CASTELLÓ. Per desgràcia, la generació actual de joves ens estem acostumant a conviure amb desastres naturals i situacions catastròfiques. Les més destacades, la pandèmia de la covid-19 en 2020 i l’erupció del volcà de La Palma en 2021. Desgràcies que han marcat les nostres vides, la nostra forma d’entendre el món i davant de les quals ens hem sentit impotents per no poder ajudar a solucionar. Per aixó, quan una terrible DANA ha assolat més de seixanta municipis de València, causant més de dos centenars de morts en la Comunitat i afectant a un terç de la població de la província de València, molts no hem dubtat en aportar el nostre granet de sorra... i esperança. Uns granets quasi insignificants, però que assoleixen una dimensió diferent quan s’uneixen i es materialitzen en actes concrets. 

Amb el pas de les hores, quan es va conèixer el brutal impacte d’aquesta tragèdia, l’opció de quedar-se en casa amb el braços creuats va desaparèixer. Més encara observant com, una vegada més, la classe política era incapaç de donar respostes ràpides i efectives als problemes dels ciutadans. Aquest sentiment és el que ens va dur a mi, castellonenc de 20 anys i estudiant de Periodisme a la Universitat Jaume I, i a sis companys i companyes més de carrera (Eva Sánchez, Ángela Urgel, Maria De Juncal, Ismael Chirivella, Carolina Calduch i Inés Ariño) a agafar els cotxes i anar a ajudar en tot el que estiguera a les nostres mans. 

La gestió de l'UJI, millorable

Ho vam fer, tot i l’autèntic embolic en el que ens va posar l’UJI, que ens va estar enviant missatges contradictoris constantment. Primer, dijous 31 va suspendre les activitats al campus a les 8:50 del matí, quan molta gent ja s’havia desplaçat. Després, el Departament de Ciències de la Comunicació va anunciar la suspensió de les classes fins al dimecres 6 de novembre, però sorprenentment el dimarts es va reprendre la docència per ordre del Deganat de la Facultat. Davant d’aquest despropòsit, el major suport que hem tingut i tenim els alumnes són professors que, com Rafael Mora Sesma, s'han solidaritzat amb la situació i comprès que les seus assignatures són, ara mateix, absolutament secundàries. 

"L’UJI ha pecat de falta d’humanitat i d’empatia només posant un dia de no activitat per no tindre en compte les enormes dificultats que té la gent per accedir a Castelló i l’enorme impacte psicològic", opina aquest professor associat, que s’ha passat els últims dies ajudant al centre logístic de l’IES Sedaví. "És un discurs que té en ment la part del professorat de Periodisme que conec. Des del meu punt de vista, ha fet molt de mal a la institució", afegeix. 

D’aquesta forma, com tantes i tantes persones de tota Espanya, els meus amics i jo ens vam abastir amb productes de neteja i higiene, menjar per a repartir i les poques ferramentes que vam trobar a les tendes. En el nostre cas, quatre companys ja havien estat per la zona uns dies abans, el que ens va permetre tindre una idea més clara de quines necessitats podíem cobrir com a voluntaris i quins materials necessitàvem.  

El caos informatiu, un enemic afegit

Dilluns, 4 de novembre, vam aterrar a la zona devastada. Per poder descansar millor i estar més prop, vam decidir llogar un apartament a Mislata, i el principal problema relacionat amb el caos informatiu que hi ha al voltant de la Dana -la quantitat de notícies falses que han sorgit als últims dies és molt preocupant- el vam trobar a l’hora d’accedir als pobles. Resulta complicat saber amb certesa quines són les millors vies d’accés als municipis, el que va fer que ens costara massa arribar a Catarroja, el nostre objectiu.