en la Llibreria Ramon Llull
Felip Bens desplega els fils narratius de 'Toronto' junt amb Bernardo Carrión
En acabar l’acte, un públic entusiasmat desplegà els paraigües per a eixir de la llibreria amb Toronto i/o El cas Forlati davall del braç. Una fina i persistent pluja amerava els carrers del Carme, tants mesos després de l’última volta. Toronto i El cas Forlati estan a la venda en les millors llibreries
23/09/2022 -
VALÈNCIA. Ahir en València es presentava Toronto, la novel·la negra de Felip Bens, en la Llibreria Ramon Llull. Els assistents donaven així la benvinguda a la tardor en una vesprada plujosa, després de tant de temps, en el cap i casal. L’obra, publicada per Drassana, havia vist la llum el passat 26 d’abril, en vespres de la Fira del Llibre de 2022. Josep Vicent Miralles i Kike Parra conduïren aquell entranyable acte en La Batisfera, en el cor del Cabanyal, feia uns mesos.
Ahir ho feu el periodiste i escriptor Bernardo Carrión. El membre de l’equip organitzador del festival Valencia Negra destacà que Toronto es paladeja a poc a poc, que progressivament pren un ritme que esdevé desbordant i que enganxa de principi a fi. Reivindicà el perfil d’antiheroi de Larry Forlati, “un personatge ja imprescindible de la literatura valenciana que no evoluciona d’El cas Forlati a Toronto i que segurament sempre serà el mateix”. Bens explicà que dissenyà el personatge de Larry per a que el lector estiguera en tensió permanent amb ell, dubtant si se l’estimava o l’odiava, per la seua erràtica personalitat i la seua facilitat per a enredrar les coses.
Carrión sugerí a l’autor, davant del públic, que la nissaga dels Forlati no podia acabar sense una tercera entrega que completara la trilogia, aspecte en el que coincidiren molts dels assistents a l’acte. “No hi han duologies. Has de tancar el cicle. I a més cal desplegar els fils narratius dels quals el lector queda atrapat”, explicà Carrión, que dialogava amb Bens. L’interpelà per la cita inicial del llibre, de Dante (“¿Qué és l’infern? És el patiment de no ser capaz d’amar”). “Larry és en realitat, com tants que coneixem, algú que té una percepció de si mateix molt distinta a la que en tenen els altres”, explicà Bens. I açò condiciona molt la seua atrotinada vida sentimental, tot i que al remat solen eixir-li bé les coses. Carrión destacà, en este sentit, les dos potents escenes de sexe que conté la novel·la, que funcionen com a moments climàtics (i decisius) de les cuites sentimentals del detectiu.
“Per què Toronto? Per què ens n’anem de la València d’El cas Forlati a Toronto?”, qüestionà Carrión. Larry havia d’exiliar-se en un país occidental que garantira la seua seguretat i Toronto és una ciutat ben coneguda per l’autor que, a més, volia convertir en personatge secundari de la novel·la, un escenari atractiu per al Larry que fuig de son cosí Junior i de la seua pròpia família. Quant a secundaris, per cert, Carrión, destacà la importància cabdal que en esta segona entrega té el vell Amadeo Cantavieja i lloà la creació magistral d’este personatge. Bens ho explicà, reivindicant els valors i les virtuts de la vellea, menyspreats a sovint i de forma creixent en la nostra societat, explicà. En el cas de Toronto, Cantavieja aporta el trellat i la temprança dins del món convuls que li ha tocat viure i tractarà sempre de ser un pont entre la legalitat i la ilegalitat que permeta preservar el patrimoni enorme de la famiglia. Carrión definí, amb encert, a Cantavieja com “l’àncora dels Forlati”.
Carrión i Bens es posaren seriosos per a parlar de màfies, de com, més enllà dels cànons i la violència coneguts de la italiana i la italo-americana, les actituds i les pràctiques mafioses estan enfeltrides en la nostra societat, hui en dia fonamentalment a través de la corrupció política, però també en cadascun de nosaltres, en formes d’actuar quotidianes tan normalitzades que a sovint ni reparem en elles. Moltes voltes, els periodistes han de posar molt en joc i córrer riscs per a revelar corrupteles que, d’alguna de les maneres, han aplegar a normalitzar-se socialment com un mal menor. Ni Toronto ni El cas Forlati expliciten estes situacions, des de la ficció, però la lectura de les dos novel·les sí que convida a la reflexió al voltant de tot açò, i sobretot d’aquells que naveguen en els límits de la legalitat, de la seua relació amb el poder i, al remat, posa sobre la taula el debat moral que hi subjau.
Mèxic i el desert de Chihuahua es convertixen en un escenari perfecte on portar a Larry Forlati i oferir el contrast entre dos famílies mafioses instal·lades en eixos límits i que entren en conflicte per una activitat de clonació de medicaments. Carrión interpelà a Bens també sobre la presència d’altres llocs com Barcelona en la novel·la. “És una ciutat que conec bé, en la qual he sigut feliç. M’interessava traslladar l’acció a alguns dels escenaris emblemàtics de la Barcelona del canvi de segle XX al XXI, època en que transcorre, i que, en part, han desaparegut o han canviat”.
Entre el públic assistent, hi havia qui ja havia llegit les dos novel·les, altres que només El cas Forlati, de moment, i que no n’havien llegit cap. Bens explicà que Toronto es pot llegir independentment d’El cas Forlati: “Està construïda per a que no calga la informació de la primera per a poder disfrutar completament amb la lectura de la segona. També per a que, si t’agrada Toronto pugues llegir després El cas Forlati”. El motiu principal d’haver pensat així la nova novel·la és el temps transcorregut entre la publicació de les quatre edicions d’El cas Forlati (la primera de 2013) i esta de Toronto i la dificultat que haguera representat per als lectors supeditar-ne una a l’altra.