Robert Martínez Canet, ha valorat per unanimitat l’aportació de l’obra a l’estudi de les noves formes de comunicació política en l’era de la globalització. Tanmateix, considera que és un assaig dirigit a un públic no especialitzat.
Raúl Rodríguez-Ferrándiz és Catedràtic de Semiòtica de la Comunicació de Masses en la Universitat d'Alacant. Doctor en Filologia Espanyola i Premi Extraordinari de Doctorat (1998).
Ha sigut Premi Miguel d'Unamuno d'Assaig en 2019 per Magias de la ficción (Madrid, Esdevindre, 2020), Premi Internacional d'Assaig Ciutat de València en 2017 per Máscaras de la mentira: el nuevo desorden de la posverdad (Valencia, Pre-Textos, 2018) i Premi Internacional d'Assaig Miguel Espinosa en 2009 per La musa venal: producción y consumo de la cultura industrial (Murcia, Tres Fronteras,, 2010). És autor també de Apocalypse Show: intelectuales televisión y fin de milenio (Madrid, Biblioteca Nueva, 2001), de Frankenstein y el cirujano plástico: una guía multimedia de semiótica de la publicidad (junt a Kiko Mora, Alacant, UA, 2002. Lliure + CD-ROM) i ha editat el volum La polémica sobre la cultura de masas en el periodo de entreguerras: una antología crítica (València, PUV, 2012).
Dels faristols als podcats
Per unanimitat el jurat ha considerat guanyadora l’obra Dels faristols als podcats de Teresa Ciges Barberán en la categoria València Nova d’assaig. El llibre resalta pel seu caràcter innovador amb temàtica d’actualitat i dirigida a un públic ample.
Teresa Ciges Barberán (València, 1992) és periodista especialitzada en comunicació política i estratègia digital. Va estudiar Periodisme a la Universitat de València i un Màster en Comunicació Científica. Va ampliar els seus estudis al ICPS-UAB, amb un Postgrau en Comunicació Política i Institucional i un Màster en Màrqueting Polític.
En l’actualitat és doctoranda per la Universitat de Barcelona. A nivell professional, és consultora política en Ideograma i col·labora habitualment en mitjans de comunicació, com ara La Vanguardia o Saó, i ha fet anàlisi política en À Punt, Catalunya Ràdio i TV3.
L’anell de la serp
El premi València de novel·la gràfica s’atorga a l’obra L’anell de la serp d’Anna-Lina Mattar. El jurat, conformat per Elena Masarah Revuelta, David Brieva, Pedro Cifuentes Bellés i Miguel Ángel Giner Bou, ha valorat l’originalitat de la història, el joc de la memòria familiar i personal, el recorregut des de l’Alemanya nazi fins a la Mallorca actual, en una recerca de la identitat pròpia. Al mateix temps, a nivell gràfic el jurat ha valorat els recursos on junta lo poètic amb un dibuix que s’allunya de lo clàssic. A més a més, les composicions de pàgina arriscades amb ús de la profunditat del negre i de la llum doten d’una atmosfera narrativa molt personal i original.
Anna-Lina Mattar (Colònia, 1990) és alemano-mallorquina. Llicenciada en Sociologia per la Universitat de Barcelona, va estudiar Il·lustració a l'Escola Massana. Actualment combina el treball en el seu propi taller de gravat i il·lustració (Espai Brut) amb altres labors. Ha acte-editat diversos treballs com Mercat provisional (2018), La Caca (2018) i Xiringuito (2017). També ha treballat per a les editorials Klartext (Essen, Alemanya) i Vinclair (Karlsruhe, Alemanya). Ha guanyat el premi extraordinari Escola Massana al projecte final i també la categoria d'il·lustració per al disseny de marxandatge del Barcelona Word Race 2015.
Noticias relacionadas