X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 26 de enero y se habla de inmobiliario hangry vtc REALITY SHOW MINISO retail
GRUPO PLAZA

GENERACIÓ AVARIADA

Els productes de neteja que ja no netegen

17/12/2019 - 

VALÈNCIA. La publicitat ens fa comprar coses, per això es continua fent, i també es clava al nostre subconscient en forma de jingles. Alguns dels productes de neteja dels anys 80 i 90 encara ens visiten per turmentar-nos molts anys després, impossible oblidar-los.

“Prolonga la vida de tu lavadora con Calgón
Tenn con bioalcohol, el algodón no engaña”
Ajax Pino, los poderes del pino”
Scotch Brite, yo no puedo estar sin él”

Alguns d’eixos productes encara els gastem de forma habitual, altres han passat a millor vida i altres continuen a la venda en les poques drogueries clàssiques que queden obertes. Precisament, vaig trobar un pot d’Ajax a casa de la meua iaia i vaig pensar que feia molt que no veia eixa pols blanquinosa amb què es netejava de tot. Continuen venent-se, però ara s’ha posat més de moda netejar amb desgreixadors amb nom de gimnàs com el KH7 o amb nom d’actriu de sèrie B com Cillit Bang.

Pel que fa als detergents Dixan, Colon, Lucil, Skip, Wipp Express… venien en uns tambors de paper enormes que servien per a fer la falla de l’escola o per guardar els Legos i altres joguets. Els detergents eren sempre en pols i no tenien gens de concentrats; de fet, com més gran el tambor, millor. Estava el que et feia estrenar la roba “no es nuevo, es lavado con Perlan”, el del borreguet Norit, el dels paiassos, Mikolor, i el de la princesa, Elena. Que sent princesa d’Espanya i Grècia hauria de ser Helena, però no. De fet, la princesa li posà al seu fill nom de detergent, Froilán: “gasta Froilán i la pols s’acabarà”.

Altres detergents més antics que crec que han desaparegut són OMO, ESEI, Tu-Tú, Viva, Rinso... Igual simplement els van comprar empreses més grans, igual es van unir com el Continente i el Pryca, però la qüestió és que ara hi ha moltes marques blanques que s’han fet amb gran part del mercat i algunes multinacionals que controlen la majoria de les marques comercials. I recorda, Mr Propper “ahora se llama Don Limpio”, però encara no ha passat per Turquia a plantar-se una catifa al cap, continua pelat, més fort que Popeye i amb una arracada pirata que no convida a pensar que és massa curiós a sa casa. Però, cal tombar els tòpics, especialment els dels anuncis on apareixien sempre dones netejant i homes oferint els productes revolucionaris que havien inventat. El masclisme no ha desaparegut com han fet alguns d’aquells productes, un masclisme dissimulat en productes de neteja, però molt present per exemple a les colònies.

“Busco a Jack’s”, deia una dona vestida de cuir mentre amenaçava d’ensenyar el mamellam.
Wink, porque el aroma de hombre es seco”, deia una veu en off mentre mostrava un senyor al qual se li insunuaven les jovenetes.
“Únete al efecto AXE”, perquè amb eixe desodorant et perseguiran centenars de models esquelètiques.

Perfums i colònies que també han desaparegut en alguns casos i en altres encara es poden trobar com el Varon Dandy o el Brummel, perfums amb una fragància molt característica, com a antic i ranci. Però no només passa amb les colònies d’home, les de dona com Chanel nº5 també tenen una olor molt particular, com el del pàtxuli, que és també una olor que recorda a les senyores que passegen amb tot l’or damunt per a anar al mercat a per carxofes. Jo de menut gastava Chispas o Nenuco, clàssiques colònies de xiquets, després recorde vore per casa una anomenada Andros i una altra que cremava prou que es deia Williams. Les xiques, en canvi, gastaven (m’han dit) Don Algodón, Farala, Alada o Azur de Puig, també totes ja molt passades de moda.

Els perfums són un regal molt amanós estos dies, amb la televisió bombardejant amb publicitat protagonitzada pels més guapets del panorama americà. I amb la seguretat que si li regales el perfum que gasta el teu germà, pare, mare, dona o amant segur que encertes, o almenys, no falles. Ara bé, anar massa perfumat no està de moda i algunes colònies antigues com Old Spice han tornat a reivindicar eixa olor de fusta tan démodé al vi, i semblava que als perfums. Que no sé jo si el primer perfum la gent se'l compra per un anunci, va al Druni a olorar totes les mostres abans de triar o es posa el que li regalen i amb eixe es queda.

Les colònies generen fidelitats, moltes, perquè si et funciona bé una colònia normalment no la canvies. La memòria olfactiva és molt potent i des de l’olor del putxero a l’olor que feien els teus iaios hi ha fragàncies que mai oblidaràs. En este sentit, triar la teua colònia és una decisió important. Tot i que després igual fas olor del sabó que gastes, al perfum del xampú, a fusta cremada si treballes fent paelles o al suavitzant de la roba. O a cap d’ells, perquè hi ha qui al metro de matí ja entra fent olor d’haver corregut la marató o d’haver patit un trencament de l’escalfador d’aigua, mesos arrere. Es veu que hi ha qui no és massa amic del sabó. 

Si parlem de sabons, excepte del Lagarto que era per a la roba, i d’eixos sabons de sosa que es feien a casa (cadascú amb la seua recepta), hi havia uns sabons de mà i de cos perfumats que costen també molt de trobar. El Magno, LaToja, Fa, Heno de Pravia, Palmolive, Jabón Maderas, Camay… però amb els sabons no passa com amb els perfums, no ens importa massa canviar de marca. O sí, perquè hi ha de tot, i hi ha persona que gasta Moussel des de fa 30 anys i no canvia mai de sabó, o qui només es renta el monyo amb Vidal Sassoon, si és que encara venen eixe perfum. Per cert, Vidal Sassoon era un perruquer com Llongueras amb marca pròpia, l’equivalent a Pelegrín en València, glamur a estall. 

En fi, els productes i les modes venen i van, encara es poden trobar a algun CIP boles de càmfora, “bola de alcanfor dormida en la almohada” que cantava Sabina. Midó perquè les camises es queden ben rígides, serradura per a agranar millor, calç per a les parets i sosa càustica per a blanquejar o fer sabó. I no sé si seran més o menys ecològics, però amb la Roomba el pis no es queda ni paregut a com es quedaven abans amb una bona agranada. Això sí, que en ple segle xxi no troben un perfum que puga fer lliga amb l'amoníac és un destarifo. Perquè poques coses hi ha més ridícules que anomenar l’amoníac “perfumat”, si això és perfum que vinga el Varon Dandy en persona i ens ho confirme, perquè per molt desinfectant que siga l’amoníac, el seu nom hauria de ser demoníac, i estar prohibit per les autoritats.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email