Joanma Miguel: "Les empreses que s'implantaran a Llíria generaran al voltant de mil llocs de treball"

VALÈNCIA. Joanma Miguel León, membre de la llista de Compromís, ha sigut reelegit alcalde de l'Ajuntament de Llíria per segona vegada. Les seues atribucions inclouen àrees com a Igualtat i LGTBI, Protocol i Comunicació, Hisenda, Educació, Participació, Joventut, Infància i Adolescència. La pròxima legislatura en el municipi de Camp de Túria es basa en un acord de govern amb Paco Gorrea, on s'estableix una alternança en l'Alcaldia com a part del “Pacte de l’Almodí II". Joanma Miguel va assumir el càrrec en 2021 i mantindrà el seu mandat fins a juny de 2025, quan cedirà l'Alcaldia al candidat socialista, Paco Gorrea.

En aquesta entrevista, l'edil comparteix les perspectives sobre el seu lideratge polític en la localitat. Abordarem aspectes clau de la seua gestió i el seu compromís amb el desenvolupament i l'estabilitat de Llíria, així com els detalls dels plans i prioritats per a aquesta legislatura i com es proposa abordar els desafiaments que enfronta el municipi.

- Com ha començat este nou mandat?

Des que vam prendre possessió, la idea és anar tancant tots els projectes que teníem en marxa i també programar els que s'inicien en esta legislatura. Com ja venim d'una legislatura anterior, estem intentant no perdre tampoc temps, sinó intentar portar els projectes a terme i intentar començar a avançar lo verdaderament possible.

- En el discurs de proclamació d’alcaldia, vares recordar que amb el projecte del Pacte de l’Almodí. Què inclou eixe projecte?

Sobretot, hem d'acabar totes les grans infraestructures que estan en marxa. Aleshores tenim l'Institut nou, un nou col·legi que es licitarà i s'adjudicarà segurament a finals d'este mes o principis del mes que ve, està també el Palau de Justícia i tenim també infraestructures socials que estaven molt avançades en la Conselleria i hem de reprendre-les nosaltres també ara. En esta nova legislatura volem centrar-nos en els barris de Llíria i fer el que diem que és un Plan Renove, és a dir, facilitar la vida dels nostres veïns i veïnes, millorant les condicions d'habitabilitat.

"En esta nova legislatura volem centrar-nos en els barris de Llíria".

Finalment, tractarem el tema de les urbanitzacions, perquè volem que la gent que hi viu a les urbanitzacions de Llíria, que era fins ara molta gent de segona residència i està convertint-se en primera residència, tinguen les condicions dignes del segle XXI com en qualsevol altre barri de la ciutat. Aleshores hi ha que treballar, queda molta feina per fer i molts anys però que hi ha que reprendre quan més prompte millor.

- Com dius, són molts anys de legislatura, però quines són les prioritats i els projectes que aneu a dur a terme?

En primer lloc, tenim ja el model de contribucions especials, que es va implantar per urbanitzacions. Què vol dir això? L'Ajuntament de Llíria va ficar el 10% de la part primera, que és la clavergram i asfaltat bàsic, i anem a assegurar aquests anys de finançament des de l'Ajuntament.

"Tenim ja el model de contribucions especials, que es va implantar per urbanitzacions".

Ja tenim una urbanització, la licitació de la qual anem a traure en el que queda d'any, i una altra que també està en fase d’exposició pública i, si no passa res, a principis de l'any que ve també es va a traure a licitació. Això vol dir que es va a començar a construir, cosa què va ser una demostració palpable del nou model que volem per a tota la ciutadania i per al tema mediambiental.

Estem també acabant una pista nova d'atletisme i hem començat, dins del Pla Director, l'estudi del sòl del Canó. També volem dotar d’un nou espai a l'annex del Periple de l'Arc, que és un espai utilitzat per més de 600 xiquets i xiquetes de Llíria que practiquen esports de pilota, el qual en els pròxims mesos començarà a construir-se.

- Quines són les necessitats que reclama el poble i que aneu a cobrir en eixos projectes?

"Anem a canviar tota Llíria a il·luminació LED".

Els grans projectes són molt bonics i lluidors, però, a la cap i a la fi, la gent per al dia a dia el que necessita és que poder eixir de casa i que el carrer estiga net, que els forats estiguen reparats, que les llums funcionen. Anem a canviar tota Llíria a il·luminació LED. És un projecte que estem treballant ja fa mesos i és  molt ambiciós però quan finalitze hi haurà millor il·luminació, molt més econòmica per a tota la ciutadania i, per tant, podrem dedicar més diners a altres coses. També anem a llançar una campanya dins del Plan Renove dels carrers i per a fer-la volíem llançar una participació ciutadana. A les zones històriques de Llíria, anem a fer un plantejament de remodelació de la circulació del trànsit de cotxes i també un procés d'envelliment. 

Al final la gent el que fa dia a dia és relacionar-se. A banda estem fent activitats de cultura, de joventut, de turisme... que busquen que hi haja vida, que la gent isca al carrer, que gaudisca, que no s’en vaja a altres localitats. Els pobles és el que volen, volem relacionar-se amb les persones, tindre activitats que puguen satisfer el nostre oci i que la gent estiga contenta i orgullosa de viure Llíria.

"La gent de urbanitzacions no se sent com a ciutadana de Llíria".

Per això també treballem les urbanitzacions perquè un dels dèficits que hem tingut tota la història de Llíria és que la gent de urbanitzacions no se sent com a ciutadana de Llíria. Eixe repte també hem de treballar-lo en actuacions especials, que tenim previstes, per a que la gent veja que el seu Ajuntament, és l'Ajuntament de tots i volem que eixa gent se senta com un ciutadà més de Llíria.

- Com aneu a dur a terme tots aquests projectes i que hi haja un creixement econòmic?

Perquè tots els projectes, o molts dels que estem comentant, estan ja pressupostats o estan en fases ja de licitació. I després tenien altres coses que volem fer, com per exemple engalanar tots els barris originals més històrics de Llíria, no requereixen tampoc d'inversions grans com canviar tots els carrers. Sí que estem fent obres i anem a fer unes quantes mesures, que van començar en els primers mesos, de portar aigua potable, canviar la xarxa de sanejament i asfaltar de carrer. Però altres obres van a consistir més en la participació ciutadana, en plantar arbres, en posar les jardineres, en guanyar espais d'una manera fàcil per al vianant i també buscar llocs per a poder aparcar per a que la ciutat siga per a passejar.

És a dir, al final sempre és una cosa de diners, però no tot són diners en esta aposta. Sí que hi ha una part que és una inversió considerable, però altres accions es basen en retocs amb què els espais poden millorar considerablement.

- I quines són les gran inversions que aneu a realitzar?

Els projectes en els que parlem de milions són per exemple un col·legi de 10 milions d'euros, un institut d’uns quasi 11 milions d'euros i el Palau de Justícia, que està portant la Conselleria, són 16 milions d'euros. Eixes inversions està clar que l'Ajuntament, com a propietari, no pot fer soles.

També està previst que comencem les obres que afecten a vies principals dels carrers de Llíria. És una entrada que porta atascada més d'una dècada i estem acabant de tancar tot el que quedava per a poder-la traure a licitar i començar les obres. Amb això volem que les entrades de Llíria siguen dignes i atractives.

- També anunciareu fa poc la instal·lació de la seu multinacional de l’empresa Edwards Lifesciences al polígon del Pla de Carrasses. Pot actualitzar-nos de l’estat del projecte?

Nosaltres mai hem nomenat ninguna empresa. Sí que vaig comentar que hi havien vàries empreses, quatre en concret, que volien vindre a implantar se al terme municipal de Llíria. Les empreses porten els seus terminis, els seus processos interns i hem de ser prudents perquè al final les decisions de les empreses i dels propietaris dels terrenys, que són els que tenen que vendre. Les empreses que s'implantaran a Llíria generaran al voltant de mil llocs de treball. De fet, hi ha una empresa que és Power Electronics, que està implantada allí ja i que està creixent de manera exponencial hui per hui. De 800 llocs de treball que calculaven en un principi a més de dos mil i pico persones contractades i esperem que continue creixent.

Hi ha una altra empresa que ja té tots els permisos de Conselleria i falta fer uns tràmits, que espere que en els pròxims mesos acaben. Hi ha una altra empresa que ja ho tenia tot allí comprat, adquirit i també està pendent de demanar la llicència a Llíria per a poder començar a actuar. I hi ha algun projecte estratègic, també molt important, que està tancant les fases en Conselleria per a poder passar al tràmit municipal per a poder també començar en els pròxims mesos.

Carrases té l'avantatge de que és l’únic polígon que està finalitzat al cent per cent. Està en el segon àrea metropolitana de València i té molt bona comunicació. A més, té parcel·les molt grans, de més de 60 mil metres quadrats. Llíria els últims tres anys ha incrementat el nombre de persones afiliades a la Seguretat Social. Hem passat en el període de juliol al 40% i ha sigut gràcies al tiró industrial. Eixes coses són en les que hem de continuar treballant per a que en el futur les empreses puguen confiar en Llíria per a vindre a instal·lar-se. A banda del polígon està el sector de la ST-1 on van a anar també empreses de serveis. 

- Com planeja equilibrar el desenvolupament econòmic amb la conservació del patrimoni cultural i l'entorn natural de la ciutat?

Llíria és ciutat creativa de la música per a UNESCO. Però també és una de les ciutats que més elements BICS té de València i hem de posar-los en valor. És cert que està havent un increment pel turisme cultural. Per ací han passat totes les cultures possibles, des dels ibers, fins als romans, també tenim patrimoni àrab de la Reconquesta, edificis renaixentistes, barrocs... Doncs hi ha que anar posant-los en valor, perquè la gent ha de percebre que el patrimoni que tenim aporta valor econòmic.

Què estem fent? Doncs des fa un parell d'anys, estem fent concerts en estiu dins de les Termes romanes. Si ve gent als concerts al final sopant al bar o es passeja pel carrer. Igual que també estem posant en valor les visites guiades a elements patrimonials a les festes de Sant Miquel. Conjugar la música en el patrimoni per a que la gent del final perceba, que és important mantindre la nostra història perquè el nostre patrimoni pot ser també una font de recursos, d'economia, de noves oportunitats, de nous nínxols de mercat...

- Comparteix l'alcaldia amb el PSPV per acord d'alternança. Com planeja treballar en conjunt per al benefici de Llíria?

Al final nosaltres ferem la legislatura passada un document que era el PUAM. Una de les coses que sempre ha mancat Llíria és un conjunt de ciutat, dona igual qui haja estat governant. Nosaltres en el PUAM estem establint les línies de que ens agradaria fer. Hem d’orgnaitzar-ho bé perquè jo puc arribar fins un punt i el que vinga després també ha de poder continuar. Altres projectes que estem duent a terme estan en una primera fase, falta la segona fase i el que vinga darrere haurà de fer altres fases. Aleshores seguim el PUAM, que és el pla estratègic que férem i té una projecció 15 anys. Tots volem que els barris de Llíria també siguin atractius. Nosaltres marcarem i consensuarem unes línies d’acció i l'equip de govern ha de seguir eixes línies. Per tant, continuarem seguint el pla traçat, perquè no hi ha un altre.

- I per a 2025, que és quan li passaria a l'alcaldia Gorria, quins són els projectes que creus que hauràs finalitzat?

Jo confio en tindre finalitzat el col·legi i l'institut, confie tindre iniciades —després de més de 12 anys paralitzades— les obres a les entrades de Llíria, confie en tindre finalitzades ja alguna urbanització amb contribucions especials i haver tancat PAI que estan més de 12 anys estancats, confie en tindre el Pla Director i obres ja molt avançades en instal·lacions esportives, confie en tindre la plaça Major, si no finalitzada molt, molt a punt de finalitzar i confie en tindre totes les primeres línies marcades de com volem que siguen els nostres barris de Llíria. 

Confie en tot això perquè no hem de treballar. És a dir, hem de tindre clar que som un equip de govern i has de treballar per als veïns. Nosaltres no podem parar per veure qui passa. Els projectes els tenim? Anem a llançar-los. No tenim diners per a tots? Anem a prioritzar: darrere d’un, anirà l’altre. Llíria és un municipi amb una peculiaritat i és que és el segon terme més gran de la província València i hem de cobrir totes les necessitats, el que suposaria prioritzar i anar treballan en tots els àmbits, perquè tothom es trobe còmode i que el que nosaltres fem beneficie a tots.