GRUPO PLAZA

comença l'any fuster

I tu, quin Fuster eres?: lectures per a recordar a l'escriptor valencià

Escriptors, poetes, llibrers, músics o filòlegs comfesen quina és la seua lectura preferida de Joan Fuster 

6/01/2022 - 

CASTELLÓ. Sempre s'ha dit. No sols hi ha un Fuster, hi ha molts tipus de Fusters. La seua aportació literària i intel·lectual ha sigut tan àmplia, que ha acabat creant en cadascú una necessitat i un imaginari diferent. Està l'escriptor, l'historiador, el filòsof, el lingüístic... Hi ha qui es queda amb el seu emblemàtic assaig Nosaltres, els valencians, mentre hi ha qui prefereix el Fuster que aïlla frases o treballa aforismes amb un enginy inspirador.

Són molts els Fusters. És per això que amb l'arribada del seu centenari i, en conseqüència, de l'Any Fuster, es presenta una oportunitat com mai abans d'aprofundir en el seu llegat. La Generalitat Valenciana desenvoluparà al llarg dels pròxims mesos un seguit d'activitats que, tal com ha passat recentment amb Luis García Berlanga, volen posar de manifest l'envergadura de la seua obra. Ara bé, més enllà de treure muscle de l'escriptor que els valencians tenim, caldrà actualitzar les mires i fer noves aportacions.

Joan Fuster, naixia en Sueca en 1922. Cent anys després, segueix sent inspiració de noves generacions. Escriptors i escriptores, poetes, llibrers, músics o filòlegs confessen quina és la seua lectura preferida.

Aina Monferrer, doctora en Filologia i cantant

"No seré molt original, però recomane el Diccionari per a ociosos. Es tracta d'un llibre on Fuster agafa paraules i les defineix d'una manera irònica i molt breu. Aforismes curtets i molt brillats que podrien ser com tuits. A mi és el que més m'agrada d'ell"

CÒMPLICE
Còmplice és aquell qui us ajuda a ser com sou.

DINERS
No entenc aquells qui diuen que menyspreen els diners. Costen tant de guanyar!


Pere Duch, de la llibreria Babel

"Diari 1952-1960. Joan Fuster amb introducció d’Enric Iborra. La primera edició és de 1969, ara es torna a publicar arran de l’Any Fuster. En aquest llibre que acaba de sortir trobareu el moll de Fuster: “(…) el més incisiu, irònic i intel·ligent, el que s’interroga, s’assaja, fa provatures de resposta i suscita nous interrogants (…)”. Fuster, el millor assagista valencià.

 

Toni Sabater, escriptor

"M'agrada molt la seua Correspondència, que ha anat publicant des de fa anys l'editorial 3i4, i que ja sumen 16 volums. Permeten observar l'evolució del propi Fuster i també la de molts altres personatges del món social i cultural del seu temps."

Maria Deltell, dj en Maluks

"Per a mi l’obra més rellevant ha sigut Nosaltres els Valencians. Va ser el primer llibre que vaig llegir de Joan Fuster i va ser l’obra que em va ajudar a conéixer en profunditat quines són les nostres arrels i la nostra entitat com a poble."

Mari Carme Doñate, filòloga 

"Recomane l'obra Aforismes perquè és una obra que colpeja molt a la persona que ho llegeix, ja que tracta molts temes de la vida quotidiana en què la lectora es pot veure identificada i l'ajude a pensar, a traure el sentit i discutir-ho i, a més a més, com més llegeixes aforismes més gust els agafes i com són de memorització fàcil sempre poden ser un bon recurs per a treballar dins l'aula i fer replantejar a l'alumnat cert conceptes com ara: "Ningú no s'ha d'enganyar: dir <<bon dia>> ja és fer literatura".

Fina Cardona-Bosch, escriptora i periodista

"L'obra de Fuster és imprescindible. Un gran escriptor. Imprescindible en majúscules. Necessari. Dels grans de la literatura universal! I continue: un cosmopolita ben saberut sense sortir de Sueca! En un article antic de Culturplaza cite moltes de les seues obres, com Consells, proverbis i insolències i Judicis finals.

Juan Vicente Centelles, de la llibreria Argot

"El millor moment per a llegir a Joan Fuster és ara. Ara mateixa. Perquè sense adonar-nos fem un exercici d'autocensura a l'hora d'expressar-nos i ens ho hem de llevar de damunt. Llevar-nos eixa dictadora que s'imposa en les xarxes socials. Una dictadura que ens fa sentir-nos xicotets de pensament i de mires. Joan Fuster podria ser ara mateixa un referent cultural a tota Espanya, bàsicament per la seua clarividència i per ser una persona intel·lectualment tan basta i sensacional. El que passa és que polititzem les idees i al final acabem lluitant els uns contra els altres en lloc de donar espai a tots els tipus de pensaments i llengües identitàries del nostre país. És un bon moment per a oferir consens i reflexionar una mica sobre el que passa a la política i eixa autocensura que estem exercint tots a l'hora d'expressar-nos. Hem de parlar de valencià, de català, de la llengua castellana, del gallec, de l'euskera i tantes llengües que ens donen identitat com a poble. Hem de ser molt amples de mires i per a això hem de ser fems defensors del que tenim al voltant. Així que hem de celebrar l'any Joan Fuster llegint a Joan Fuster i la seua vastíssima obra. Des de la poesia com els assajos."

Tomàs Pallarès, cantautor en Nereu i les Bèsties Marines

"Encara que el gènere assagístic ha sigut l’eix central de la producció bibliogràfica de Joan Fuster i ha estat una figura clau en el debat sobre la identitat valenciana i un referent cívic al País Valencià. Com per exemple, amb l’assaig històric, Nosaltres, els valencians. A mi m'agradaria destacar la seva obra poètica, potser menys coneguda i menys valorada. Amb títols com Sobre Narcís, Ales o mans i Terra en la boca, entre altres. De finals dels anys 40 principis dels 50. Més tard, recollits en l’obra Set llibres de versos. (València, 1987. Editorial Tresiquatre). Figures com la de Joan Fuster són tot un referent per a cantautors valencians que ens fixem en la seua herència i construïm nous textos a les nostres cançons. Per això ara que encetem el 2022 i la Generalitat l’ha declarat l’Any Joan Fuster, reivindiquem més que mai la identitat valenciana, les nostres arrels i la cultura com a eina per superar les dificultats. Quedem-nos amb versos de Joan Fuster com: "no esdevingues, primavera, sang sinó cendra, al meu pit, que me’l vull suspés d’oblit!"

I per acomiadar aquest breu text al voltant de la figura de Joan Fuster un poema més d’aquest recull de poemes de l’autor: Treva. 

Per què no, cor, per què no?
Si la mort és sempre igual,
si les roses no s’acaben,
per què no, amor, per què no?

Miquel Torres, escriptor

"No seré gens original, però de vegades les coses van així i així van anar per a mi: el meu primer contacte amb Fuster va ser amb el Nosaltres els valencians, i aquell primer contacte, aquella primera lectura fusteriana continua representant, per a mi, un abans i un després. En part, clar, per com em va obrir els ulls sobre la necessitat de repensar certes qüestions identitàries, lingüístiques, polítiques, històriques, sí; però ha passat molt de temps (des del Nosaltres i des que el vaig llegir), moltes altres lectures, moltes altres reflexions, així que ara quan pense en aquest llibre més que les idees concretes que conté el que em ve al cap, sobretot, és qui era jo quan el vaig llegir, on estava, què feia. El cas és que estava lluny de casa, més que mai havia estat abans, i replantejar-me tantes coses a mil quilòmetres de distància del meu univers conegut va ser com fer-se gran d’una manera sobtada, decisiva, irrevocable. Tot passava ràpid, tot passava només una vegada. I era jove, clar. Així que allà, en aquell autobús en aquella carretera francesa o en aquella habitació d’aquella residència d’estudiants, llegint Fuster, tot va començar a ser diferent, i el Nosaltres els valencians sempre serà un poc això."

Aina Garcia-Carbó, escriptora i mestra

"Dir sols un llibre de l'home qui ens va acompanyar per ser país, és molt difícil, però igual que al llibre Nosaltres les fusterianes (Edicions 3i4, 2017), reivindique els Diaris personals que va escriure entre el 1952 i el 1960, és a dir, en la seua plena joventut. Un 28 de gener, concretament, escrivia sobre l'apreciada diferència entre un escriptor jove i un més madur cronològicament, defensant la puresa i l'energia d'una joventut vigorosa i present, d'una esperança futura, enfront d'una mirada o d'un caràcter més nostàlgics com pot ser escriure a una edat més avançada, quan hom recorda el jove que va ser. Posa de relleu la importància i la diferència d'escriure des de joves, ja que és quan més fortament o intensa es viu."

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email


Quiero suscribirme