Gay Games o America's Cup?

VALÈNCIA. La notícia de la celebració dels Gay Games a València el 2026 ha passat prou desapercebuda, fins i tot s'escriu més sobre la postulació o no de la ciutat per a acollir l'America's Cup que sobre este esdeveniment esportiu i multicultural. Així que jo, que sentia curiositat per saber què passarà entre maig i juny del 2026 a la meua ciutat, he estat investigant i la veritat és que la cosa fa bona pinta:

-Pot participar-hi qualsevol, es paga una inscripció —d'uns 175 euros— i hi participes. Així són realment unes competicions obertes a qualsevol persona i amb el preu de les inscripcions es paga una part important de l'organització.

-Vorem natació a la piscina del parc de l'Oest, salts de trampolí a l'Hotel Balneari de Las Arenas, waterpolo a Natzaret i natació sincronitzada al poliesportiu que estan acabant a Nou Moles. I de segur que festes dins de piscines amb música no en faltaran eixos dies.

-Hi ha concurs de cheerleaders que, per als amants de les pel·lis familiars, és una disciplina importantíssima i que no hem vist a eixe nivell a València.

-Patinatge artístic, balls de saló o bitlles al Bowling Center són esports que formen part d'estos jocs i que de segur animen molts aficionats locals a preparar-se per a lluitar per la medalla.

-S'hi ha inclòs la pilota valenciana en el programa, la qual cosa pot ser una bona promoció per al nostre esport autòcton. I una contraprogramació als e-sports, també presents en un ventall de disciplines molt heterogeni i per a tota classe d'esportistes.

-A la Ciutat de les Arts i les Ciències estarà la Gay City, que de segur que amb la Il·luminació multicolor millora visualment i envia una potent imatge al món.

-Culturalment hi haurà cicle de cinema, arts escèniques, intervencions d'art urbà en la que serà una "olimpíada cultural" que acompanyarà l'esdeveniment esportiu.

-No hi ha cànon, no hi ha pràcticament despesa en infraestructures noves i, per tant, econòmicament, que és el que ara tractarem, és una oportunitat magnífica.

Com deia adés, no s'ha parlat encara quasi d'estos Jocs més enllà de publicitar-ne els valors, la data de celebració i el possible impacte econòmic —superior als 120 milions d'euros— i una previsió d’assistència de 15.000 atletes. Tot i això, ja he llegit alguna crítica qualificant de "chiringuito progre" l'esdeveniment per part de gent que es preocupa molt per l'economia, però que d'economia va un poc perduda.

Comparació amb els JJOO

Als Jocs de Tòquio 2020 participaren 11.326 esportistes, quatre voltes s'ha superat esta xifra als Gay Games, que en l'edició de París 2018 va quedar-se finalment en 10.317. Xifres molt similars, i amb un impacte en pernoctacions, despesa en la ciutat, consum turístic i altres, que no estan lluny de les xifres d'uns JJOO tradicionals. París 2018 —Gay Games— va tindre un impacte econòmic similar a Rio 2016 —JJOO— amb 4000 voltes menys pressupost, només 4 milions dels quals més de 3 es recuperaren en inscripcions i patrocinis. En este sentit cal recordar que la majoria d'esportistes dormen a la Vila Olímpica i fan menys gasto que en estos jocs, que duraran 9 dies. De fet, tots els JJOO recents han suposat un forat enorme en els comptes corrents de les ciutats i regions organitzadores. Grècia encara està pagant les obres del 2004, Tòquio ha vist com els Jocs han sigut una ruïna sense precedents —pandèmia pel mig—, Rio de Janeiro va qualificar de desastre econòmic l'edició de 2016, cada volta hi ha menys ciutats candidates a invertir eixa quantitat de diners... Aleshores, per què volem uns Jocs Olímpics?

Segurament per prestigi, tenen molt més prestigi els Jocs Olímpics que qualsevol altre esdeveniment esportiu, ja que estan els millors esportistes del món, encara que a efectes pràctics siguen un desastre econòmic per a la ciutat organitzadora. Uns 15.000 milions costaria a una ciutat com València o Madrid celebrar els Jocs Olímpics i Paralímpics, i si bé a la llarga és publicitat i fama, i tal i Pasqual, estem parlant de xifres astronòmiques. Res a vore amb els 1,4 milions que aportaren les administracions franceses a l´última edició. 

Comparació amb altres grans esdeveniments esportius

València ha celebrat esdeveniments de molt de prestigi, com aquell mundial d'Atletisme en pista coberta de 2008 que tenia pressupostat 11 milions d'euros de cost (probablement en foren més). Però, segurament, a tots ens ve al cap la celebració de la Fórmula 1, que va costar 308 milions, dels quals se’n recuperaren molt pocs, a banda que les instal·lacions efímeres no s’han aprofitat a la ciutat. La Marató, en canvi, suposa turisme, salut, bona imatge publicitària de la ciutat i suposa una aportació per al consistori molt inferior a qualsevol altre esdeveniment esportiu: 100.000 euros, en el que s'ha demostrat un esdeveniment d'èxit internacional. Ara bé, hi ha darrere un patrocinador privat, Fundación Trinidad Alfonso, que aporta la meitat dels 5 milions que costa organitzar l’esdeveniment, cosa difícil de trobar. L'America's Cup, diuen els organitzadors, va costar 2.100 milions, una autèntica fotracada; ara bé, moltes instal·lacions sí que han quedat per a la ciutat que va calcular l'impacte econòmic en 615 milions. Molta diferència entre cost i ingressos, i moltes factures encara per pagar, com els 12 milions pendents que entre enguany i l'any que ve pagarà l'Ajuntament.

Gay Games o Amèrica's Cup?

Més enllà de les xifres, esportivament la 32 edició de la Copa de l'Amèrica sí que va ser un èxit. La regata més famosa del món, que va canviar la fisonomia de la València marítima, va generar interés per la ciutat i molt de treball. De fet, València va convertir-se en capital mundial de la vela, tot i que la desídia i l'embolic judicial posterior amb Camps pel mig i un nou club nàutic valencià fet un empastre va culminar en desastre. Des d'aleshores, un esdeveniment tan potent, com la lluita per la copa de les 100 Guinees, ha anat perdent atractiu, que ara busca de recuperar a poc a poc. De fet, a Nova Zelanda el govern ha publicat que la celebració de la 36 edició ha suposat 181 milions d'euros de pèrdua. I tot i que l'equip que defensa la copa és d'allí, i han fet ja les infraestructures, no volen tornar a acollir la regata ruinosa per a ells, d'ahí que busquen diverses alternatives com tornar a València, que no arriben a pagar el que demanen. Ací, que tenim les infraestructures fetes —a falta de renovar-ne algunes—, es parla d'uns 80 milions de cost dels quals se’n recuperarien entre 50 i 68. Per tant, no sembla tan ruïnós per a les arques públiques com l'anterior edició, però sí que serà una gran despesa pública que ara per ara, per motius evidents, no vol fer cap ciutat del món.

I on queden els esdeveniments culturals?

Si posem en context els Gay Games en relació amb altres esdeveniments esportius, sense tindre tanta repercussió mediàtica, és possiblement l'esdeveniment esportiu multitudinari més rendible econòmicament. En part pels seus valors: és el més obert, divers, plural i divertit i et posiciona com referent de tolerància i diversitat. A més, com a ciutat, guanyar vint candidatures de tot el món puja la teua reputació. És difícilment qüestionable una inversió d'uns 1,5 milions que reportarà a la teua ciutat 120 milions. Més qüestionable és una de 80 milions que et pot reportar una xifra inferior o similar, com defensen aquells que volen l'America's Cup. En canvi, ací s'ha fet molta sang de fites culturals similars com les Biennals, els MTV Winter o ara la celebració dels premis Goya a la ciutat. I té una raó lògica, perquè segurament molts preferim que eixos diners suposadament per a cultura, en lloc de repercutir en el turisme indirectament, s'invertisquen en cultura real i propera. Com molts preferixen que els diners de cànons milionaris siguen per a millorar instal·lacions esportives municipals o reforçar el teixit productiu al voltant de l'esport.

És un equilibri complicat, el de dur estrelles mundials de qualsevol disciplina, que normalment generen públic i turisme, o invertir eixos diners en el teixit local. Després d'anys de sequera d'imatges de tenistes a l'Àgora o pilots a la Marina, ara tornen a poc a poc a traspuntar per València estrelles als Goya o al mundial de gimnàstica rítmica del 2023. Res comparable amb despeses del passat, i que tots podem entendre com a positiu sempre i quan no siga a costa de deixar d'invertir en els esports o la cultura local, la del veïnat, la que dona menjar als valencians d'estos sectors, que de vegades no entenen la dictadura de l'economia turística.