GRUPO PLAZA

habitem

Hi ha un laboratori a València que experimenta amb un futur millor

Des d’un antic magatzem del Grau de València, Las Naves mou projectes cap a una ciutat dissenyada pel seu veïnat

15/11/2022 - 

VALÈNCIA. Entre 1977 i 1979 el filòsof francés Bruno Latour es va tancar dos anys a l’Institut Salk d’Estudis Biològics per observar com investigaven els científics. Era un dels laboratoris més grans de Califòrnia i Latour anava cada dia per esbrinar com es feia la ciència: quin lloc ocupaven les màquines, com plantejaven els científics les hipòtesis, com dilucidaven què era veritat i què era mentida...

“Doneu-me un laboratori i mouré el món”, va acabar escrivint Latour. I una cosa pareguda sembla que ocorre a l’interior dels murs de Las Naves de València. L’edifici es va construir com un magatzem de gra prop del port, es va reciclar dècades després com a sala de concerts, va temptejar ser un centre de producció artística i ara fa cinc anys com a espai d’innovació social i urbana.

Però innovar... per a què? “Per a dirigir a la ciutat cap als objectius que s’ha marcat per al 2030”, apunta Sara Verdú Vila, tècnica d’I+D+i a Las Naves. Augmentar l’esperança de vida de tots els barris, reduir un 50% els residus o emetre zero emissions de CO2 a l’atmosfera són alguns dels ambiciosos reptes. 

I això com s’aconseguirà? De moment, al centre ho tracten de fer “amb diferents programes i projectes, testegem ferramentes i transferim coneixements dels resultats. Tenim dispositius per a experimentar i provar, connectar agents i teixir experiències entre la societat civil, el sector privat, la universitat i l’administració pública”.

Foto: EVA MÁÑEZ.

“La ciutat està feta per treballar, per produir i per consumir. És a dir, es prioritza construir infraestructures ràpides per anar a la faena, comprar al supermercat i tornar a casa. Primen les infraestructures productives per damunt dels espais de reproducció i vida”, apunta Verdú Vila. “Però ara s'aspira a un nou model de ciutat que a més de tindre espais per produir i consumir, aconseguisca convertir l'espai públic en un espai comú, per a l'oci, passar-ho bé, poder cuidar, trobar-te amb els veïns...”. Sembla una utopia, però la maquinària va movent-se. Amb projectes més o menys ambiciosos, proves pilot i experiments que van dibuixant la ciutat del futur basada en quatre eixos: democratitzar l’urbanisme, renaturalitzar la ciutat, multiplicar els centres de la ciutat i feminitzar València.

“S'ha treballat l'urbanisme amb experts, però sense que la ciutadania tinga les ferramentes per abordar-lo. Per això, s’ha d’incloure a la ciutadania com un agent necessari per redissenyar els espais que habita. I sobretot, fer-ho comptant amb tota la ciutadania: no només al que anomene el BBVAh: Blanc, burgués, home (“varón”), adult, heterosexual”, explica entre rialles.

Un d’eixos projectes és Mapejant els Barris, que tracta de “posar les metodologies artístiques al servei de la ciutadania perquè tinguen totes les ferramentes per poder canviar la seua ciutat”, explica la fotògrafa Eva Máñez. Amb l’arquitecte i sociòleg Borja de Madaría, porten anys tractant de repensar els barris i les ciutats d’una manera ben diferent de com s’ensenya a les escoles d’arquitectura i s’aplica als governs.

 “Molts espais públics de la ciutat s’eviten, en lloc de gaudir-los, perquè no es pensa en les persones quan es dissenyen”, apunten De Madaría i Máñez. I aporten un antídot que mescla les derives psicogeogràfiques que un grup d’artistes francesos va experimentar als anys 60 i el concepte de placemaking que treballen els urbanistes més contemporanis.

Foto: TANIA CASTRO.

Encara que Las Naves està al Grau de València, este projecte ha aterrat a Malilla, Campanar, Tres Forques i Algirós. I primer ho va fer a Istanbul, el Cabanyal, Paris i Palerm. El projecte consta de quatre passes: caminar pel barri sense rumb fix, fotografiar el passeig, documentar-lo sobre uns grans plànols i debatre com millorar els “punts febles” detectats al recorregut. Una manera més propera per a la gent no experta que els tediosos documents tècnics o els eterns processos administratius.

“Algunes de les demandes van ser millorar a Campanar la connexió dels espais verds; disminuir a Algirós la pressió que generen sobre l'espai públic les terrasses dels bars, els contenidors i els vehicles aparcats; generar a Tres Forques activitat col·lectiva més enllà de l’ús residencial o transformar els solars de Malilla en centres cívics”.

Demandes que altres projectes de Las Naves van tractant de cobrir a altres barris de la ciutat. A Patraix estes setmanes se celebra el Juga Fest, un projecte amb la cooperativa d’arquitectura Fent Estudi que planteja “estratègies d’acupuntura urbana perquè la ciutat puga ser ben viscuda pels xiquets”, apunta Sara Verdú. Al Cabanyal fa uns mesos es va inaugurar la nova Zona Santiago, amb un disseny de Badallar Estudi que ha reconvertit un solar d’aparcament de cotxes en un pati comunitari per al barri i una escola.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email


Quiero suscribirme