X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

DE CATEGORIA

Fa falta un gran grup de reggaeton en valencià

27/03/2018 - 

VALÈNCIA. Heu escoltat cap cançó en valencià en les revetlles falleres? Potser sou més de bars i discoteques; allí, alguna cançoneta en valencià? La resposta segurament és no. Ni rock, ni pop, ni indie, ni electrònica, ni rap, ni heavy, no haureu escoltat res. Reggaeton sí, això segur que heu escoltat a mansalva, però això està cantat normalment en spanglish. Una realitat que potser canviaria si apareguera un gran grup, o dos o tres que cantaren en valencià i que de sobte connectaren amb el gran públic més enllà de les nostres fronteres. .

Però abans de continuar cal deixar clar que la música en valencià no és un gènere. Si eres dels que encara va a una botiga de música i demana per un grup valencià qualsevol, per exemple Assekes, et diran “això està en la secció en valencià, si és que el tenim”. Tenen secció de heavy, de rap, de jazz, d’indie-rock, de clàssics i secció de música en valencià, com si fóra tot el mateix estil. En la secció de rap pots trobar segurament rap en anglés, castellà, i pot ser que inclús en unes altres llengües com el francés, però els rapers que canten en valencià, que n’hi ha prou (Frida, Tesa, Rapsodes, Zoo, Maldats, Pupil·les, Atupa, Arrap...) estan en el catàleg de “música en valencià”. Com si només pel fet de cantar en valencià et tinguera igual escoltar rap que a un cantautor.

La música és bona o roïna independentment de la llengua en la qual es cante, de fet Sigur Ros triomfa cantant en islandés. Però la dictadura de l’anglés provoca que siga més fàcil escoltar en l’estranger a grups valencians cantant en la llengua de Shakespeare com Polock, June’s Kaleidoscope o, fa temps, Twelve Dolls, que en valencià. Per això calen uns Manel valencians, que com els Pets o Sopa de Cabra o Txarango, més recentment, han arribat a escenaris de tota espanya i part de l’estranger cantant en català. I si en compte d’aparéixer uns Manel fóra un Daddy Yankee o un Maluma de la terreta, segur que podríem fer perreo amb accent de Mayagüez barrejat amb el de Cocentaina.

Grups de referència

Si preguntem a la gent del nostre voltant quins grups en valencià coneixen, et diran segurament que Obrint Pas o la Gossa Sorda. Els de Benimaclet i els de Pego són grups que començaren el segle passat a fer música, tingueren molt de recorregut, però que ja han deixat de tocar. Si anem encara més arrere et parlaran d’Al Tall, Ovidi Montllor i de Raimon, i una cosa sí tenen en comú tots ells: la reivindicació. Els cinc en diferents estils han fet música prou reivindicativa, han tocat els temes universals de l’amor o la mort, però han fet especial atenció a la llengua, i la llibertat, i per això han segut etiquetats de catalanistes.

Eixe esperit reivindicatiu encara perdura a dia de hui, i grups com Zoo o Atupa són els hereus més reconeguts d’eixe moviment de música combativa en valencià. El Diluvi des d’un so més amable, els Smoking Souls de Pego amb cançons més roqueres, i els Auxili amb un estil més proper al reggae, també s’estan fent un lloc en les ràdios i sales de concerts de tot el territori lingüístic. Tots ells i el col·lectiu Orxata Sound System són ara mateix els més coneguts dins del que molta gent etiqueta com a música en valencià.

Però la música en valencià és molt més. I més enllà dels estils més propers al rap, hip-hop o l’ska dels Sva-ters, Pellikana, Va de Bo, Orxata i La Fúmiga, també hi ha un bon grapat de cantautors de primer nivell com Miquel Gil, Pau Alabajos, Oscar Briz, Andreu Valor o Feliu Ventura. I molt de folk amb Carles Dénia, , i especialment Pep Gimeno Botifarra com a figures consolidades en escenaris de tota la Mediterrània. Si vos agrada un estil més tirant al jazz o la chanson està Eva Dénia o Jazzmatiks, el heavy el fica Metall i So o Voltor, el rock els Smoking Souls o Inèrcia, el punk apareix a les cançons de X-Fanecaes, el reggae amb Candela Roots o Lilit i Dionís, i del rap ja hem vist que hi ha molts exemples. Cas a banda són les bandes i artistes més “rurals” que fan humor i música com Toni de l’Hostal, Bajoqueta Rock, el Tio Fredo, Pepiu o Bakanal. Però i el pop?

Fa falta un gran grup de reggaeton pop en valencià

Tot este repàs per la música en valencià és una introducció per a parlar-vos del que és una necessitat evident, que cantants en la nostra llengua sonen en les nostres festes i carrers de manera més natural. Sense menysprear el repetitiu reggaeton, podíem començar conquistant la música pop, ensomniant amb que aparega un gran grup de pop o indie que cante en valencià, a l’estil d’altres grups valencians que canten en castellà com Seguridad Social, Revolver, Modelo de Respuesta Polar o La Habitación Roja. Ara mateix hi ha alguns grups de pop prou potents, Tardor i Gener són potser els que més projecció tenen, però juguen en desavantatge. Qualsevol grup en castellà té milers d’estacions de radio i desenes de televisions que projecten les seues músiques. Però la competència és més ferotge encara perquè qualsevol grup en anglés té moltes més possibilitats de ser escoltat en la resta d’Espanya que un grup en gallec o en valencià. Els catalans i els bascos en canvi defensen més la música en la seua llengua, i sempre estan sorgint nous fenòmens de masses populars com ha passat recentment amb Els Catarres a Catalunya o amb Belako al País Basc, grups que s’escolten per tot arreu.

Si Tardor i Gener tingueren el suport mediàtic del qual disfruten els grups de Madrid, Granada o Sabadell segurament podrien fer que música cantada en valencià arribara a tots els llocs del planeta. I no només estos dos grups, Sénior i el Cor Brutal, els Arthur Caravan, Geografies o les alcoianes Júlia tenen una proposta molt “popular” que podria arribar a tota Espanya com ha arribat Maria Arnal junt amb Marcel Bagés cantant moltes cançons d’autors valencians (Ovidi, Estellés o Botifarra...)

Molts grups que sonen molt poc als nostres carrers, que rarament t’apareixen de sobte a la ràdio i que cal buscar-los per a saber que existixen. Alguns d’ells els pots descobrir gràcies a programes com Territori Sonor de l’estrenada À Punt ràdio, però són molt pocs els mitjans que donen veu als nostres músics en valencià, independentment del seu estil. Així que et convide a escoltar música en la teua llengua, busca el teu estil, i deixa’t sorprendre per la qualitat de les nostres bandes, i si t’animes a cantar reggaeton en valencià, també seràs benvingut.


Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email