Es pot follar en valencià?

VALÈNCIA. Fa poc hi va haver una polèmica en xarxes socials, principalment Twitter, perquè una xica catalana @8leoChan8 va preguntar si la gent bilingüe follava en català, euskera, gallec, o si sempre follava en castellà. Ella comentava que no s’hi imaginava fent-ho, l’acte sexual, en català. Exactament escrivia: Tia, és que jo no puc imaginar-me com és follar en català, rotllo: "menja'm el cony, mossega'm els mugrons, m’encanta el teu penis" no sé, em fotria a riure. 

En una llengua a priori hauries de poder fer-ho tot, des de firmar una hipoteca a informar-te de l’actualitat en els mitjans de comunicació, passant per mirar porno o per anar a juí. Però a molta gent li fa gràcia el tema i no s’imagina cardant en una llengua diferent del castellà. Òbviament, això té relació amb l’aprenentatge, i la majoria dels espanyols hem rebut educació sexual en castellà, hem consumit erotisme (en revistes, televisió o Internet) sempre en castellà, i el nostre cervell acaba assimilant que eixa és la llengua del llit. Ara amb Internet, les sèries americanes que molta gent comença a vore en versió original, la música i en general amb la globalització, tenim cada vegada més costum d’escoltar “oh my God”, “more, more”, o “yes, yes, harder” que de sentir el veí dient “més, més”, “dóna-m’ho tot” o qualsevol cosa que digueu aquells que teniu la sort de copular en valencià. Per això cal que À Punt recupere aquell mític programa Nit d’Erotisme. No crec que estiga en la línia del llibre d’estil, però si volen fer una tasca social important, haurien d’introduir (mai millor dit) sexe en valencià en televisió. Perquè com diu el refrany “no hi ha res més natural, que una figa pa un pardal”. 

Practicar el coit en valencià

De literatura eròtica en valencià n’hi ha molta, ho demostren les 24 edicions celebrades d’un concurs com el de la Vall d’Albaida. I tots recordem el mestre Bernat i Baldoví que entre moltes altres coses va escriure El Virgo de Vicenteta i l’Alcalde de Favara, obra que va arribar al cine per a convertir-se amb total seguretat en la pel·lícula en valencià més coneguda. Si no l’heu llegit, podreu comprovar com el valencià és ideal per a fer dobles sentits i parlar de sexe; llegiu, per exemple, este fragment escrit en ortografia prenormativa: 

Perque tot viviente sáp

que al palparli la pallorfa,

solta la fava la corfa,

y es trasforma luego en náp;

y com del meu náp la fulla

té tan males condisións,

als cuatre ó sinc refregóns

m'há deixat la má á-remulla.

Yo á la dona despertava

buscantli apresa la cól,

al vore que al caragól

li anava caent la bava;

mes pesa com un baúl,

y per pronte que s'alsát

ya no-mes li han aplegat,

dos ó tres esguits pel cúl.

Asó li ha sabút molt mál

per que diu, y en fonament,

que per banda de ponent

no vé may bon temporál…

Compartiria de gust l’escena sencera perquè és impagable, però crec que ja heu agafat la idea. De fet, un altre valencià il·lustre, Joan Monleón, jugava constantment a fer dobles sentits en el seu mític show. I a l’hora de la paella russa era normal escoltar frases de l’estil de: “com li agrada la cigala senyora”, “a vore qui li toca darrere de la cuixa”, o  “una clòtxina ben oberta per al senyor”. També al teatre faller, als relleus de pedra de la Llotja, als sainets i a moltes obres clàssiques trobem milers de referències sexuals, molts jocs de paraules, refranys i escenes íntimes quotidianes contades amb normalitat. Per tant, no ens hauria de sorprendre el més mínim que la gent fera l’amor en valencià. Tot i això, preguntant als meus amics he descobert el següent: si un dels dos parla en castellà, el sexe és en castellà; i si els dos parlen entre ells en valencià, algunes parelles reconeixen que canvien de llengua i parlen castellà en la intimitat. Com Aznar, però al contrari. Això sí, també moltes parelles parlen en valencià quan van al llit a pegar una sacsà, mullar la tomaqueta, matar la rateta, descarregar l’escopeta o fer qualsevol de les coses que fan els enamorats. 

Folleu, folleu, que el món s’acaba

No és una frase de Coelho que ara resulta que és molt hippie, és una frase típica de l’imaginari col·lectiu valencià. I també pot passar per una recomanació dels metges, que no de l'església, que aconsellen practicar amb assiduïtat l’acte de buscar el plaer sexual. També es diu allò de què “el pèl, crida pèl” o que ara “en estiu, la figa busca el piu”. Per això, si vos feu avant i aneu a xuscar, manxar, piuar o pegar una pardalada, vos done unes recomanacions perquè ho feu de manera correcta (lingüísticament parlant):

-Res de dir “vaig a Tirar lo Blanc”. Encara que siga una novel·la valenciana, no té res a vore en escórrer-se.

-El clítoris es diu igual, però també pots anomenar-lo almetleta, campaneta, galló o cigronet. Trobar-lo ja és cosa teua.  

-Evitar per damunt de tot anomenar l'òrgan sexual masculí com a “polla”. És un castellanisme, ja que polla en valencià és una gallina jove, així que si algú està molt clavat en la conversa i en compte de dir-li “porta ací la pilila (pronunciat pelila), el cacauet, la verga, l’aparell, el pardal, la ferramenta, la palanca, la llonganissa, la rata, l’albergina o el botifarró” dius “porta ací la polla”. El més normal és que vaja cap al corral a la recerca d’una gallina. 

-Tampoc pots referir-te a les mamelles com “tetes”. Ja que ací que t’agraden les seues “tetes” pot malinterpretar-se i crear conflictes familiars. Millor parla de mamelles, pits, melons, peres, o busca algun sinònim en relació amb la seua mida fent servir la imaginació. 

-No crec que siga cert el refrany però tingueu en compte que la saviesa popular diu “del que es menja es cria”, i sense saber mai perquè també s’aconsella; “xiquetes mengeu peix que la figa creix”. Ahí queda. 

-I com a últim consell cal considerar que “quan el pardal s’empina, s’acaba la doctrina”, i no pots estar corregint com si fóres un examinador del C2 de valencià, cada paraula o expressió o acabarà el tema “com el ball de Torrent”. 

Existix fins i tot un joc sexual originari de la terreta, una invenció masclista anomenada llençolada o sopar valencià el mecanisme del qual està recollit inclús en el diccionari de l’AVL. Però com sóc discret i faig cas del refrany “del cardar ni molt parlar ni poc actuar”, deixaré a cadascú la tasca de conéixer el mecanisme del joc. Això sí, no oblideu que la llengua val per a moltes coses, entre d’altres també per a donar plaer, totes les llengües, i algunes com la valenciana, potser més que altres.