Guionistes vs. lingüistes, és difícil fer humor en valencià pendent del diccionari?

VALÈNCIA. M'he clavat jo a soles en un bon merder intentant ser concís en este article. “Merder”, una paraula equivalent al berenjenal castellà, i que ningú amb un poc de coneixement ho traduiria com a “alberginar”. I eixe és el paper del guionista, buscar equivalències pròpies, el que passa és que moltes voltes costa trobar-ne, bé per desconeixement o bé perquè la traducció o l’equivalència no té gens de gràcia. Per a una novel·la, o un documental, no representa un gran problema. Però, a l'hora de fer humor en públic hi ha unes màximes: com més curt siga l'acudit, millor; si l'has d'explicar, no funciona; si et costa entendre algun terme, no funciona; si el referent és desconegut, no funciona. Per exemple, pots usar Twitter com a referent de xarxes socials per a fer un acudit, però si el mateix acudit el fas amb Twitch, només l'entendrà una part concreta de la societat que sap què és Twitch; i el que intentes quan fas humor és que tot el món et puga comprendre’l. Aleshores, quan fas humor en valencià cal buscar termes que tot el món considere propis, i clar, de vegades és difícil trobar-los. Per a facilitar eixa tasca i mantindre —o crear— un estàndard oral, existixen els lingüistes. Aliats moltes voltes dels guionistes, altres voltes murs de contenció contra els que et pegues cabotades per a buscar fer gràcia, dins de la norma.

Reflexionant sobre açò arran de l'article de la setmana passada, he decidit preguntar a alguns companys guionistes i lingüistes al voltant de si la norma complica quan toca fer humor en valencià. I la resposta pràcticament unànime és que suposa un repte major. Per exemple Juanjo Pavia, guionista de TàP Zàping i Assumptes interns, comenta que "a voltes ens passa que fem un acudit amb alguna frase en castellà o en anglés que perd tota la gràcia si el lingüista el traduïx al valencià. Perquè les errades ajuden a la comicitat". Tot i que ell reconeix que no ha tingut pràcticament dificultats en la seua experiència a l'hora d'escriure comèdia en valencià.

Per a Maria Sanchis, traductora i lingüista de Plis play i Pròxima parada, "la norma no fa que siga més complicat fer humor en valencià. El que ho fa més difícil és la situació sociolingüística en què es troba la nostra llengua. En el cas del castellà, per exemple, ningú no es plantejaria si la norma (que marca la RAE) dificulta el treball dels còmics. Les normes de la llengua estan ahí per a unir, per a fer de pegament, i una vegada les normes estan clares, els còmics estan ahí per a saltar-se-les (¿Te das cuen'?). El problema és que en valencià eixes normes no estan tan consolidades i, per a saltar-se-les, primer cal que tot el món les tinga clares. Perquè fer humor sol implicar certa "pèrdua de respecte" cap a l'idioma, i això implica un cost des del punt de vista de la correcció lingüística. A més, i especialment en el cas dels valencians, l'humor estereotípic sol basar-se majoritàriament en les espardenyades, la incultura, la barroeria, el sainet...".

En el cas de la ràdio el repte és diferent, ja que un programa amb molt d'humor com Podríem fer-ho millor, és constant improvisació. Per tant, es permeten més llicències que en la televisió. Rebeca Ruiz, guionista del Podríem reconeix que "al dia a dia del programa és inevitable que apareguen dites o expressions que s'allunyen un poquet de la norma. Per sort, sabem que sempre ho podem negociar amb Coral, la lingüista del Podríem fer-ho millor, que és amor. A nosaltres ens agrada molt anar de millenials i colar anglicismes de tant en tant, per exemple, quan parlem de boomers o de la full experience (que és l'streaming del programa). Coral ha cedit en coses com deixar-nos adaptar expressions que són castellanismes traduïts tal qual al valencià. Perquè el mateix acudit ja és això mateix, el fet d'agafar-ho literalment amb tot el morro. N’hi ha un que gastem molt, "ull compte", que vindria a ser la nostra versió del ojo cuidao. Una altra que també triomfa és “salseig” (salseo). La meua favorita és oienta; oient no té femení, però l'hem forçat perquè al programa serem moltes coses, però sobretot, feministes militants".

Per la seua part, Carles Sancho, guionista d'Assumptes interns, Socarrats o No tenim trellat, entre molts altres programes, explica que la disglòssia està darrere d'este problema, "perquè la nostra rutina lingüística està interferida pel castellà i ens resulta natural usar expressions castellanes. Hem d'assumir-ho a l'hora d'escriure guió, perquè l'estàndard és necessari, però no sempre s'ajusta a les exigències del registre col·loquial". I ens il·lustra amb algunes de les paraules més complicades de traduir. Especialment quan cal escriure per a personatges com Tonet de l'Alqueria Blanca, que té un registre de valencià popular molt evident.

Paraules i expressions difícils de traduir al valencià

El pronom lo

Totes les expressions que tenen el lo, com "m'alegre de lo més", "estic de lo més bé" o "tot lo bo", tenen equivalències poc naturals, ja que Tonet mai diria "m'ho he passat d'allò més bé". Ho fa, però no és natural.

Igual

Com a adverbi de probabilitat no es pot gastar, no pots dir “igual plou”, cal dir “potser plourà”, i tot i que el potser està cada volta més naturalitzat, la parla dels personatges de ficció hauria de ser més pareguda a la parla del carrer.

Polvo

Polvo hauria d'acceptar-se, l'equivalència normativa és clau, perquè coit, còpula o practicar el sexe, no formen part del registre oral. “Fotre un clau” en oriental potser sí funciona, però en valencià no hi ha una equivalència adequada. Tonet no diria "tinc ganes de practicar sexe", així que vindria bé que s’acceptara polvo.

Rato

Ho traduïm com estona o moment, i ratet que és una paraula que s'utilitza moltíssim en el valencià oral i no té un equivalent que funcione bé. Qualsevol equivalència a "passar el rato" és antinatural. Una altra paraula, ratet, que estaria bé que es poguera acceptar.

Currar

Curro o currar no estan acceptades i també presenten un repte a l'hora de fer un guió. Expressions com "te lo tienes que currar" es traduix per "has de treballat-t'ho un poquet", i "fer un curro" per "fer una faena o treball", quan currar té altres connotacions.

Ni tan mal

L'expressió de moda "ni tan mal", per a referir-se a alguna cosa que t'ix millor de l'esperat, et trenca la mètrica si la traduïxes per "ni tan malament", i cal buscar alternatives, ja que esta traducció no funciona.

Liarla

Liarla, o l'expressió de moda "liarla parda", es traduiria per "la que ha embolicat" però no funciona. Podem dir "quin canyaret ha armat", però perd part de la seua gràcia.

Els pronoms febles

Amb els pronoms febles À Punt té més permissivitat, ja que Tonet mai diria "no puc anar-hi" o "n'estic cansat" i, de fet, no ho diu.

En este sentit, Carles recorda que alguns calcs o interferències estan ja acceptats per l'AVL com assentar-se o disfrutar. "Es van acceptar certes expressions fa uns anys perquè no hi haguera desvinculació del parlant amb la llengua, tot i que encara hi ha moltes expressions orals que no estan acceptades".

A la llista de Carles, jo afegiria per experiència pròpia algunes altres paraules com:

Venirse arriba

Una expressió molt usada últimament i que no es pot traduir com "vindre's amunt", ja que no té sentit. Es pot buscar alguna alternativa com "enrossinar-se", "emocionar-se" o "em vaig calfar" però no sempre funcionen igual de bé.

Risa i pato

Són paraules que tenen equivalents com rialla i ànec, però en frases concretes com "bufes de pato" o "morirse de risa" costen de traduir. L'alternativa és "anar a bacs" en este cas, i pel que fa a pato, encara que a mi m'agradaria que com passa amb tio, o amb burro, s'accepte per part de l'AVL, crec que és una baralla particular que tinc perduda.

Ligue per conquesta, borde per malcarat, currante per treballador, maruja per senyora Maria, o el tan de moda "en plan", el "no me ralles" o "que guai" són altres exemples.

Per a la lingüista Maria Sanchis el més complicat de traduir són "els jocs de paraula, perquè en ells l'efecte humorístic es basa 100% en la llengua i per tant: ‘Houston, tenim un problema’. Però, si eres bona traductora has de saber esprémer-te el cervell fins a trobar un joc de paraula similar que produïsca el mateix efecte que l'original. O si tens sort, fins i tot millor". Hi ha dos grups de paraules o expressions especialment difícils de traduir segons Maria:

1) L'argot dels joves

El valencià està molt influenciat pel castellà (tardeo, pijo, zasca, bicho, brilli brilli, choni, paluego...) i per l'anglés (boomer, influencer, random, millennial...). En estos casos, de vegades tradueixes (millennial = mil·lennista), de vegades conserves l'estrangerisme (boomer, tardeo) i d'altres toca ser imaginativa: un paluego castellà el vam convertir en un “pendent” en valencià, que crec que funciona molt bé, ara només falta que s'estenga.

2) Les referències intertextuals

Cites que poden ser d'altres textos, però també de programes de televisió, pel·lícules, cançons... Per exemple, el "Houston, tenim un problema" que he dit abans seria una referència intertextual a l'Apollo 13 (en realitat la frase no es va dir exactament així, però això és una altra història). Un altre exemple de cita intertextual amb què m'he trobat en la meua feina: la frase "Un, dos, tres, responda otra vez" del programa Un, dos, tres que de vegades s'utilitza abans d'una enumeració. A l'hora de traduir-la, el que vaig fer és inventar una alternativa en valencià que actualment encara està funcionant en la ràdio: "Un, dos, tres, fava qui no diga res".

El cas de Trau la Llengua

En este cas concret, el programa fa humor des de la norma i són els convidats i entrevistats els que aporten l'oralitat del llenguatge. Per això, com diu la guionista del Trau, Laura García Andreu: "És un producte audiovisual on la llengua cal cuidar-la, per tant la correcció lingüística n'és vital". Per a ella els lingüistes són part fonamental del seu treball, "ja que moltes frases fetes ens venen al cap en castellà, ells tenen un coneixement profund de la llengua i són bàsics per a trobar l'equilibri entre beure de la part popular per a arribar a tot el públic i, al mateix temps, introduir paraules que estan perdent vitalitat per a sumar i enriquir el model lingüístic". Laura considera que tenim tendència a "tancar-nos a usar sempre les mateixes paraules per por que el públic no les entenga, i és important introduir-ne de noves. S'ha de fer amb gràcia, intentant trobar l'equilibri entre la credibilitat i la norma". Ara bé, com Laura recorda, "en el context no televisiu cadascú pot fer-ho com vullga, faltaria més, però en una televisió pública tenim una responsabilitat".

El seu company Joan Carles Ventura, escriptor i guionista també del Trau la Llengua i altres programes, és també partidari de respectar la normativa al màxim "ja que el valencià, si el coneixes bé, té molta expressivitat per a fer humor. Has de respectar la norma, i a partir d'ahí et permets alguna llicència, el problema apareix quan fas moltes incorreccions o vas molt més a l'espardenyada o el castellanisme, perquè aleshores fas el que anomenem xurro". Per a Joan Carles "la norma complica i encorseta, però cal saber jugar amb això. Per a botar-te-la cal dominar-la, no la pots passar per l'arc del triomf (en castellà diríem por el forro, però he buscat una altra expressió per a demostrar que es pot)". I recorda que al programa "no gastem cap expressió en castellà, ni cap cançó en castellà, la podem adaptar i dir: ‘Jo per a ser feliç vull un tractor’, creativitat i imaginació". A més, recorda que la responsabilitat d'À Punt "és mostrar el model de llengua, tot i que el model és complicat. Per tant, el que està al diccionari, juga".