Els taurons també poden ser els bons de la pel.lícula

Els taurons són els grans depredadors que porten més temps en actiu al planeta Terra. Els primers aparegueren més de 200 milions d’anys abans que els dinosaures començaren a caminar i han seguit evolucionant sense parar. El seu paper, situat el lloc més alt de la piràmide alimentària, és clau per a l’equilibri de la vida marina en tots els seus aspectes, ells contribueixen a la selecció natural i a evitar que la superpoblació d’unes espècies perjudique a unes altres. En l’actualitat a tot el món s’han identificat 526 espècies de taurons que habiten en tots els mars i oceans. Al Mediterrani ha sigut localitzades 49 espècies, de les quals 36 fan vida de manera habitual a les seues aigües. Cada any algunes d’elles són detectades prop de les platjes durant l’estiu, i no precisament perquè busquen el contacte amb els banyistes. “Es veuen més taurons perquè hi ha més gent al litoral”, explica el biòleg Javier Guallart, que forma part del grup d’especialistes en taurons de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), i recorda que els taurons estan presents durant tot l’any. Guallart confessa certa “vergonya aliena” quan es creen alarmes exagerades que provoquen el tancament d’una platja per la presència d’un esqual despistat massa prop de l’arena. El biòleg explica que, a diferència del que passa en el cas de la detecció de tortugues o cetacis, “no existeix un protocol d’actuació” al litoral valencià davant la localització de taurons i explica que les decisions que es prenen es basen en la “improvisació del moment”.

Entre els taurons més coneguts al Mediterrani està la tintorera (Prionace glauca), els exemplars adults poden arribar a fer dos metres i mig de llarg , la seua alimentació es basa en peixos menuts com les sardines i les cavalles, o cefalòpodes com el calamar. Moltes majors dimensions pot arribar a tindre el tauró pelegrí (Cetorhinus maximus) que també freqüenta el litoral valencià, recentment va ser capturat accidentalment un exemplar de set metres i mig de llarg  per una embarcació de Calp, alguns adults poden arribar als 10 metres de llargària. Es tracta del segon peix més gran del món només superat pel tauró balena, però a pesar de les seues colossals dimensions s’alimenta del diminut krill i de zooplàncton. 

Altre habitual de les aigües mediterrànies és la mussola (Mustelus mustelus), especialitzada en alimentar-se de crustacis. La major informació de la presència d’eixes espècies procedeix dels albiraments i captures de les embarcacions pesqueres, perquè no existeixen línies d’investigació específiques que ajuden a  determinar les poblacions reals de taurons en esta part del món i sobre tot els seus costums, segons explica Javier Guallart. Els treballs es basen en iniciatives personals fruit més del voluntarisme o en la coincidència d’observacions d’altres estudis que en projectes sistemàtiques, l’expert insisteix en la falta d’informació sobre els majors depredadors de la mar. Els taurons del Mediterrani viuen a profunditats que poden oscil·lar entre 1 i més de 2000 metres, en funció de l’espècie i, en ocasions, de l’època de l’any o la cria. Les raons dels desplaçaments de taurons d’aigües obertes prop de la costa poden ser molt variades, alguns dels casos més freqüents semblen relacionats amb la influència dels corrents marins o la desorientació  d’animals que es despisten seguint el rastre d’algun pesquer en busca d’aliment.   

En tot cas els taurons no representen una amenaça significativa per als humans. Javier Guallart assegura que és més perillosa la mar en si mateix, com element, que els seus habitants i recorda que enguany s’ha batut el rècord d’ofegaments a Espanya. Al Mediterrani no es registren a penes incidents significatius d’atacs de taurons a humans. En 2016 es produïren 81 incidents en tot el món, 17 menys que en 2015, i només 5 provocaren la mort del atacat. La major part es produïren als Estats Units i Austràlia, a Espanya es va registrar un únic atac segons dades de l’Arxiu Internacional d’Atacs de Taurons (ISAF). La mitjana d’incidents a tot el planeta és de 10 casos a l’any, sobretot al Pacífic i a l’Índic, principalment a causa d’imprudències per molestar als animals en el seu hàbitat.

El gran blanc

La mala fama dels taurons ha augmentat considerablement gràcies el cine, i en concret a la  pel.lícula Jaws que va fer ric i famós a Steven Spielberg a costa d’estendre el terror sobre les platges a l’estiu 1975, any en què s’estrena la cinta i on es registra un significatiu descens en l’afluència de banyistes a les platges nord-americanes, un record que encara perdura en la ment de molts. El protagonista de la cinta era un descomunal tauró blanc (Carcharodon carcharias) creat per Hollywood, una de les espècies més voraces però que en realitat no busca especialment als humans com a presa con suggereix la cinta, que va contribuir a criminalitzar l’animal però també va augmentar la curiositat sobre l’espècie. El gran blanc viu a quasi tots els oceans del món excepte a l’Àrtic i l’Antàrtic a causa de la baixa temperatura de l’aigua. També resideix al Mediterrani, de fet alguns exemplars s’han localitzat al Golf de València. Fins i tot els experts pensen que podria haver-hi una població mediterrània pròpia, que es reproduiria sobre tot al Mediterrani central.

La principal amenaça per al tauró blanc i per a la resta d’habitants de la mar prové dels humans. Cada any es capturen 100 milions de taurons a tot el món, la demanda d’aletes del mercat asiàtic és una de les principals causes de la pesca, que ha augmentat la pressió sobre ells a tots els mars del món. De fet la legislació europea ha introduït l’obligació de desembarcar en port els exemplars sencers, per evitar l’excés de pesca d’aletes. Una espècie que podem trobar a qualsevol supermercat, normalment en peces congelades, és el caçó (Galeorhinus galeus) així com la tintorera, que tenen gran demanda comercial. Espanya és el tercer país del món i el primer d’Europa que més captures de taurons registra a l’any, la major part d’elles entren al continent pel port de Vigo. L’últim informe de la UICN assegura que “el Mediterrani és un punt calent de risc d’extinció” d’espècies de condrictis, una classe de peixos d’òssos cartilaginosos que inclouen els taurons i les rajades. 20 espècies estan catalogades per l’organisme internacional en greu perill d’extinció. Entre els taurons, un dels més amenaçats és l’angelot (Squatina squatina), amb un aspecte que suposa una barreja entre rajada i tauró.

La presència de taurons és un bon indicador de l’existència de vida en les profunditats marines, a pesar d’això molt poc saben del seus comportaments al Mediterrani més enllà de les alertes que es creen cada estiu. Una raó més que evidencia la necessitat d’investigar a fons el paper d’uns animals que ja eren importants per a la vida molt abans que els humans apareguerem sobre la Terra.