GRUPO PLAZA

de categoria

Els retrucs i la cultura de la procacitat

27/04/2021 - 

VALÈNCIA. En l'humor es cau constantment en generalitzacions. Donem per descomptat que els andalusos tenen més gràcia contant acudits, o que els bascos fan humor malparlat. Respecte els valencians i l'humor, dins del sac de tòpics assumits, no ens acaben d'ubicar des de fora. Jo, des de dins, considere que tenim una escala del ridícul menys opressiva que altres regions, i des de les festes del poble fins als playbacks fallers, o als concursos de disfresses, demostrem que passem poca vergonya. I pel que fa a la broma oral, més que de fer acudits som de contar anècdotes, romanços, raons, musiqueries, bravates i tripijocs. Tot i que hi ha un fet lingüístic-humorístic que en el valencià prolifera molt, i que potser no li hem prestat prou atenció. Els retrucs, una mena de “zascas” o nyesples verbals.

El truc i retruc del joc de cartes s'aplica sovint als insults entre pobles. Com aquell que sent la paraula “Algemesí”, i automàticament respon "ni dona ni rossí", i davant tal ofensa li retruca l'algemesinenc "ni cap fill de puta que vinga per ací". O quan algú diu que és de Carcaixent, als de la contornada ens naix contestar "i dolces", la qual cosa acaba amb un "i els collons m'espolses". Retruquem a les cartes, a les ofenses interpoblacionals, però també per diversió, sense ofensa prèvia. És la nostra particular cultura de la procacitat, un poc amb mala bava per deixar en ridícul l'interlocutor, un poc pel costum, un molt per simple diversió. Jo de menut escoltava, sense entendre molt bé, a mon pare replicar la meua necessitat de beure "tinc set!", amb un fastigós "pixa i beu al gallet!", ni que fora jo l'Últim Supervivent.

Fa no molt va començar un fil de Twitter @Terraferit, que firma com Valencià de categoria a la xarxa, i clar, amb eixe nom havia de formar part d'esta secció. El seu fil anava al voltant dels retrucs, i molta gent hi va aportar els seus, fins i tot la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, o la presentadora Carolina Ferre. Entre els retrucs hi ha els tradicionals o clàssics que tots heu escoltat, fins a trobar-ne alguns molt locals i d’altres que són més curiosos. La cultura del retruc és rica i continua ben viva a la llengua oral. I perquè no es perda tanta saviesa, he fet un recopilatori:

Clàssics

El més habitual és gastar el retruc per a respondre alguna pregunta o afirmació. I entre les afirmacions més susceptibles de ser retrucades estan les següents:

-La fam i la set són necessitats vitals que en este cas donen molt de joc, així que un "tinc fam" serà retrucat amb un "pega un bram" o un "arrap al cul i a menjar carn" o la versió "arrapa’t el cul i tindràs carn". No funciona canviar la frase per "tinc gana", ja que et respondran "menja't una cama". La set té també diferents versions de retruc "tinc set! - Pixa i beuràs calentet (al gallet)!", però també un "tinc set - Jo en tinc huit".

-Sense deixar de tindre coses, quan algú verbalitza el seu fred pot passar açò: "Tinc fred - arrima't a la paret", i a ningú li estranyaria sentir-ho. Igual menys fi és per a la mateixa afirmació respondre amb un "embolica’t en un pet". Per contra, un "tinc calor" pot anar acompanyat per "arrima't al ponedor".

-Un altre clàssic entre els clàssics és respondre la pregunta "què passa?" amb retrucs com "un burro per ta casa", "la processó per ta casa", "un carro per la plaça" o el més comú de tots "un burro per la plaça". A Cullera diuen "que el mercat és més gran que la plaça!", i a mi m'encisa l'insuperable "què passa? - La saliva per la gola!", perquè no tots han de rimar. Un altre prou comú que porta contraretruc és el "què passa? - Que el campanar és més gran que la plaça! - I la veleta la traspassa!".

-Moltes voltes les preguntes són retòriques, i les respostes un poc absurdes, com en el "què fem?", on la més habitual és "farem foc o fugirem?" o “foc o fugim!”. Hi ha la versió alternativa "la botem o la rodem?", i per Ondara he sentit també el "què fem? - Un pa com unes hòsties". Una que té contraretruc és "què fem? - De la palla farem fem - I el fem el cremem". Sense deixar de fer coses si parlem del futur, diem "què farem? - Mala cara quan morirem", i no pot portar més veritat eixe retruc. Una altra que té bona rima és "què hem de fer? - Vendre la casa i anar de lloguer!".

Preguntes furones

Unes altres rèpliques molt comunes es fan a preguntes on no es vol donar cap resposta concreta. Funcionen de vegades com un avís de l'estil "deixa de furonejar, o xafardejar!", i evidencia que al receptor no li interessa eixa pregunta concreta, o que eres massa insistent:

- "Què vols? - Caragols"
- "Què hi ha de dinar? - Cervellets de canari"
- "Quina hora és? - La mateixa que ahir, però un dia més"
- "Quina hora és? - L'hora de comptar diners"
- "Què vols? - Un plat de fesols!"
- "Què diu? - Que la figa és pal piu!"
- "Què dius? - Que on veges un forat claves el dit!"
- "Què has dit? - Que a on va la panxa va el melic!"
- "Què tens? - La boca plena de dents!"
- "Què? - Merda per al café!"
- "Com va això? - Penjant!"
- "Mare, què em pose? - Lo de davant darrere i lo de darrere davant!"

Per a la pregunta "qui és?" tenim diferents alternatives. "Qui és? - El frare d'Herbers!", també "qui és? - La burra d'Andrés", o "qui és? - El pare Sant Francés!". I si algú es posa nostàlgic i et pregunta si "te'n recordes" els dos retrucs més comuns són "de menjar cordes?" o "de quan el burro feia cordes!".

Les matemàtiques

Dins de les rimes fàcils, se’n fan moltes amb els números. Algunes es provoquen, a propòsit, per fer la gràcia. Unes altres simplement s'amollen quan algú diu una xifra concreta. Fem el llistat per ordre numèric:

- "Un i un? - Dos! - Moca't, mocós!"
- "Dos - L'amo i el gos"
- "Quatre i quatre? - Huit! - Quan veges una merda fica-li el dit!"
- "Nou - Llepa'm un ou"
- "Set i set?" - Catorze - Agafa un cagarró i esmorza!"
- "Trenta - Qui no caga, rebenta"
- "Vint i vint? - Quaranta! - Besa-li el cul a la uela geganta!"
- "Mil i mil? - Dos mil! - Ton pare està més gros que un barril!"

Exclamacions

En este grup trobem exclamacions amb les quals no està molt d'acord l'emissor del retruc, i que amb la seua rima resulten sempre divertides. Tot i que és convenient recordar, que els refranys, per molt que siguen convencions repetides, no sempre són certs, i amb algunes d'estes rèpliques, passa això:

- "Tinc vergonya! - La vergonya cria ronya!"
- "Això és normal! - Normal és la figa pal pardal!"
- "N'hi ha hagut un accident! - En el cul del president!"
- "Ja vorem! - Ja vorem diuen els cegos!"
- "Hala! - Ni ala ni cuixa!"
- "Mentida! - Cadira, agarra un cagalló i estira!"
- "És de veres! - Sí, com si menjares peres i les cagares senceres"
- "En fi - Tu cagant i jo fugint!"
- "Pobreta! - De roba quan està nueta!"
- "Pobret! - Tenint roba va nuet"
- "Pare! - Què li penja al frare?"
- "Ai! - All i ceba!"
- Bona nit! - Que la puça més grossa et pique el melic!"

Mon pare en deia un que mai vaig acabar d'entendre, cada volta que escoltava a algú que deia “Tomàs”, responia "el de la pipa al nas".

Pensades per al retruc

Hi ha algunes preguntes que són trampa, pensades directament per fer un retruc i deixar en ridícul l'interlocutor. Com aquella de "saps de la mar?" i independent de la resposta, o fins i tot sense esperar que diga res el qüestionat, exclama qui ha fet la pregunta "açò és polp o calamar?". D’estes n’hi ha un grapat:

- "Vols un sisàs? - Què és un sisàs? - Un cagalló com un braç!"
- "Vols una peralta? - Una peralta? - Una merda aixina d'alta!"
- "La lluna porta tana - Què és tana? - Una cagalló enrotllat amb llana" a la qual cosa es pot fer, fins i tot, una última aportació dient "la figa de la teua germana!".
- "Què hi ha per sopar? - Astoraques! - Astoraques? - Sí, pius com estaques!"
- "Què hi ha per a dinar? - Mangresos! - Mangresos? - Els collons dels francesos". Esta aportació ve directa des de Vila-real.
- "Què hi ha per a dinar? - Xescos - Què són xescos? - Cagarros frescos!"
- "Coneixes a Arturo? - Quin Arturo? - El que fuma puro!" o també "el que té collons de suro!"
- "La lluna porta gallufa/galdufa/cadulfa - Què és gallufa? - Tres pets i una bufa"

Bé, jo crec que ho deixe ací i me'n vaig... Si em preguntes “a on?" et caurà un retruc segur, i en este cas merescut per la teua curiositat. Així que segons d'on sigues escoltaràs un "a on caga Ramon" o potser "a on pixa Simon", fins i tot "on fa la guerra Napoleó" o el definitiu "a vendre burres pel món". Açò és el "que n'hi ha - Capital Nairobi!". No vos done les gràcies per a no escoltar un "el cul que et rasques". Espere no haver-vos fet patir, "pa tir el que li pegaren a Kennedy", que deia Don Pio. Ara ja podeu dominar l'art de replicar, només espere que utilitzeu estes frases amb moderació, que depén del context no tots veuen amb bons ulls la nostra procacitat.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email