GRUPO PLAZA

De categoria 

Solucions valencianes per a incrementar la natalitat

13/04/2021 - 

VALÈNCIA. Com diria aquell: "Està tot molt mal, molt mal, molt mal està tot". I quan la cosa va malament, no t'abellix res. Ni fer l'amor, ni quedar amb gent, ni eixir de casa, ni pel que es veu, tindre fills. La natalitat està en números rojos i podem intuir-ne els motius. Nota de l'autor: este és el moment seriós del text, després ja fem humor com és habitual en esta secció, però durant un paràgraf i mig resumiré els motius reals del descens de la natalitat. Després ja obviarem coses com la dificultat general per a obtindre una certa estabilitat econòmica, un fet necessari per a poder portar un infant al món si eres mitjanament responsable, ja que (oh, sorpresa!) tindre descendència és car. Ens oblidarem també per un moment de les dificultats per a emancipar-se dels joves, de la precarietat del mercat laboral, dels entrebancs globals per a compaginar vida professional i personal amb fer-te càrrec de dos xiquets. Intentarem no pensar per un instant que estem encara enmig d'una pandèmia i que eixa gran xarxa d'ajuda familiar que conformen iaies, tios i ties, germans i altres familiars, s'ha vist trencada en molts casos.

Són alguns dels contratemps bàsics que se sumen a un altre, com és el fet que cada volta hi ha més por al compromís; i no parle del Compromís al qual tem Toni Cantó, parle de compromís dins de les relacions. Tampoc es poden celebrar bodes com cal i molta gent posposa buscar família fins a estar casat. A banda, i sense deixar la medicina, estan en augment els problemes de fertilitat, la por a xafar hospitals si no és estrictament necessari, o el pensament de "per a dur a un xiquet a este món de merda, millor no el porte...!”. En fi, que si et pares a pensar, entens que es fa costera amunt entre la gent en edat de procrear imaginar-se amb família nombrosa. O fins i tot pensar a tindre família o a ampliar la seua família actual.

Els mateixos informatius que parlen cada dia del rècord a l'atur juvenil, de l'augment dels preus de l’habitatge i la no-regulació del mercat de lloguer, clamen a Déu quan veuen la baixada de la natalitat. Tot seguit emeten programes on, bàsicament, l'objectiu és desfer parelles joves. Per això, sense més intenció que fer una proposta alternativa per a solucionar el problema, he pensat en quatre solucions hortofructícoles a la valenciana per a resoldre els quatre pilars que porten a tindre família.

-Conéixer una persona
-Trobar un lloc on intimar
-Trobar casa i treball
-Abastar una certa estabilitat professional i emocional

El rave

Si penseu en com s'han conegut les parelles del vostre voltant en edats compreses entre 25 i 50 anys, la resposta majoritària és: de festa. Festes del poble, la discoteca, el pub, les falles, un festival de música... La festa és el generador principal de relacions, encara que també hi ha moltes parelles que s'han conegut practicant esport al gimnàs, en un viatge, a classes de ball o anglés o d'Erasmus a París. Tot l’anterior són coses que ara no es poden fer, i que si es fan són amb tantes precaucions que no hi ha interacció. I la carn vol carn, així que la proposta a la valenciana és una cosa que fem molt bé els llauradors i els joves: una "rave" sense fi. Bé una rave no, que esta festa contínua seria legal. Agafa un punt neuràlgic com Sueca, on poden arribar valencians de les Riberes, la Costera, l'Horta i la Safor amb facilitat. Després, si la cosa qualla, fas com amb el concert de Love of Lesbian, replicar-ho a altres llocs com Benicàssim, Llíria, Gata de Gorgos, Villena, Requena i Les Useres. PCRs per a tots els assistents i música per a tots els gustos "non stop", que emparellar-se per gustos musicals és prou convenient. Molt de perreo seria necessari, que això anima al contacte, i poc de techno, que ahí no hi ha interacció. Un festival ben llarg, nit i dia durant una setmana, com el Rototom, però sense reggae, que el reggae (o l'aire que l'envolta) va associat a descens de la fertilitat. Ara bé, perquè funcione el tema com a propulsor de la natalitat cal posar una gran zona d'acampada amb ombra, o de bungalous com fan a Benidorm al Weekender del Primavera Sound, i només deixar entrar a fadrins. Tots i totes fadrines i fadrins, i res de matxutxos, els nascuts abans dels vuitanta es queden fora. I, per descomptat, entrada i allotjament subvencionat, que la música és cultura. Que pensant-ho bé, fent PCRs ràpides, massives i subvencionades a qui vulga entrar (i després eixir) d'un festival de música o similar, i deixar de banda les mascaretes, en tindríem prou.

Suc de taronja

Si vos explicaren el tema de les llavors i com es planten a l'escola, tenim clar que un poc d'intimitat és necessària per a consumar. Pas previ necessari, excepte contades excepcions més cares, per a provocar l'embaràs. Així les coses, amb tants hotels tancats i el sector necessitat d'ingressos, caldria fer un bo "suc de taronja". Si vius en parella amb els pares, si la teua parella és d'una altra comunitat autònoma, si vius en un pis compartit... o simplement si necessites un amagatall on esprémer l'amor, tens al teu abast el bo. Un bo com el que s'ha fet per a viatjar, però en este cas només inclou una nit d'allotjament, bombons i cava. Sucar pa en un menú afrodisíac, pot ser un extra, per a després sucar... bé, vos feu a la idea. En este cas només pagaries una quantitat simbòlica a la nit d'allotjament, i a canvi hauries de rebre una xarrada explicativa de 10 minutets sobre quines són les maneres més adients per a aconseguir èxit reproductor. Ahí podem aprofitar per a posar uns PowerPoint il·lustratius un poquet picants, i tot seguit la sala on s'ha fet l'explicació abaixe la intensitat de la llum mentre deixem que sone de fons Barry White. Pla sense fissures.

Repoblació

Molts pobles de l'interior necessiten veïns per a no acabar abandonats. Ja hem vist diferents propostes municipals de "casa i treball per a parella amb dos fills", amb la intenció de salvar l'escola municipal. El problema d'estes propostes és que costa molt anar a soles a viure a un poble lluny d'amics i família. Per això la solució implica comboiar tot un grupet d'amics. És a dir, per cada parella jove, pot anar una altra més major. Per cada xiquet que vaja, pot anar un iaio. Els detalls cal polir-los, encara que la idea és clara: s’oferix una casa, bona connexió a internet, un treball municipal o subvencionat per parella, i fes-ho amb un grup gran de persones que es coneguen o almenys compartisquen inquietuds. Serà difícil dur allí quaranta brokers, però amants de la natura de professions que es poden fer majoritàriament en línia, segur que en trobaríem un grapat. Ara bé, no oblideu dotar el poble d'activitat cultural i de facilitats per a accedir a serveis mínims pel que fa a l’educació i la sanitat, o el pla no val per a res.

La "pelaïlla"

La mitjana per a trobar un contracte digne, una volta has acabat els estudis, les pràctiques i altres requisits de la societat de la titulitis, són els trenta anys. Després, que l'estabilitat siga duradora o que òmpliga els teus objectius professionals és quasi quimèric. De totes maneres, podem agafar eixa edat com a referència, ja que abans, molt poques parelles estan en disposició de plantejar-se res. Segurament no siga indispensable, però ens han fet pensar que necessitem una casa més gran, un cotxe més gran... per a tindre fills. A banda, és recomanable que els dos membres de la parella vulguen ser progenitors, que hi haja un compromís real... o que les lleis siguen més nòrdiques i afavorisquen que es puguen tindre fills sense que això talle les teues aspiracions educatives i professionals, ni t'atrape en una relació no desitjada. Tornem a l'inici, "Està tot molt mal, molt mal, molt mal està tot". Per això, més enllà de més guarderies subvencionades, de més permisos materns, de més facilitats per a conciliar... podrien assignar-li a cada parella una "pelaïlla". Sí, senyores de mitjana edat que ja han sigut mares i que en els casos on les iaies no puguen ajudar la parella, acudisquen al rescat. Com un germà major dels alcohòlics anònims, però en versió senyora que va a ta casa, fa un putxero, arreplega la xiqueta de la guarderia i t'ensenya com tallar les ungles a eixe xiquet que no està mai quet. El que tenen els rics, però subvencionat per la Generalitat, perquè un parell d'hores al dia pugues fer una cosa tan senzilla com aponar-te en el senyor Roca sense que Martí o Martina intenten furtar-te el raspall del vàter. Sobresou per a persones a les quals no els venen mal els diners, i una ajuda necessària per a poder compaginar-ho tot.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email