CASTELLÓ. El concepte despoblament s'asoma de tant en tant a l'actualitat, i més en els darrers anys, després del naixement d'iniciatives i projectes que treballen per a trobar solucions i poder paliar aquesta problemàtica existent en el medi rural. Un concepte, en canvi, que malgrat estar totalment vigent, no ha tingut cap ressò en la recent campanya política de les eleccions generals -més enfocada a buscar titulars fàcils-, a diferència de l'anterior, on inclús algunes formacions com Teurel Existe, van aconseguir escons.
I és que les problemàtiques vinculades a les zones rurals continuen vigents. Així ho demostra un estudi realitzat per l'Aula de Mobilització del Coneixement de la Universitat Jaume I, a través de la Xarxa Experta PEU-UJI, en el qual s'alerta de que la falta d'habitatge és una de les principals problemàtiques al món rural. Un fet que actua "com un factor limitant en el desenvolupament de cada municipi", segons explica Xavier Ginés, coordinador de la publicació i de la Xarxa Experta i professor del departament de Filosofia i Sociologia de l'UJI.
Fins ara, tant l'administració com els diferents col·lectius han centrat els seus esforços en intentar paliar el dèficit de serveis que persegueix als municipis en risc de despoblament, com poden ser la connectivitat a internet, sanitat, serveis socials o el transport, però són escasses les línies de treball al voltant de la vivenda. "Ningú ha tingut en compte el factor habitatge i en l'estudi s'ha observat que la falta de disponibilitat d'habitatges de qualitat i adequats a les exigències de la població actual, per a lloguer o per a vendre, és un dels factors que més influeix en la despoblació, especialment en la dels més xicotets", assenyala Ginés.
La conseqüència de l'escasa disponibilitat d'habitatge a les zones rurals "és que no es pot oferir vivenda als nous pobladors ni tampoc a la gent jove que vol emancipar-se", adverteix l'estudi, "ja que encara que la gent jove del poble disposa de cases familiars per independitzar-se, no disposen de finançament per a afrontar la rehabilitació". En aquest sentit, l'anàlisi realitzat per la Xarxa Experta reflecteix que el major nombre de demandes d'aquisició d'habitatges "venen per part de població estrangera i de joves que volen una segona residència, encara que també hi ha persones i famílies que han trobat treball a la zona i necessiten una casa".
Segons el cens de vivendes de 2021 de l'Institut Nacional d'Estadística, en els municipis de menys de 4.000 habitants de les zones rurals de les comarques de Castelló hi ha un total de 23.148 vivendes buides, és a dir, vora del 30% del parc total d'habitatges, que arriba a 77.819. Un xifra que quasi duplica el percentatge de vivendes buides a nivell provincial, que es d'un 17,3%. I una gran part no reuneixen les condicions per a poder entrar a viure. I si se sumen les considerades segones residencies, el total de vivendes amb cap o poc ús sumen 35.246, el 45,3%.
L'estudi de l'UJI ha indagat en els factors que puguen condicionar la disponibilitat d'habitatge a les zones rurals. El treball, centrat en diversos municipis com Canet lo Roig i Cabanes, reflecteix que les vivendes que són susceptibles de ser venudes "són habitatges envellits en un estat deficient, fet que suposa que la venda siga complicada, perquè quasi totes les que estan en venda requereixen d'una inversió forta per part del comprador per tal d'adequar-la". Una dada a tindre en compte és que més del 80% de les vivendes a les zones rurals superen el 50 anys.
Si s'analitza la situació immobiliària a la ruralitat des del punt de vista del venedor, els membres del departament d'Enginyeria Mecànica i Construcció de l'UJI, María José Ruá, Ángel Pitarch i Patricia Huedo, que han participat en l'estudi, consideren que "la rehabilitació i l'adequació requereixen un elevadissim cost d'inversió que els que els propietaris no están disposats assumir, ja que el valor del mercat és inferior al cost de la rehabilitació". Segons estudis publicats per portals immobiliaris, el preu d'una vivenda al medi rural és quasi la meitat que a les zones urbanes.
Un altre factor que redueix la disponibilitat d'habitatge al món rural és la insuficient oferta de lloguer existent. Una de les causes, segons els autors de l'estudi és que les inversions per a adequar les cases al lloguer "no ixen a compte als propietaris, ja que és molt difícil la recuperació de la inversió, degut a que els preus del lloguer en l'interior són molt més baixos que a les zones de costa, mentre els materials i les obres que s'han de realitzar costen el mateix", diu Xavier Ginés. Aquesta tendència fa que els propietaris que están disposats a llogar una casa opten per accedir al mercat del turisme rural, on la dinàmica econòmica si que els permet tindre uns beneficis.
En aquest punt, també es percibeixen condicionants socials a l'hora de llogar l'habitatge per part dels propietaris, "com potser la desconfiança a fer-ho a persones desconegudes per por a impagaments o a que es deteriore l'immoble, o l'afecte que poden sentir pels habitatges familiars, condició que també afecta a la venda", explica Pau Ginés, expert en dinamització participativa i arquitecte.
A les dificultats existents de disposar d'una vivenda de segona mà, s'uneix que la disponibilitat de cases noves és mínima en les zones rurals, ja que les promocions són escases per a poder atendre la demanda. Davant la realitat existent al mercat immobiliari al medi rural, una de les conclusions dels autors és la necessitat d'abordar la problemàtica des de les administracions sent una de les possibles solucions la creació d'un banc d'habitatges de lloguer.
Al respecte, la directora en funcions de l'Agencia Valenciana Antidespoblament (Avant), Jeanette Segarra, explica que sempre "s'ha treballat per resoldre les carències i oferir el serveis essencials als veïns i veïnes del municipis rurals i en un primer moment, es van afrontar temes bàsics com per exemple la sanitat, l'educació, l'internet o la implantació de caixers automàtics". La responsable d'Avant assenyala que la problemàtica "també s'ha tingut en compte des del Govern valencià" i dona com a exemple dos inciatives, el Pla Conviure i el Pla Recuperem Llars, que tenien com a objectiu la rehabilitació de patrimoni municipal i de vivendes envellides per a destinar-la a vivenda social i de lloguer.
A més, Segarra incideix en el fet que en l'estratègia contra el despoblament està molt present la qüestió del habitatge "perquè sabem que és una de les problemàtiques del mon rural, per això s'ha activat la plataforma Arrel, per a poder atendre la demanda d'habitatge en les zones en risc de despoblament i així contribuir a la reactivació del mercat de la vivenda i a la fixació de la població. Aquesta plataforma té un servici anomenat Xarxa Llo-ga'm on es poden inscriure tant les persones que busquen habitatge com els propietaris que vullgen llogar-lo i, a més de fer d'intermediari, també ofereix serveis d'assessorament i de tramitació i gestió. L'objectiu és mobilitzar els habitatges no habitats situats en el territori".
