Isabel de Naverán explora a l'IVAM les connexions entre l’escriptura i la dansa

VALÈNCIA. L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) presenta aquest dimecres 22 de febrer a les 18 hores el treball d’Isabel de Naverán, La ola en la mente. Es tracta d’una proposta que indaga en les connexions entre l’escriptura, la dansa i el pas del temps en el marc d’‘Articulacions, el programa d’estudis sobre teories i pràctiques artístiques que organitza l’IVAM en col·laboració amb les universitats públiques valencianes.

El títol original, La ola en la mente–The Wave in the Mind–, procedeix d’una carta que Virginia Woolf envia a la poeta Vita Sackville-West en 1926. Woolf hi insisteix en la importància de trobar el ritme adequat en l’escriptura, un procés que compara amb el moviment d’una ona. La tasca de qui escriu consisteix a detectar el moviment d’aquesta onda, ja que només llavors es reconeix el ritme que subjau en les paraules. 

Partint d’aquest títol, La ola en la mente és un projecte d’investigació d’Isabel de Naverán centrat en l’escriptura com a forma de curadoria. Entre 2021 i 2023 aquesta proposta ha comptat amb diverses fases i formats oberts al públic: una trobada, un grup de lectura, una sèrie de ‘podcasts’, un seminari i un llibre que es publicarà en 2023.

Naverán, que utilitza com a metodologia de treball la correspondència epistolar, ha mantingut correspondència a quatre amb les artistes Lorea Alfaro, María García Ruiz, Raquel G. Ibáñez i Andrea Soto Calderón. Des de diversos àmbits –l’art, l’arquitectura, el disseny i la filosofia–, el saber fer de les quatre convidades ha interpel·lat i ha interferit en els continguts de la investigació de ‘La ola en la mente’.

Amb la proposta d’Isabel de Naverán, l’IVAM convida els públics a participar de les àrees d’investigació del seu primer programa d’estudis ‘Articulacions’, entenent que l’art contemporani està en constant fricció amb altres disciplines del saber i les pràctiques culturals. Isabel de Naverán (Getxo, 1976) investiga en l’encreuament entre l’art, la coreografia contemporània i la ‘performance’ en projectes de curadoria, edició i escriptura. La preocupació pel pas i l’ús del temps subjau en les seues investigacions, centrades en la transmissió corporal i la revisió del concepte de temps històric des de pràctiques efímeres i fugitives.