VALÈNCIA. Hi ha moltes tradicions i productes anglo-saxons que han arribat per a quedar-se. Halloween, Pare Noel, Black Friday, Ciber Monday, l’ou i el conill de Pasqua, els hot dogs, Sant Patrici, San Valentín o els donuts, en són alguns. També hi ha modes de temporada que s’escampen com la llum, com ara el mannequin challenge - eixe de quedar-nos tots parats -, el ice bucket challenge – el de tirar-te un poal de gel per damunt - o el botlle flip challenge – tirar la botella d’aigua i que caiga dreta -. Els quals, com que tenen noms incomprensibles per la majoria de les persones i molt de màrqueting darrere, poden triomfar. Ara bé, si a un de l’Horta Nord li pega per fer el “no es mou ni l’aire challenge” o el “repte que caiga dreta la botelleta per apurar” la gràcia no passa de Montcada.
Ara la nova moda o repte que arriba des d’Anglaterra, en este cas amb un poc més de trellat, és el Dry January o Drynuary, que traduït és el Gener Sec o Secner. I consistix en passar un mes sencer sense tastar l’alcohol. S’ha triat el mes de gener per a complir amb el repte per dos motius fonamentals: és el mes posterior als excessos nadalencs, i potser és el mes amb menys compromisos socials. Per això a poc a poc més gent tant d’Anglaterra com dels Estats Units està abraçant este repte per intentar netejar el cos, i demostrar-se que pot assumir-lo sense necessitat d’estar tancada a casa o embarassada.
El gener sec és una mena de quaresma sense beure alcohol de cap tipus, un ramadà dels països alcohòlics. En Anglaterra s’ha convertit inclús en una campanya de salut pública, ja que allí l’alcohol és el principal factor de risc de mort i malaltia en les persones compreses entre els 15 i els 49 anys d’edat. Fins i tot han fet una aplicació mòbil per a seguir les teues evolucions. Diuen que té molts beneficis perquè, segons els estudis que han fet en la Universitat de North Carolina, no tastar alcohol durant un mes fa que recuperes energies, perdes pes, els mesos posteriors beus menys quantitat d’alcohol, descanses més, i milloren els teus nivells de colesterol i uns altres indicatius sanguinis. Inclús estalvies diners!!!
Moltes voltes ens hem despertat amb titulars com “els jóvens valencians són els que més alcohol ingerixen” o similars, i inclús s’ha arribat a afirmar que els valencians som els “més borratxos de tota Espanya”. Les estadístiques són una cosa, i les percepcions en són altres, però la veritat és que no hi ha acte, presentació, inauguració o quedada amb els amics on no hi haja pel mig un vi d’honor, una cassalla arrancadora, o una cerveseta. De fet ara s’ha ficat de moda una altra cosa de nom anglés, l’afterwork, que consistix en quedar després de treballar a fer-se una o dos cerveses abans d’anar a casa.
Sembla senzill, pareix fàcil, a priori per als no alcohòlics no comporta major dificultat estar un mes o els 40 dies de la quaresma sense beure. Però és molt més difícil del que pareix. Per als runners de llarga distància, els triatletes o molts esportistes professionals (Romario no era el cas) és el pa nostre de cada dia. Però a una gran majoria de “bevedors” socials els resulta molt difícil. Perquè tenim interioritzat anar de sopar amb beure, esmorzar de dissabte amb els amics amb alcohol, nit de festa amb matí de ressaca i una vetlada romàntica amb una botella de vi. A més si tries no beure et diran els teus interlocutors “vinga, una cervesa només” o “un poc de vi per a brindar” o fins i tot “t’has convertit en un blanet”, encara que en compte de “blanet” utilitzaran alguna paraula més sexista o homòfoba.
Els truquets que gasten aquells que decidixen abandonar l’alcohol són pareguts als d’aquells que gasten els que de sobte deixen de menjar carn. La cervesa sense alcohol és l’equivalent a l’hamburguesa vegana, l’aigua en gas i llima a la soia, i els còctels sense alcohol són eixes ensalades en quinoa, remolatxa i tofu. Si busques alternatives similars al que el teu cos habitua a pendre, no és tan traumàtic el repte.
Imagineu-vos que en la moda dels reptes ens pega als valencians per plantejar-nos el repte de “un mes sense paella”, horror! O el que encara seria pitjor: “un mes sense tastar l’arròs”, ahí ja ens pot agarrar un batistot! I si ja ens diuen “un mes canviant l’arròs normal per l’arròs integral”, hi ha persona que acabaria menjant eixos invents del dimoni nomenats arròs en llet o arròs tres delícies.
Però a banda de llevar-nos la paella o l’alcohol, és un repte difícil abandonar qualsevol rutina o deixar de menjar un producte que consumixes diàriament. Un mes sense café és un autèntic malson per a milions de cafeïna-dependents. A mi per exemple em costaria prou viure un mes sense formatge, tomaques i sense “el pa nostre de cada dia”. I també tenim a un gran grup d’esmorzadors de soca-rel que no passarien un més sense truita de creïlles, o sense menjar carn. Per no parlar dels addictes al xocolate, o la dificultat que tindria per a molts estar un mes sense tastar la Coca Cola, o el sucre, o la sal.
Diuen que en 21 dies es poden canviar els hàbits d’una persona. El gener sec planteja una durada d’un mes, la quaresma 40 dies, i els desitjos de cap d’any pretenen estar 365 dies sense fumar o sent millors persones. No sé si seran prou dies o no, el que sí que sé és que podem canviar el món que ens envolta molt més ràpidament a través del consum que a través del vot. Si la gent deixa de menjar productes que es fabriquen amb oli de palma, segurament a mitjà termini acabarà la massiva desforestació del sud-est asiàtic que amenaça amb exterminar els orangutans. Si ens neguem a menjar taronges, xufes o arròs de fora de la Comunitat, igual els nostres veïns llauradors poden viure de la terra dignament. I, si comencem a demanar productes sense alcohol i sense sucre als bars i supermercats, igual comencem a trobar opcions més abellidores que les versions zero de begudes ensucrades. Gener sec, o febrer mullat, no sobra mai agafar consciència del que consumim, i del poder que tenim com a consumidors.