Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

De categoria

Este pont hem viatjat al millor lloc del món

13/10/2020 - 

VALÈNCIA. Ens ha canviat molt la manera de viatjar, i té la seua part positiva. Acabar el pont/aqüeducte d'octubre, obrir l'Instagram i comprovar que l'amic que més lluny ha viatjat este pont ha sigut a Mallorca, i això que no han fet encara el pont que demanaven Los Mismos, està prou bé. Bàsicament perquè t'evita la clàssica enveja de qui s'ha quedat en casa. En estos moments el més habitual ha sigut practicar turisme de proximitat: del supermercat al banc, del banc al centre comercial, i d'allí a cals pares... Tot el dia amunt i avall, perquè si abans anàvem a Mont-real ara anem a Montortal, hem canviat Manhattan per Massanassa i si anaves a Bombai a buscar la pau, ara vas a Llombai... a fer una torrà, que també dona pau. Alfarb, Llombai son dos paraísos... que cantava Ana Torroja. Veus, la meua amiga Ana va estar en Torrijas a Terol.

Hi ha molts valencians que es passaven l'estiu a Marbella i no havien anat en la vida a Morella i ara, per fi, amb pandèmia pel mig, han tastat els flaons. I han fet bé, per a què anar a Las Vegas, si tenim la Vega Baja!, que per cert en valencià és el Baix Segura, i sempre que ho escolte pense en l'eslògan d'un anunci de compreses. Allí, curiosament, també una pandèmia va canviar els seus costums, tradicions i llengua, però això ja és una altra història. Tenim la Toscana valenciana a les Terres dels Alforins, la Venècia valenciana a Port Saplaya, i la xicoteta Alhambra a Anna. Per no parlar de la xicoteta Medellín, el poble d'Énguera, i més concretament la casa de Nacho Vidal.

Viatjar lluny ja no està de moda, "vaig a conéixer món, ampliar horitzons, descobrir altres cultures, tastar menjar exòtic i disfrutar...", o patir, perquè en realitat viatjar a l'estranger moltes vegades és patir. Patir mosquits, patir calor, patir cues quilomètriques per a entrar a qualsevol lloc, aglomeracions, preus desorbitats... i qui més patix de tots, especialment en destins exòtics, és la panxa, per excés o per absència, viatjar sol causar uns moviments gàstrics que riu-te tu de les turbulències dels avions.

La gent vivia amb ànsia per anar a l'estranger i vore-ho tot, tot, tot! Anava tot el dia tirant el lleu per a arribar a vore l'església del Sant Perdut. Gent que igual, de normal, no xafa l'església ni el dia de la seua boda, i quan està a Roma les ha de vore totes. Els agrada vore rectors? Noooo, ho fan perquè ningú els diga després: "Quina llàstima, has anat a Roma i no has vist l'església més bonica de totes", perquè això dona tanta malícsia, que hi ha gent que a l'endemà ha tornat a comprar un bitllet d'anada i tornada en el dia, jurat!

Un viatge llarg no és per a desconnectar, com va a ser per a desconnectar!, si va tot el món buscant el wifi als bars que semblem caçadors de pokémons la recerca de Pikachu cobertura... El viatge en realitat és per a connectar, amb la part més fanfarrona i arrogant. Perquè el que feu tots, sense excepció, és fer-vos fotos i enviar-les a tots els amics per a fer-los enveja i pujar-les a les xarxes. Que igual estàs amb eixos problemes de la panxeta tot el dia buscant un bany, però en tots els grupets del WhatsApp fotet amb el text de "patint en el paradís", ni que estiguéreu a Llombai. Almenys ara hem canviat les sessions de diapositives, o de mirar l'àlbum de fotos, per fer ulladeta a les fotos al telèfon, és un gran pas.

Però el pitjor d'anar lluny no és que et perden la maleta, ni que acabes en una presó de màxima seguretat de Filipines per haver-te confós... de maleta... No, això té solució. El pitjor és arribar a casa, mirar el compte corrent, i descobrir que igual això dels "diners i els collons per a les ocasions", en esta ocasió, t'ho has pres massa seriosament. I en què t'ho has gastat? En quatre excursions que no eren tan bones com a la foto del catàleg, en menjar per a turistes, i en una barbaritat de souvenirs fets a la Xina que mai saps ben bé on posar-los.

Tres miniatures de les piràmides, un clauer de la Torre Eiffel que et forada els pantalons, un imant d'una cabina de telèfons roja —com si algú telefonara encara des de la cabina—, i un barret mexicà, sempre carreguem amb bona cosa de souvenirs. Que després igual no has vist cap mexicà amb eixe barret, però no importa, tu has de fer com tots, comprar-te el barret... perquè acabe agafant pols en la paret d'algun traster. Però pot ser pitjor, hi ha gent que agafa un pot d'arena o una marraixeta d'aigua d'allà on va i les exposa com si foren tresors, com qui exposa els Oscar que ha guanyat. Que si l’aigua és del riu Jordà i la gastes per al betlem, encara tira que te va, però l'aigua del llac Ness no té ADN de monstre, lleva-t'ho del cap.

En canvi, quan els turistes venien per ací i volien comprar souvenirs trobaven coses molt de la terra, tan de la terra com nines flamenques, bous i banderilles, camisetes de Messi i Cristiano, botelles de sangria amb un barret cordovés... i això sí, uns imants valencianíssims en forma de paella on barregen gambes i pollastre com si fora un arròs a la milanesa... o pitjor... una paella MIXTA!!! Veieu com al remat no està tan malament quedar-se per la contornada i anar a fer la ruta de l'aigua per Bunyol, pujar al Benicadell o visitar la serra de Mariola? T'estalvies diners, disgusts, els souvenirs, menges millor, hi ha bon wifi, et relaxes més, contamines menys i fardes quasi que el mateix, "xica, xica, xica, hi havia una llacuna paradisíaca tota per a nosaltres", o "he menja't un gaspatxo manxec que haguera rebentat al Michelin i la seua guia".

I si no t'he convençut, i continues tenint nostàlgia dels teus viatges transoceànics, sempre pots fer això tan de moda a les xarxes. Pujar una foto amb el text: "Ara fa dos anys estava de relax a Bali, com ha canviat el món" acompanyat d'unes caretes tristes. Perquè sí, el món ha canviat, i com encara no sabem l'abast a mig termini dels canvis, aprofita de moment per a pujar al castell de Cullera, Biar o Sagunt; passejar per les platges de Dénia, Xeraco o Benicàssim; i fer una escapada gastrocultural a Bocairent, Xàbia o Vilafamés, que entre mar i muntanyes, el nostre (país, comunitat, territori, regió... tria el que més t'agrade) és de molta categoria.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email